Aquest dilluns era la posada de llarg de la Fundació Rosa Oriol amb una presentació oficial al Kursaal que acollia un Concert benèfic de la mezzosoprano Mireia Pintó, acompanyada al piano per Manel Camp i els Gossos. El concert també comptava amb la participació del grup de trompetes del Conservatori de Manresa i de la colla castellera Tirallongues. A banda del concert, o com a complement a l'acte benèfic destacava la incidència social de personatges públics com –lògicament- la família Tous-Oriol, Eugenia Martínez de Irujo, Marta Ferrusola, Artur Mas, Pilar Calvo, Marina Geli, Pilar Rahola, els germans Clotet, Marc, Anna i Aina, de "Física o Química" i d'"Infidels", entre altres.

En la roda de premsa prèvia a més, es comptava amb Helena Garcia Melero que ha fet de presentadora i del president del Congrés espanyol, José Bono, que ha resultat l'autèntic desllorigador de la creació de la Fundació Rosa Oriol per com va posar en contacte Sor Lucia Caram, ànima del Banc d'Aliments de Manresa i impulsora del projecte i qui dóna nom a la Fundació.

Sor Lucia Caram ha explicat l'origen de la Fundació després que la demanda creixent dels serveis del Banc d'Aliments la fes trucar gairebé de matinada a Rosa Oriol per a presentar-li el projecte. El telèfon li havia facilitat un temps enrere Bono amb qui la monja té una "autèntica amistat" amb el missatge que allò que li demanés "Oriol li contestaria que sí". Això passava fa un any.

En la seva intervenció, el president del Congrés espanyol ha destacat que en dos anys i mig és la primera vegada que falta a un ple del Congrés, però que ha vingut "amb molt de gust" a la presentació de la Fundació. Bono ha confessat que va conèixer Sor Lucia escoltant-la per la ràdio en un programa on explicava "el Sant del dia". Bono es va mostrar tan sorprès que va trucar a l'emissora per poder contactar amb "aquella monja contemplativa". Des de llavors va néixer una "gran amistat" complementada amb una Fe compartida. Bono, que ha tingut un gest de complicitat amb Pilar Rahola, que es trobava entre el públic, al dir que pertanyien al mateix "sindicat"... "al dels pares amb fills adoptats", ha destacat la importància de la solidaritat de proximitat que representa el projecte de la Fundació Rosa Oriol i ha reafirmat els seus valors cristians assegurant que la dignitat a la vida de les persones és més important que la política i els partits.

Rosa Oriol ha destacat que feia temps que pensaven en la possibilitat de tirar endavant una Fundació amb fins socials, però que la realitat del dia a dia no els havia permès aturar-se a organitzar-la. En aquest sentit, la seva filla, Rosa Tous, ha destacat que a vegades no cal buscar les coses per a que arribin ja que la possibilitat s'ha donat per una necessitat que tenim tots "prou a la vora". Totes dues han destacat la persistència de Sor Lucia Caram a l'hora impulsar la Fundació i la seva gran capacitat de treball i organització. Tous ha reconegut que després de parlar amb Caram i veure el Banc d'Aliments es va convèncer que calia tirar el projecte endavant.

La consellera de Sanitat, Marina Geli, ha explicat que era allà més en condició d'amiga de Sor Lucia que no pas com a consellera i ha aprofitat la seva intervenció per a reivindicar l'humanisme del cristianisme de base. Després de confessar que va ser l'exalcalde de Manresa Jordi Valls –que també es trobava entre el públic així com tots els patrons de la Fundació- qui va presentar-les, Geli ha recordat que la "terrenalitat" de Sor Lucia la va captivar de seguida i ha recordat anècdotes que mostraven la monja en la seva vessant més humana. Josep Camprubí, l'alcalde de Manresa, ha volgut destacar el valor de les entitats i les persones com a patrimoni de les ciutats "més enllà de les obres i els projectes".

El Banc d'Aliments va començar amb una sèrie de persones i famílies que s'acostaven al Convent de Santa Clara a la cerca de menjar i que poc a poc es va anar incrementant fins que va requerir d'una organització més completa. Malgrat que al principi van sortir algunes veus que apuntaven que al necessitat "se l'ha d'ensenyar a pescar i no pas donar-li el peix", Sor Lucia Caram confessa que tal i com estaven les coses "calia donar-los menjar si no ens volíem trobar amb una colla de pescadors morts de gana". Primer varen ser unes 40 les famílies que s'acostaven a per menjar, després 200, més tard 500 i en l'actualitat el nombre de famílies que reben ajut en forma d'aliments i productes d'higiene i de primera necessitat ja s'acosta a les 700. En tots els casos són famílies que arriben sempre després de passar per serveis socials que les deriven cap al Banc d'Aliments, i en alguns casos, en persones amb algun tipus de dependència, s'ha compromès l'ajut a la voluntat de rehabilitació.