Després d'haver presentat a Manresa la seva proposta de nou model d'atenció i cura dels ancians perquè puguin passar els darrers anys de la seva vida a casa, la Comunitat de Sant'Egidio presenta el llibre Vull viure a casa, de Montserrat Vilaseca, que ha estat publicat per l'Editorial Parcir en català, i per la Plataforma Editorial en castellà.

A través de la història d'una anciana, aquest llibre descriu, d'una part, les dificultats i els sofriments i, de l'altra, la lluita perseverant per fer realitat el desig de “viure a casa” i l'esperança de viure en un teixit comunitari i familiar que la sostingui els darrers anys de la seva vida i evitar anar a una residència. El llibre és com un "manual de resistència i esperança" per ajudar els ancians a quedar-se a casa. 

L'acte tindrà lloc aquest dimecres a les 8 del vespre a la llar Parroquial de Balsareny (Plaça Rector Roc Garcia-Plaça de l'Església, 5) i comptarà amb la participació del periodista Pere Gassó, i de Pere Sobrerroca, responsable de la Comunitat de Sant'Egidio de Manresa, apart de la intervenció de la mateixa autora del llibre. 

Aquest llibre vol posar en evidència la lluita de molts ancians per fer realitat el seu desig de viure a casa (el 94% a la ciutat de Barcelona). Actualment la Comunitat de Sant'Egidio fa un seguiment de més de cent ancians a Manresa. Sant'Egidio demana amb urgència l'articulació d'un nou model de cura i atenció als ancians que els permeti quedar-se a casa, tal i com es va explicar fa pocs dies en la xerrada que es va fer sobre el nou model que Sant'Egidio proposa.

L'experiència dels professionals i de moltes entitats catalanes indiquen que hi ha alternatives menys costoses que permeten viure, segurament més i millor, a casa. El model d'atenció i cura dels ancians vigent té com a eix vertebral la institucionalització. Per passar a un nou model que tingui cura dels ancians a casa seva cal desenvolupar una assistència domiciliària que integri alhora les vessants social i sanitària. Hi ha diverses alternatives a la institucionalització que ja es coneixen i s'estan portant a terme a Catalunya: els cohabitatges a través de l'impuls públic i privat, els apartaments tutelats, les convivències, les cases família, els centres de dia... Són iniciatives, consideren des de Sant'Egidio que es poden seguir multiplicant i universalitzant per garantir l'autodeterminació dels ancians.