15
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
8:50h
Compte enrere per a la celebració del referèndum. En plena ofensiva de l'Estat per obstaculitzar els preparatius de la votació, aquest dijous ha arrencat la campanya de l'1 d'octubre. Ho ha fet amb un gran acte a Tarragona, en què ha participat la cúpula del Govern, els líders de les forces parlamentàries que li donen suport i els màxims dirigents de les entitats del sobiranisme civil. El referèndum, però, acumula encara molts interrogants. Aquesta és la fotografia del moment.
Els locals: la incògnita de Barcelona
El Govern ha expressat en repetides ocasions que es podrà votar com sempre, és a dir, en els locals electorals habituals. Més de 700 ajuntaments estan decidits a fer possible que el missatge de la Generalitat es compleixi. Són els municipis adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -advertits ja per la Fiscalia- i aquells que ja han confirmat que cediran locals municipals per a l'1 d'octubre. En el conjunt de consistoris que facilitaran votar en la consulta hi ha, per exemple Badalona i Sabadell, que no formen part de l'AMI. Però també hi ha municipis que s'han desmarcat de les peticions del Govern, un fet que no impedeix la votació però que complica que es pugui votar com sempre.
Ajuntaments en mans del PSC -com l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat- ja han comunicat que no cediran locals municipals, fet que obliga la Generalitat a utilitzar la seva xarxa de centres públics. El mateix passarà a Terrassa, tot i l'acord exhibit per l'alcalde, Jordi Ballart. A la ciutat vallesana es votarà en espais de la Generalitat. Els interrogants s'entenen per l'àrea metropolitana de Barcelona.
A la capital, Ada Colau ha confirmat aquest dijous que ha arribat a un acord amb la Generalitat pels punts de votació, sense que en resulti afectada la institució ni els treballadors públics. Membres del seu govern han negociat en les últimes hores en contactes discrets amb el Govern una solució per normalitzar la votació a Barcelona. La solució podria passar per utilitzar locals gestionats pel Consorci d'Educació de Barcelona, titular de 408 centres educatius públics. La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha passat a presidir des d'aquesta setmana el Consorci.
Targetes censals: retards i l'obstacle de Correus
En el decret de normes complementàries validat el 6 de setembre -i suspès pel Tribunal Constitucional- es detalla que s'utilitzarà com a cens "el que s'hagi tancat el dia 30 de març del 2017" o, en el seu defecte, "l'última informació possible". La Generalitat, però, encara no ha concretat de forma oficial com s'avisarà els ciutadans de quin és el seu punt de votació i quines persones integraran les meses, conformada per un president i dos vocals. El vicepresident, Oriol Junqueras, es va limitar a anunciar aquesta setmana que les targetes censals s'enviaran en els propers dies.
Tanmateix, El País ha avançat aquest dijous que el Govern ja ha enviat cartes a 55.000 ciutadans perquè formin les meses electorals, escollits entre els menors de 70 anys. TV3 ha apuntat que el sorteig de les meses ja s'ha executat, el mateix dia que ha transcendit que Correus ha ordenat als treballadors no enviar materials relacionat amb el referèndum. NacióDigital ha publicat el missatge enviat a la plantilla, que requereix frenar la distribució de documents vinculats a l'1-O.
Meses: un sorteig que hauria d'estar resolt
El decret de normes complementàries del referèndum signat dimecres passat a última hora estableix que el sorteig per triar els membres de les meses electorals "tindrà lloc entre el segon i el setè dia posterior a la convocatòria". El sorteig, segons ha avançat TV3, ja s'ha fet. Cada ciutadà escollit hauria de rebre una notificació en els propers dies i, a partir d'aquest moment, té 72 hores per presentar objeccions en cas que no vulgui participar en l'operatiu. Segons consta en el web del referèndum, el Govern garanteix als integrants de les meses "la protecció del sistema de la seguretat social davant les contingències i situacions que puguin derivar-se de la seva participació".
Publicitat institucional: anuncis de difusió irregular
L'anunci que emetien els mitjans públics ja no es veu ni se sent perquè el contracte amb la CCMA es va acabar dimarts. Es va mantenir en antena, això sí, quan ja pesava sobre seu una suspensió del Tribunal Constitucional. L'article 10.1 de la llei del referèndum estableix que l'executiu ha de fer una campanya institucional i, de fet, representants de l'executiu segueixen compartint a les xarxes l'anunci prohibit per l'Estat. TV3 va rebre una notificació per tal de "no informar" sobre l'1-O, però no es descarta que hi hagi més anuncis. "No es poden posar portes al camp", deia ahir al vespre Puigdemont. Durant l'entrevista del president a TV3 es va emetre l'anunci que promociona el referèndum.
