La màxima mai prou repetida que la immigració genera més recursos econòmics per a l'administració dels que gasta amb serveis socials, sanitaris o educatius també es compleix a Manresa. I la important diferència de penetració de les afiliacions a la Seguretat Social dels que disposen de DNI i dels que disposen NIE a 1 de gener de 2024 així ho demostra, segons dades del padró de l'Ajuntament i de l'Idescat a partir de les dades de la pròpia Seguretat Social.
Amb dades de primers d'any, del total de població manresana que té DNI, 62.621 persones, estaven inscrits a la Seguretat Social un total de 25.320 individus, un 40,43%. Del total de població manresana estrangera que disposa de NIE, 12.869 persones, a la Seguretat Social n'hi ha inscrites 6.245, o sigui un 48,53%, amb una penetració vuit punts superior a la dels nacionals. A banda, la Llei d'Estrangeria manté fora del mercat laboral, o sigui sense cap possibilitat de treballar de forma legal, 3.521 manresans.
Aquestes dades estan extrapolades sobre el total de població i no sobre les seves respectives piràmides poblacionals, de manera que per acurar el percentatge d'afiliació sobre la població en edat de treballar, caldria descomptar-hi infants i ancians en tots dos grups, però la despesa social és universal, afecta des del naixement fins a la mort, de manera que a l'hora de mesurar la rendibilitat de les cotitzacions, cal projectar l'afiliació sobre la població total del grup.
Els estrangers inscrits a la Seguretat Social a Manresa suposen un 18,3% del total, mentre que el seu grup poblacional, o sigui, el d'estrangers que tenen regularitzada la seva situació per treballar, es queda en el 16%, més de dos punts per sota.