Aquest dissabte día 29 tindrà lloc un acte de reconeixement a la trajectòria professional de l'arquitecte manresà Francesc –Quico- Mestres Es durà a terme un recorregut a peu pel barri antic i amb autocar per la corona nord de Manresa on es repassarà el llegat que Mestres ha deixat a la seva ciutat. Com a director del pla general de l'any 1981, encara vigent, i com a director de l'Àrea de Territori de l'Ajuntament en el període 1985-2011, va impulsar, en el marc de la seva responsabilitat tècnica, "una transformació urbana important en dimensió, innovadora en molts dels seus elements i defensora de l'interès comú", segons han expressat la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT-IEC) i l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, organitzadors de la jornada de reconeixement i que conviden a assistir-hi a tots els ciutadans interessats.

 

La jornada començarà a les 10 del matí a la Casa Lluvià, on tindrà lloc una presentació. Seguidament, es procedirà a una visita a peu pel nucli antic de Manresa, on es repassarà el pla integral de rehabilitació del nucli antic, es parlarà sobre el tractament de l'espai públic i sobre les actuacions a la façana sud de la ciutat i a les Escodines. 

 

A la una del migdia, l'alcalde, Valentí Junyent, rebrà els participants de la jornada i tot seguit es visitarà l'actuació d'ampliació de l'edifici de l'Ajuntament i la urbanització de la plaça Major.

 

A les dues es realitzarà un recorregut en autocar pels nous creixements urbans de la corona nord i es visitarà el campus universitari i la biblioteca projectada a l'antic escorxador.
 

La jornada de record i reconeixement a Francesc Mestres conclourà al Parc de l'Agulla, on es repassarà el projecte del Consorci de l'Agulla i es farà un dinar al club de tennis.

 

Francesc Mestres Angla, un llegat per a Manresa

La trajectòria professional de Francesc Mestres comença a meitat dels anys 70 col·laborant a l'Oficina d'Informació Urbanística del Col·legi d'Arquitectes i amb diferents treballs d'assessorament a Associacions de Veïns de La Sagrera a Barcelona o de la barriada Mion Puigberenguer a Manresa.

 

Va ser director del Pla General de Manresa aprovat el 1981, on va definir un model encara vigent, que incorporava conceptes que, en paraules de companys seus, "en aquell moment eren innovadors i ara ens semblen de sentit comú", com la conservació i rehabilitació del nucli antic, i les del primer eixample a l'entorn del primer tram del passeig, la recuperació del traçat de l'antic carrilet com a espai públic, el parc fluvial del Cardener, l'estructura de l'espai públic i els equipaments, etc

 

Va ser coordinador dels plans de les poblacions de la rodalia de Manresa, un intent de planejament territorial de principis dels anys 80.

 

Desprès vindria l'etapa com a cap de planejament de l'Ajuntament de Sabadell i director del Pla General d'aquella ciutat. Aprovat el 1992, va ser model d'una generació de plans fins avançada la dècada del 2000. Un Pla que va ser precursor en el tractament en positiu de l'espai lliure a l'entorn de les ciutats. A Sabadell va participar també en l'emblemàtic projecte del Parc Catalunya i l'Eix Macià, en el projecte del Centre i en el plantejament inicial de la recuperació del riu Ripoll.

 

El 1995, torna a Manresa amb el canvi de govern municipal i, com a director de l'àrea de Territori, impulsa des de la seva responsabilitat tècnica, una de les etapes de major transformació de la ciutat. Transformació que comprèn diferents fronts sota un model d'estructura general i que es desenvolupa en actuacions de diferent escala.

 

D'aquestes cal destacar la rehabilitació del nucli antic amb actuacions de renovació urbana de gran calat com Barreres i Escodines; el projecte de façana sud, assignatura fins llavors pendent, de dignificació de la façana monumental de la ciutat; els nous creixements que ompliren buits urbans, des de temps reivindicats, com les Bases de Manresa, Ametllers, Tossal dels Cigalons o La Parada. Actuacions on la construcció d'habitatge assequible i es molt present.

 

És una etapa caracteritzada per la construcció de nous equipaments, com el Conservatori de Música, el Casino, el Kursaal, les noves escoles, els nous centres d'assistència primària, els nous Jutjats, la renovació de les piscines, un nou pavelló al Congost i la important actuació de la zona universitària amb la biblioteca universitària de l'Escorxador. Equipaments que en gran part van associats a la recuperació del patrimoni i sempre al interès pel projecte arquitectònic.
 

I també es una etapa d'inici de projectes de futur amb clara vocació supramunicipal, com la recuperació del riu, l'anella verda o el consorci de l'Agulla.

 

Després del reconeixement que se li va retre a Sabadell el passat 26 d'octubre, ara Manresa també ho farà de la mà de dues entitats, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i l'Associació d'Arquitectes Urbanistes. Pels seus companys de professió, es tracta d'un "just homenatge al llegat de qui des del coneixement i amb una actitud de servei al interès comú, va dedicar un gran esforç a posar Manresa en el mapa urbanístic de Catalunya. I també a la persona, que des de la seva inquietud per la transformació social s'hi va implicar amb intensitat i generositat".