Espais electorals: un repartiment per concretar
Els partits ja s'han posat en contacte amb la sindicatura electoral per tal de disposar d'espais públics destinats a fer campanya. Aquests espais electorals ja es podrien començar a emetre a partir d'aquesta mitjanit. Segons el decret de normes complementàries, les formacions polítiques amb representació al Parlament tenen dret a l'ús del 70% dels espais, que es reparteixen de forma proporcional al nombre d'escons obtinguts en les eleccions del 2015. El 30% de l'espai electoral restant es reparteix entre les organitzacions interessades acreditades. El text reclama als mitjans privats que garanteixin els "principis de pluralisme polític i social", i que apliquin "proporcionalitat i neutralitat informativa".
Web i recompte: els primers entrebancs, superats
Des de fa uns mesos, el sobiranisme treballa en un pla per fer el referèndum "en les pitjors circumstàncies". La batalla informàtica serà rellevant, tenint en compte que dimecres la Guàrdia Civil ja va tancar el web original del referèndum. El Govern ho va esquivar amb dos portals més, allotjats fora de Catalunya, en una maniobra que ja estava prevista. "A cada problema, una solució", sostenen a Palau. Aquest dijous el TSJC ha ordenat retirar tota la publicitat de l'1-O als mitjans i tancar les webs del referèndum.
Els Mossos: objectiu de l'ofensiva de l'Estat
L'endemà de la Diada, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va rebre un advertiment de la Fiscalia: el ministeri públic va ordenar a la policia catalana, així com a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que requisessin urnes i paperetes del referèndum. Els Mossos són al centre de l'ofensiva de l'Estat, que ja ha demostrat aquesta setmana que està disposat a prendre les decisions que facin falta per impedir la votació.
La cúpula dels Mossos i la conselleria d'Interior han evitat pronunciaments públics. El paper que jugui la policia catalana l'1-O, i també en els dies previs, serà capital per assegurar la normalitat de la consulta. En relació a la pressió als alcaldes independentistes i la seva possible detenció si no van a declarar, Joaquim Forn ha detallat que es trobarà una solució "tranquil·la" per als batlles que desobeeixin la Fiscalia.
Els locals: la incògnita de Barcelona
El Govern ha expressat en repetides ocasions que es podrà votar com sempre, és a dir, en els locals electorals habituals. Més de 700 ajuntaments estan decidits a fer possible que el missatge de la Generalitat es compleixi. Són els municipis adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -advertits ja per la Fiscalia- i aquells que ja han confirmat que cediran locals municipals per a l'1 d'octubre. En el conjunt de consistoris que facilitaran votar en la consulta hi ha, per exemple Badalona i Sabadell, que no formen part de l'AMI. Però també hi ha municipis que s'han desmarcat de les peticions del Govern, un fet que no impedeix la votació però que complica que es pugui votar com sempre.
Ajuntaments en mans del PSC -com l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat- ja han comunicat que no cediran locals municipals, fet que obliga la Generalitat a utilitzar la seva xarxa de centres públics. El mateix passarà a Terrassa, tot i l'acord exhibit per l'alcalde, Jordi Ballart. A la ciutat vallesana es votarà en espais de la Generalitat. Els interrogants s'entenen per l'àrea metropolitana de Barcelona.
A la capital, Ada Colau ha confirmat aquest dijous que ha arribat a un acord amb la Generalitat pels punts de votació, sense que en resulti afectada la institució ni els treballadors públics. Membres del seu govern han negociat en les últimes hores en contactes discrets amb el Govern una solució per normalitzar la votació a Barcelona. La solució podria passar per utilitzar locals gestionats pel Consorci d'Educació de Barcelona, titular de 408 centres educatius públics. La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha passat a presidir des d'aquesta setmana el Consorci.
Miquel Buch i Neus Lloveras, aquest dimecres Foto: ACN
Targetes censals: retards i l'obstacle de Correus
En el decret de normes complementàries validat el 6 de setembre -i suspès pel Tribunal Constitucional- es detalla que s'utilitzarà com a cens "el que s'hagi tancat el dia 30 de març del 2017" o, en el seu defecte, "l'última informació possible". La Generalitat, però, encara no ha concretat de forma oficial com s'avisarà els ciutadans de quin és el seu punt de votació i quines persones integraran les meses, conformada per un president i dos vocals. El vicepresident, Oriol Junqueras, es va limitar a anunciar aquesta setmana que les targetes censals s'enviaran en els propers dies.
