"És la meva voluntat que el convent de les Caputxines de Manresa serveixi per a la dignificació del Barri Antic i que tingui un ús social i cultural al servei de la ciutat". La germana Pilar Lumbreras, l'última caputxina viva de Manresa i encara superiora local del Monestir de Sant Carles Borromeu, ha escrit i signat des de la seva estança actual a la residència Montblanc, un document d'últimes voluntats al que ha tingut accés NacióManresa, en què mostra d'una manera clara i diàfana la seva voluntat que el convent de les Caputxines del carrer Talamanca se cedeixi a la ciutat, i concreta que vol que sigui per millorar "la degradació que viu aquesta part del Barri Antic" i per a donar-li un "ús social i cultural". En el transcurs dels propers dies, la germana ratificarà aquest escrit davant de notari. En aquest acte notarial, a més, nombrarà custodis de la seva voluntat un grup de manresans de la seva confiança perquè defensin el seu compliment.
La voluntat d'aquests manresans és crear una Comissió ciutadana per a la cessió del convent a la ciutat seguint la fórmula proposada per la monja: una fundació en què estigui assegurada la presència de l'Ajuntament. i d'agents que en puguin garantir la dinamització de l'espai prioritzant-ne el servei social i cultural. La Comissió, que té la voluntat d'obrir-se a les entitats i a la ciutadania, pretén fer pressió sobre la Federación de la Inmaculada Concepción Hermanas Clarisas Capuchinas, amb seu a Cadis, que fins ara només ha expresat la seva voluntat de treure un important rendiment econòmic de la finca, independentment dels usos que li vulguin donar els possibles compradors.
L'Ajuntament ha confirmat a NacióManresa que existeixen converses amb els advocats de la Fundación, però no ha volgut entrar en detalls. Alguns rumors situen en 3 milions d'euros la demanda inicial de l'orde, presidida per la germana María José Cano, una xifra que s'hauria anat reduint fins als 900.000 euros. Tot i així, la quantitat es considera, encara, molt elevada, i l'última inquilina del convent exigeix la cessió gratuïta de la finca. "Manresa ha estat sempre al nostre costat durant quatre-cents anys, mentre que a la Federació no se l'ha vist fins ara", es comenta en cercles reduïts del gruix de persones que impulsen la Comissió ciutadana.
Comprada pel consell de ciutat i restaurada diverses vegades
En l'escrit, Lumbreras recorda que la comunitat de les Caputxines va ser creada a Barcelona per la manresana Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina -que és Manresana Il·lustre-, i que uns anys després es va establir a Manresa. El 1608, els consellers de la ciutat van obtenir el vistiplau de Roma mentre que compraven la casa natal d'Àngela Serafina, situada al carrer de Talamanca, que va acabar essent la seu del convent. Tot i així, la fundació no fou autoritzada pel papa Urbà VIII fins al 1638, quan Serafina ja feia una dècada llarga que havia mort, i a finals del mateix any es van traslladar cinc monges des del monestir de Barcelona per establir-se a la casa que havia comprat la ciutat.
Durant els seus prop de quatre-cents anys d'història, Manresa com a ciutat es va bolcar en la reconstrucció del convent com a poc en tres ocasions: després de la Guerra del Francès, de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil espanyola.
Des del pinyol de la nova Comissió ciutadana es reconeix que el document que Pilar Lumbreras signarà davant de notari "té poc pes legal, però sí moral" davant la propietat de la Federación de la Inmaculada Concepción Hermanas Clarisas Capuchinas, i entenen que cobraria més valor "si es trobés documentació a l'Arxiu de Manresa que demostrés la compra de la casa natal d'Àngela Serafina per part del consell de la ciutat, i les posteriors actuacions de millora o restauració pagades per l'Ajuntament o les classes benestants i els fidels de l'època".
