12
de desembre
de
2019, 14:52
Actualitzat:
14:52h
Des de les 7 del matí d'aquest dijous, els britànics estan cridats a les urnes, en una de les eleccions més transcendentals de les últimes dècades. El primer ministre conservador Boris Johnson va fer un “all-in” quan el Parlament va tancar la porta a un Brexit dur, mantenint la postura que va provocar la caiguda de la seva predecessora, la també conservadora Theresa May. Avui s’ho juga tot a una carta, la de la majoria absoluta que les enquestes diuen que podria obtenir amb una certa comoditat. Només amb un control total de la Cambra dels Comuns podrà Johnson aplicar la seva recepta per a la sortida de la UE sense entrebancs.
El seu oponent principal és el líder laborista Jeremy Corbyn -molt vigilat per l’aparell del partit, on té molts detractors-, a qui només un miracle podria obrir-li la porta del número 10 de Downing Street, la seu del govern. Tanmateix, Corbyn podria obtenir un succedani de victòria igual de dolç si aconsegueix evitar la majoria absoluta dels conservadors. Un resultat que deixaria les coses tal i com estaven, amb un Parlament que no aprovaria el Brexit dur que planteja Johnson.
Tanmateix, no tot és Brexit a les eleccions d'avui. Hi ha un altre tema que preocupa els britànics tant o més que la sortida de la Unió Europea: la sanitat. El sistema nacional de salut (NHS) -en situació molt delicada després d'anys de retallades i governs conservadors amb al·lèrgia a la despesa social- ha esdevingut un dels temes centrals de la campanya.
Els laboristes de Corbyn prometen una inversió milionària per tornar l'NHS a la seva esplendor passada, i els conservadors de Johnson fan mans i mànigues per desmentir un dels rumors més insistents de la campanya: una desregulació del sistema que obriria la porta a la privatització, de la mà de les grans companyies nord-americanes del sector. La bona sintonia de Johnson amb Trump no ajuda a dissipar els dubtes i molts analistes creuen que aquest és el factor que podria fer perdre la majoria absoluta a Johnson, més que no pas la disputa pel Brexit.
El referèndum escocès, de nou sobre la taula
Johnson i Corbyn són els protagonistes principals de la campanya, però també hi ha personatges secundaris prou interessants. La més destacada és la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon, que ha jugat amb habilitat la carta del Brexit. Escòcia va rebutjar àmpliament al referèndum la sortida de la UE i la idea de sortir-ne forçats pel govern britànic és el seu principal reclam electoral. S'espera una millora substancial dels resultats dels sobiranistes escocesos en relació a les eleccions anteriors, i el segon referèndum d'independència serà sobre la taula de qualsevol negociació amb Londres.
També són protagonistes secundaris els partits nord-irlandesos. Els unionistes van donar el govern a Theresa May, però ara Johnson ho tindrà més difícil. El Brexit ha creat un problema sense solució a Irlanda del Nord. La recuperació d'una frontera amb la República d'Irlanda no és una opció perquè els Acords de Divendres Sant ho exclouen taxativament, però la creació de controls fronterers entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya tampoc. La quadratura del cercle és impossible en un context de creixement dels catòlics republicans i retrocés dels unionistes protestants.
Els resultats a les 650 circumscripcions del Regne Unit es preveuen molt ajustats, per la qual cosa l'escrutini -que començarà a les 10 del vespre, en tancar els llocs de votació- s'allargarà durant tota la nit. És possible que no hi hagi discursos dels candidats fins ben bé el migdia de divendres, quan sabrem del cert si el líder populista Boris Johnson tindrà les mans lliures per fer i desfer a la democràcia més estable del món. Potser a partir de demà deixarà de ser-ho.
El seu oponent principal és el líder laborista Jeremy Corbyn -molt vigilat per l’aparell del partit, on té molts detractors-, a qui només un miracle podria obrir-li la porta del número 10 de Downing Street, la seu del govern. Tanmateix, Corbyn podria obtenir un succedani de victòria igual de dolç si aconsegueix evitar la majoria absoluta dels conservadors. Un resultat que deixaria les coses tal i com estaven, amb un Parlament que no aprovaria el Brexit dur que planteja Johnson.
Tanmateix, no tot és Brexit a les eleccions d'avui. Hi ha un altre tema que preocupa els britànics tant o més que la sortida de la Unió Europea: la sanitat. El sistema nacional de salut (NHS) -en situació molt delicada després d'anys de retallades i governs conservadors amb al·lèrgia a la despesa social- ha esdevingut un dels temes centrals de la campanya.
Els conservadors fan mans i mànigues per desmentir els rumors d'una desregulació del sistema nacional de salut
Els laboristes de Corbyn prometen una inversió milionària per tornar l'NHS a la seva esplendor passada, i els conservadors de Johnson fan mans i mànigues per desmentir un dels rumors més insistents de la campanya: una desregulació del sistema que obriria la porta a la privatització, de la mà de les grans companyies nord-americanes del sector. La bona sintonia de Johnson amb Trump no ajuda a dissipar els dubtes i molts analistes creuen que aquest és el factor que podria fer perdre la majoria absoluta a Johnson, més que no pas la disputa pel Brexit.
El referèndum escocès, de nou sobre la taula
Johnson i Corbyn són els protagonistes principals de la campanya, però també hi ha personatges secundaris prou interessants. La més destacada és la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon, que ha jugat amb habilitat la carta del Brexit. Escòcia va rebutjar àmpliament al referèndum la sortida de la UE i la idea de sortir-ne forçats pel govern britànic és el seu principal reclam electoral. S'espera una millora substancial dels resultats dels sobiranistes escocesos en relació a les eleccions anteriors, i el segon referèndum d'independència serà sobre la taula de qualsevol negociació amb Londres.
Johnson tindria més difícil que May el suport dels unionistes perquè el Brexit ha creat un problema sense solució a Irlanda del Nord
També són protagonistes secundaris els partits nord-irlandesos. Els unionistes van donar el govern a Theresa May, però ara Johnson ho tindrà més difícil. El Brexit ha creat un problema sense solució a Irlanda del Nord. La recuperació d'una frontera amb la República d'Irlanda no és una opció perquè els Acords de Divendres Sant ho exclouen taxativament, però la creació de controls fronterers entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya tampoc. La quadratura del cercle és impossible en un context de creixement dels catòlics republicans i retrocés dels unionistes protestants.
Els resultats a les 650 circumscripcions del Regne Unit es preveuen molt ajustats, per la qual cosa l'escrutini -que començarà a les 10 del vespre, en tancar els llocs de votació- s'allargarà durant tota la nit. És possible que no hi hagi discursos dels candidats fins ben bé el migdia de divendres, quan sabrem del cert si el líder populista Boris Johnson tindrà les mans lliures per fer i desfer a la democràcia més estable del món. Potser a partir de demà deixarà de ser-ho.