El primer cop que vaig escoltar C. Tangana entonar una melodia -de rap, en aquell cas- tenia 14 anys (servidor en té 29 actualment). Ni tan sols era el seu nom artístic. Era en Crema, un hiphoper madrileny que destacava per sobre de la majoria dels artistes underground del panorama espanyol. Aquells van ser temps foscos, però carregats de talent. Es feia la transició al món de YouTube, de les maquetes al SoundCloud o al ja més que podrit MySpace. Els rapers encara volien destacar per ser qui robava més bosses a les àvies o el que aconseguia beure's més cubates en una sola nit en un descampat mentre s'improvisaven les pitjors frases que haurà escoltat mai Déu a la Terra. I, entre tots ells, aquest Crema, va encisar un estat sencer.

Tots aquests records d'adolescència em van caure com una cascada al cervell després d'haver sortit de veure La guitarra flamenca de Yerai Cortés, el documental d'Antón Álvarez, conegut com a C. Tangana. L'Antón és en Crema i és en C. Tangana. Però ara, després d'aquesta pel·lícula, només puc sentir una fascinació per preguntar-me en què es convertirà. Com a mínim, en l'hereu que Carlos Saura hauria volgut tenir si el llegendari director de cinema espanyol encara fos entre nosaltres. No és possible que aquell jove ple d'acne, ferros a les dents i una dicció que faria tremolar Josep Maria Bartomeu em faci vibrar amb només un minut de metratge en la seva òpera prima cinematogràfica. No es pot ser tan bo. I, tot i això, ho és. Hòstia, que n'és de bo.

En un món artístic contemporani on és molt difícil trobar persones multidisciplinàries, Álvarez es corona, una altra vegada, com algú per sobre de la majoria. La pel·lícula segueix, en una barreja entre mística, costumisme i musical, la vida personal del guitarrista Yerai Cortés, un d'aquells talents generacionals que sorgeixen molt de tant en tant. La pantalla mostra el talent agrupat al voltant de C. Tangana i la seva productora, Little Spain, a través d'unes imatges que sacsegen sentiments i emocions. Des d'una escena on només seguim una conversa de sobretaula fins a la representació d'una soleá escrita per Cortés. Veient el documental, Álvarez aconsegueix transportar-me als videoclips que en els seus orígens com a C. Tangana va rodar amb la prestigiosa productora CANADÁ, però també em trasllada a l'estil de Saura, de Fernando León de Aranoa o de Jonás Trueba. Reconeixement immens als responsables de la fotografia: Oriol Barcelona, Nauzet Gaspar, Àlvar Riu, Diego Trenas, Arnau Valls Colomer. 

Sense entrar en la trama del documental, un fil conductor que cal descobrir per no espatllar la màgia que planteja Álvarez en la seva obra, la reflexió que irradia tot el metratge gira al voltant de la identitat. De qui som, però sobretot com hem arribat a ser qui som a través del nostre passat, de les persones que formen part de les nostres vides i de l'arrelament que tenim en els espais on hem crescut. L'artista demostra una habilitat brillant en posar sobre la taula el flamenc en un estil contemporani però carregat de tradició. De debò, un Carlos Saura del segle XXI (no podia deixar de pensar en l'adaptació que va fer el cineasta el 1981 de Bodas de Sangre de Federico García Lorca). El Madrileño, que té arrels andaluses i gallegues, és capaç de radiografiar la cultura gitana, andalusa i flamenca sense ni un bri de condescendència. Tampoc d'una fascinació romàntica malaltissa. Només es traspua habilitat per plasmar un reguitzell d'idees i sentiments que es retraten de manera diferent en escenes, escenaris i persones (especialment els familiars directes de Yerai Cortés) d'un denominador comú que, al final, té tot el sentit del món.

És un viatge espacial al llarg de 90 minuts que, de manera obligada, em fa pensar en el viatge artístic que ha realitzat C. Tangana durant la seva carrera. Només té 34 anys i s'ha passat el joc diverses vegades. Penso en com va trasbalsar el submon del rap amb la seva mutació musical, deixant enrere el Crema i creant el nom pel qual se'l coneix mundialment. Recordo totes les seves polèmiques, la seva capacitat per ser un enfant terrible castizo que podria perfectament convertir-se en un personatge malvat d'un film de Pedro Almodóvar. En aquella discussió de 2018 durant la presentació del Primavera Sound en què va protagonitzar una discussió d'una hora amb Yung Beef i Bad Gyal. Les tres Espanyes (que no dues) xocaven frontalment en un canvi de paradigma cultural que encara no hem analitzat prou.

El viatge de C. Tangana: de rei de l'urban espanyol a cineasta

El mateix impresentable que vomitava arrogància en les seves paraules (és crucial la seva etapa en la qual va mantenir una relació amb Rosalía i com en va sortir d'escaldat en comparació amb la catalana) és el mateix que signa unTiny Desk per a la història de la música a internet. El mateix que és capaç d'autodefinir-se com a transsexual per promocionar una cançó, és el mateix que agrupa una col·lecció d'artistes inigualables per fer un disc carregat de diferents gèneres. Un raper que ha acabat odiant el rap i un músic que admet que no sap cantar. Trap, hip hop, rumbes, pop, electrònica, reggaeton, afrobeats... Al bolero (un bolero!) Un veneno, ho admet: "Me pregunta la premsa, Puchito, ¿Cuál és la maña? Sin cantar ni afinar,pa' que me escuche to'a España".

La seva figura em sembla objecte d'estudi: un exemple en saber demostrat talent en diferents categories, però una persona absolutament repudiable en molts dels seus comportaments o comentaris. Des de la seva època amb Agorazein, passant per la fanfarroneria d'Ídolo, la introspecció identitària amb El Madrileño, els seus rampells de gàngsters, de fer-se passar per músic llatinoamericà o per un romàntic entonant una balada en un balcó de Malasaña. El cervell em centrifugava dins del crani després de gaudir de La guitarra flamenca de Yerai Cortés, perquè tot i els infinits debats, crítiques o valoracions que puguem fer, el resultat final és indiscutible: les llàgrimes em van brollar sense aturador perquè el que estava veient era excel·lent. I en això no hi ha ningú que ho pugui aconseguir com en Crema, en C. Tangana, l'Antón Álvarez. Llarga vida al rei. Encara ens falta saber, però, en quin regne governa.