Tanmateix, El País ha avançat aquest dijous que el Govern ja ha enviat cartes a 55.000 ciutadans perquè formin les meses electorals, escollits entre els menors de 70 anys. TV3 ha apuntat que el sorteig de les meses ja s'ha executat, el mateix dia que ha transcendit que Correus ha ordenat als treballadors no enviar materials relacionat amb el referèndum. NacióDigital ha publicat el missatge enviat a la plantilla, que requereix frenar la distribució de documents vinculats a l'1-O.
L'ordre que han rebut càrrecs intermedis de Correus via correu electrònic
Meses: un sorteig que hauria d'estar resolt
El decret de normes complementàries del referèndum signat dimecres passat a última hora estableix que el sorteig per triar els membres de les meses electorals "tindrà lloc entre el segon i el setè dia posterior a la convocatòria". El sorteig, segons ha avançat TV3, ja s'ha fet. Cada ciutadà escollit hauria de rebre una notificació en els propers dies i, a partir d'aquest moment, té 72 hores per presentar objeccions en cas que no vulgui participar en l'operatiu. Segons consta en el web del referèndum, el Govern garanteix als integrants de les meses "la protecció del sistema de la seguretat social davant les contingències i situacions que puguin derivar-se de la seva participació".
Publicitat institucional: anuncis de difusió irregular
L'anunci que emetien els mitjans públics ja no es veu ni se sent perquè el contracte amb la CCMA es va acabar dimarts. Es va mantenir en antena, això sí, quan ja pesava sobre seu una suspensió del Tribunal Constitucional. L'article 10.1 de la llei del referèndum estableix que l'executiu ha de fer una campanya institucional i, de fet, representants de l'executiu segueixen compartint a les xarxes l'anunci prohibit per l'Estat. TV3 va rebre una notificació per tal de "no informar" sobre l'1-O, però no es descarta que hi hagi més anuncis. "No es poden posar portes al camp", deia ahir al vespre Puigdemont. Durant l'entrevista del president a TV3 es va emetre l'anunci que promociona el referèndum.
Anunci del Govern sobre el referèndum emès als mitjans de comunicació públics i privats
Espais electorals: un repartiment per concretar
Els partits ja s'han posat en contacte amb la sindicatura electoral per tal de disposar d'espais públics destinats a fer campanya. Aquests espais electorals ja es podrien començar a emetre a partir d'aquesta mitjanit. Segons el decret de normes complementàries, les formacions polítiques amb representació al Parlament tenen dret a l'ús del 70% dels espais, que es reparteixen de forma proporcional al nombre d'escons obtinguts en les eleccions del 2015. El 30% de l'espai electoral restant es reparteix entre les organitzacions interessades acreditades. El text reclama als mitjans privats que garanteixin els "principis de pluralisme polític i social", i que apliquin "proporcionalitat i neutralitat informativa".
Web i recompte: els primers entrebancs, superats
Des de fa uns mesos, el sobiranisme treballa en un pla per fer el referèndum "en les pitjors circumstàncies". La batalla informàtica serà rellevant, tenint en compte que dimecres la Guàrdia Civil ja va tancar el web original del referèndum. El Govern ho va esquivar amb dos portals més, allotjats fora de Catalunya, en una maniobra que ja estava prevista. "A cada problema, una solució", sostenen a Palau. Aquest dijous el TSJC ha ordenat retirar tota la publicitat de l'1-O als mitjans i tancar les webs del referèndum.
Els Mossos: objectiu de l'ofensiva de l'Estat
L'endemà de la Diada, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va rebre un advertiment de la Fiscalia: el ministeri públic va ordenar a la policia catalana, així com a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que requisessin urnes i paperetes del referèndum. Els Mossos són al centre de l'ofensiva de l'Estat, que ja ha demostrat aquesta setmana que està disposat a prendre les decisions que facin falta per impedir la votació.
La cúpula dels Mossos i la conselleria d'Interior han evitat pronunciaments públics. El paper que jugui la policia catalana l'1-O, i també en els dies previs, serà capital per assegurar la normalitat de la consulta. En relació a la pressió als alcaldes independentistes i la seva possible detenció si no van a declarar, Joaquim Forn ha detallat que es trobarà una solució "tranquil·la" per als batlles que desobeeixin la Fiscalia.
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a la Fiscalia Superior de Catalunya. Foto: ACN.