Una trentena d'agnòstics s'han tancat aquest cap de setmana al Monestir de Montserrat per conèixer de prop la vida dels cinquanta monjos de la comunitat i debatre tots plegats sobre la fe en Déu. Es tracta de la setena edició d'una trobada que es fa cada any i que, segons explica a l'ACN el monjo Pau Valls, té com a objectiu "debatre i dialogar". "No es tracta de convèncer ningú, només que la gent ens conegui", explica. Els agnòstics comparteixen hores intenses de debat amb els monjos, menjars en silenci i llargues passejades de contemplació. Per a Valls, les persones que hi participen "s'abstreuen del seu ritme diari i troben una pau i una tranquil·litat que no troben en el seu dia a dia". "Això és l'experiència i el que enriqueix", subratlla.
"Em tanco aquí justament per obrir-me, per reconnexió i per amplitud de mires". La Maite Sevilla és d'Igualada i explica així per què ha decidit tancar-se un cap de setmana amb els monjos de Montserrat. Ho fa al costat d'una trentena de persones més, que tenen en comú que no creuen en Déu.
"Jo crec que hi ha alguna cosa més i crec que està bé conèixer quina és la versió i la manera com ho veuen els monjos", explica Lourdes Fernàndez, una altra de les participants. En canvi, per al Carles Marfil, que de petit va rebre una educació religiosa i es defineix com a agnòstic, la idea de tancar-se amb els monjos és per buscar resposta a preguntes que es planteja. "El que em van explicar els capellans de petit no m'ha convençut mai i sempre he dubtat de si Déu existeix o no. Parlar d'això amb la gent no agrada i aquí ho puc fer", subratlla.
Un cap de setmana de portes endins
Els no creients que participen al cap de setmana de portes obertes comparteixen i aprenen els valors de la vida monàstica. I quins són? Pel germà Pau Valls, n'hi ha molts. "Per saber-ho, us convidaria a venir", subratlla. Tot i això, en destaca la fe, l'esperança, la caritat i les virtuts dialogals.
Més enllà d'això, els participants també tenen l'oportunitat única de visitar llocs privilegiats del Monestir com són la sala capitular -l'hemicicle on els monjos prenen les decisions importants-, el claustre modernista o la sala gòtica. "Només el fet d'estar aquí, portes endins, és un privilegi", subratlla Lourdes Fernàndez.
Per al germà Valls, aquestes jornades són "un acte de generositat dels meus germans": "Imagineu-vos que, durant dos dies, una trentena de persones entren a casa vostra, amunt i avall, pel menjador, el passadís... Per més gran que sigui el pis, és un acte de generositat".
Falta de compromís
Valls no està d'acord en què al món cada cop hi ha menys persones creients. Segons diu, el problema és que, avui dia, "la gent no té compromís". "La gent continua buscant, però ho estem posant molt difícil i estem menysvalorant els joves traient-los assignatures essencials com la filosofia, les humanitats o la ciència", lamenta.