"No ens quedarem al pis perquè sabem que el particular que l'ha comprat només té un habitatge, però hem volgut resistir a l'últim intent de llançament per visualitzar la situació que hem patit i patim", ha explicat la Lina Aroud, la filla gran de l'activista manresana Khadija El Bachiri, que aquest dimarts, acompanyats de la PAHC Bages, han aconseguit ajornar el seu desnonament fins al 30 de juliol. Aquell dia, però, si encara continuen al pis, "vindran els ARRO dels Mossos d'Esquadra a fer-nos-en fora".

La Khadija El Bachiri i les seves dues filles -una de 20 anys i l'altra de 16- marxaran de casa seva, a l'Avecrem de Manresa, durant els propers dies. "Hi he viscut 25 anys, hi han nascut les meves dues filles, la nostra vida girava al voltant d'aquestes parets", explica la mare. "No és un sostre, és la nostra vida", continua visiblement emocionada. Han aconseguit un mes de coll de la comitiva judicial i el reallotjament provisional en un apartament dels serveis socials de l'Ajuntament.

La Khadija El Bachiri i les seves filles prenen antidepressius des que va començar tot el procés. "És com si t'anessin injectant una gota de verí cada dia, no saps què passarà, no saps com sortir-te'n, no saps què fer, t'arriben cartes i certificats i ningú no aporta cap solució", exposa. Per això lamenta que "el patiment psicològic que patim les mares amb fills en tot el procés es podria evitar amb més complicitat de l'administració: des d'Habitatge de la Generalitat fins als serveis socials municipals". "No cal esperar al final d'aquest llarguíssim procediment per buscar solucions, es poden aportar abans", conclou. "Arribem a dia d'avui destrossades psicològicament".

De la hipoteca al banc, a un fons voltor i a un particular

La família El Bachiri va estar pagant la hipoteca del pis fins al 2017 i a partir de llavors van negociar una sortida amb el banc. L'acord amb el BBVA va arribar en forma de dació en pagament amb un lloguer simbòlic durant tres anys. "Segur que nosaltres vàrem pecar d'ignorants, però quan el banc ens va dir que faríem aquests tres anys i que després renovaríem per vida amb un lloguer normalitzat, ens ho vàrem creure", reconeix la Khadija. Des del banc, asseguren que no li van poder oferir un lloguer vitalici "perquè és una figura que no existeix en l'arrendament immobiliari".

La cosa es va tòrcer, però. El BBVA va vendre el pis amb els inquilins al fons voltor Divarian, que no va voler saber res de l'acord i quan va vèncer el contracte no el va voler renovar. El fons el va posar a la venda el maig de 2024, "però no ens va donar cap prioritat en la recompra". L'octubre d'aquell any el va comprar un particular. "No teníem els 35.000 euros que demanava, però hauríem pogut intentar aconseguir-los", explica la Lina.

Aquest dimarts arribava el quart intent de desnonament de la família. A la porta, una trentena llarga d'activistes de la PAHC Bages els feia suport. Finalment, la comitiva judicial els donava l'ultimàtum: el 30 de juliol el pis havia d'estar buit. Si no, s'hi enviaria la policia. La Khadija i les seves dues filles tenen clar que deixaran el pis durant els propers dies. "Suposo que acceptarem la proposta de serveis socials tot quedant a l'espera d'entrar a la Taula d'Emergència Habitacional", diuen encara mig confoses. Tot i així, no ha volgut deixar d'agrair la tasca de la PAHC Bages: "tard o d'hora, tothom li reconeixerà la important tasca que porta a terme".

Una activista de pedra picada

La Khadija El Bachiri no és una desconeguda entre l'activisme social de Manresa. Des de fa anys, ella ha estat la primera responsable de l'acolliment, acompanyament i reivindicació dels drets de joves extutelats de la ciutat. Sense ella no s'entendria l'evolució favorable que han tingut la majoria d'aquests joves en la seva estabilització i en la millora de la convivència a Manresa dels darrers anys -que l'Ajuntament xifra en el 98% dels casos-.

Incòmoda per a l'administració per les seves reivindicacions contínues, El Bachiri ha estat la porta d'entrada cap a l'inici de normalització de la vida de molts d'aquests joves, que després han pogut entrar en programes institucionals que els han permès encarar el seu futur social, formatiu i laboral.