De Mar Lucas a Íñigo Errejón

Dues notícies amb un mateix denominador comú esclataven aquesta setmana. No poden tenir protagonistes més diferents ni enfocaments més dispars, però un cop arribem al final de la setmana, només faig que veure-hi paral·lelismes. El terratrèmol polític generat per la dimissió d'Íñigo Errejón, acusat d'agressions sexuals, es produeix en el mateix fangar que la influencer catalana Mar Lucas denunciava que la seva exparella, el conegut creador de contingut Naïm Darrechi, l'amenaça de publicar vídeos explícits quan sortien junts. En el cas d'Errejón, abandonarem les conseqüències polítiques i ens centrarem en els debats generats al voltant de les acusacions, especialment en el moment que torna a saltar a la palestra "quin tipus de sexe és humiliant i quin no".

El fangar de les xarxes socials torna a ser un escenari on es confon la llibertat d'expressió amb el menysteniment de persones que, públicament -i precisament gràcies a espais segurs creats a les xarxes- han relatat relacions humiliants. Passa el mateix amb Lucas. Qüestionada perquè ja és la segona vegada que parla sobre la seva anterior relació amb Darrechi i com això l'ha condicionat i traumatitzat al llarg dels anys, és receptora de crítiques ferotges perquè "comercialitza els seus (hi posaríem moltíssimes cometes en senyal de protesta) problemes en l'amor". Com si l'amor impliqués haver d'estar gestionant emocionalment que un home, a qui ja han denunciat per agressions sexuals, t'amenaci d'exposar-te violentament mantenint sexe.

L'execució pública a la qual és exposada Lucas és pràcticament calcada a la que rep Elisa Mouliaá per haver denunciat Errejón. Un, en Darrechi, segueix creant contingut i aglutinant milions de seguidors als seus comptes sense tenir cap mena de penalització. Perquè després se'ns vulgui convèncer que la cultura de la cancel·lació és efectiva i dominant. L'altre, l'exlíder polític, emet un més que criticat comunicat on acaba justificant "certes pràctiques" en el context del patriarcat o del neoliberalisme. En aquesta tribuna no ens centrarem en el contingut, sinó en el format, en el lloc, en l'espai. Com X, una plataforma deformada sota el paraigua empresarial d'Elon Musk, ja és una batalla campal per veure qui pot dir-la més grossa. Llegint les barbaritats, els aplaudiments, els insults i les converses derivades a partir del comunicat només podia pensar en els atacs ferotges que va rebre Lucas per, en un pòdcast, sense amagar-se en cap escrit, s'etiquetava com a dona maltractada i agredida. 

Darrechi suma més de 6 milions de seguidors a Instagram. Una de les seves fonts d'ingressos és la plataforma Onlyfans, caracteritzada pel seu contingut sexual. Allà, el denunciat diverses vegades per abusos i agressions, publica vídeos mantenint sexe amb dones. Errejón es va passejar diversos dies pel Congrés, fent declaracions als mitjans i petant la xerrada amb diputats, quan el cas ja havia esclatat amb la publicació de Cristina Fallarás. És més, en els mesos posteriors a la presumpta agressió sexual, seguia emetent discursos sobre els drets de les dones, el feminisme, la salut mental i les agressions. Tots dos, amb una forta presència a les xarxes o davant les càmeres (des de perspectives pràcticament contràries), són la cara visible d'un problema urgent, de màxima necessitat. 

En un moment actual on tot és immediat, audiovisual, en directe o exposat, les dones víctimes d'agressions sexuals, ja siguin influencers amb milions de seguidors o dones que ni tan sols tenen un perfil en una plataforma digital, veuen deslegitimades les seves experiències, les seves agressions, les humiliacions rebudes i el dany perpetuat. Perquè aquí no passa res. Tothom ho sap, tothom ho sobreentén. Però fins que Mouilaá i Lucas no donen la cara per dir-ho de manera explícita, aquí no passa res. Després ens preguntem entre tots com tres homes en un pòdcast "d'èxit" fan apologia de la violació entre rialles. I qui dia passa any empeny.

Fins la setmana vinent!