La feina dels voluntaris, però, no va acabar aquí: "vam decidir que no ens podíem quedar de braços plegats i ens vam instal·lar al campament que l'Ajuntament del Pont va muntar per acollir la gent que ho requerís". "El nostre objectiu", continua Rovira, "era atendre els animals i els seus propietaris". La voluntària explica que "hi havia persones que s'havien vist obligades a deixar els seus animals de companyia a casa, i d'altres que se'ls havien pogut endur però no sabien on col·locar-los". En aquest sentit, la feina dels membres del Tuc era coordinar-se amb persones que havien ofert casa seva com a punt d'acollida.
[noticia]104454[/noticia]
"La xarxa de solidaritat que hi està havent és molt bèstia", però "no podem abaixar la guàrdia", assenyala: "la feina més dura arribarà quan els agents rurals puguin accedir a les urbanitzacions afectades". Allà, tem Rovira, "hi haurà animals ferits que haurem d'atendre".
[h3]Alerta amb les estafes[/h3]
Les darreres hores, el refugi el Tuc ha rebut diverses aportacions econòmiques per part de gent sensibilitzada amb el benestar animal. Fa poca estona, però, s'ha alertat els voluntaris que hi havia algú que es feia passar per un d'ells per rebre els donatius en el seu compte personal. "Preguem que ningú faci cas de fonts extraoficials", demanen a través de les xarxes, tot afegint que "entre avui [dilluns] i demà publicarem el nostre número de compte".
[h3]Propietaris de cavalls es troben a Sant Fruitós per reubicar-los[/h3]
La Cristina, una jove manresana de 22 anys, va decidir que a casa no s'hi podia estar; que veient com les flames ho arrasaven tot, havia d'anar a ajudar com fos. "Vaig agafar els dos transportins de gats que tinc i me'n vaig anar cap al Tuc per si necessitaven alguna cosa", explana. Un cop allà, "em van dir que havien aconseguit reubicar els animals que tenien, així que me'n vaig anar cap a la protectora de Navarcles". Tampoc requerien la seva ajuda. La següent i última parada que va fer va ser a Sant Fruitós: "just a l'entrada del poble, en un pàrquing de terra, vaig veure que hi havia més de vint cavalls, algun ruc i algun poni, i m'hi vaig apropar".
La Cristina explica que els propietaris s'havien reunit en aquell punt per mirar de portar-los en espais segurs. "Els animals estaven molt nerviosos, i n'hi havia que no volien entrar al remolc de cap manera", recorda, tot afegint: "si algun cavall s'hi resistia, perdia el torn". I és que hi havia "molt pocs remolcs" per la quantitat d'animals que hi havia, i el que es feia "eren viatges amunt i avall".

Els cavalls van ser transportats en altres municipis Foto: Cristina Domingo