Boi Ruiz, la rectificació

La partida del benestar es juga en la fiscalitat justa i progressiva. Cap govern té una màquina d'imprimir bitllets. Avui també són notícia els sindicats i les mesures econòmiques, la humil desinfecció del parc de Bombers de Manresa, la Guerra Civil i Quim Forn

01 d'abril de 2020, 06:00
Actualitzat: 8:48h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'entrevistaa Boi Ruiz que publica el nostre redactor en cap, Joan Serra Carné, és reveladora. Qui fou conseller de Salut entre 2010 i 2016 era una de les grans apostes del "govern dels millors" amb què Artur Mas va arribar, després de la sentència del TC contra l'Estatut i en un context de recessió, al Palau de la Generalitat.

Ell, Francesc Xavier Mena (Empresa) o Pilar Fernández Bozal (Justícia) eren les grans figures independents d'aquell gabinet que heretava una administració endeutada i passava pàgina de les alegries pressupostàries i les tensions polítiques del tripartit. Per un motiu o un altre, cap d'ells va saber transmetre la imatge de solidesa -tampoc eren hàbils amb els mitjans- i de gestió brillant que volia l'aleshores líder de CiU, investit gràcies a l'abstenció del PSC i que en aquella primera legislatura va aprovar els pressupostos amb el PP.

Boi Ruiz va haver de retallar la sanitat i instaurar el copagament. És cert que el pes del seu departament en el pressupost global va pujar, però els hospitals i els CAP no es van salvar del que l'executiu de CiU pressionava als mitjans perquè es presentés com a "ajustaments" mentre els seus portaveus repetien, amb to burleta, que "l'alternativa és Cuba o Corea del Nord". Doncs ara Boi Ruiz rectifica. Ho fa dient que cap govern podrà tornar a retallar en salut i també que van ser poc estètiques decisions com ara suprimir l'impost de successions, una de les mesures estrella del programa liberal de la federació nacionalista. D'això darrer també en va renegar Andreu Mas-Colell.

Crec que l'exconseller té raó en les dues coses. Perquè van íntimament lligades i, en política pressupostària, dos i dos tenen el costum de sumar-ne quatre. No es pot, d'una banda, reclamar uns serveis públics robustos i, de l'altra, exempcions fiscals arreu i baixades d'impostos generalitzades a qui més té amb l'argument de la "fuga de capitals" que hem escoltat tantes vegades.

Ell va haver de retallar perquè el context de brutal crisi econòmica havia fet que els ingressos de la Generalitat, que tenen molt a veure amb la recaptació que l'Estat fa de tributs com l'IVA, l'IRPF o els especials, que després transfereix i que van molt vinculats al dinamisme econòmic, baixessin de forma alarmant. Però també perquè en els anys de creixement econòmic del tripartit es van abaixar tributs i Mas va fer-ho fins on la realitat li va permetre.

I a això s'hi sumava el rigor pressupostari que imposaven el tàndem Merkel-Sarkozy, i José Luis Rodríguez Zapatero primer i Mariano Rajoy després des de Madrid. Tot va ajudar a covar el malestar general que va donar gasolina al procés en el seu impuls inicial. També hi tenien a veure uns incompliments per part de l'Estat que, com ahir a la nit ens recordava la informació sobre el dèficit de la Generalitat el 2019, s'han cronificat.

Ara que en plena pandèmia del coronavirus -i amb els serveis socials desbordats i els sanitaris aplaudits cada vespre als balcons- tothom és, com a mínim, socialdemòcrata, cal tenir-ho en compte. La partida del benestar es juga en la fiscalitat justa i progressiva. Cap govern té una màquina d'imprimir bitllets i Europa tampoc vindrà a repartir-ne alegrement.  
 

Avui no et perdis

»Entrevista a Boi Ruiz: «Els governs no es podran permetre retallades en sanitat després del coronavirus»; per Joan Serra Carné.

» Peatges i transport públic gratuïts: guia de les noves mesures que impulsa el Govern; per Oriol March.

»Fil directe: «Sánchez i Iglesias se la juguen»; per Pep Martí.

»Opinió: «L'endemà: actors nous i vells conflictes»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»L'Estat assumirà els lloguers que no es puguin pagar i prohibeix tallar aigua, llum i gas; per Sara González i Bernat Surroca.

»
Confinament i drets laborals: què hi diuen els sindicats?; per Pep Martí.

»Guia: com afecta el coronavirus a la declaració de la renda?; per Sergi Ambudio.

»Dades: així es va disparar la venda d'aliments la setmana anterior a l'estat d'alarma.

»Dos mesos de coronavirus a l'Estat: de l'«estem tranquils» a l'«estem al límit»; per Carles Bellsolà.

»Opinió: «​Padrins morint»; per Francesc Canosa.

I també bones notícies...

» CANALLA Propostes de joc per a infants confinats; per Irene Ramentol.

» GENEROSOS Bombers es posen a disposició del Govern per combatre el coronavirus.
 

 El passadís

A molts centres de treball s'han detectat casos de coronavirus. És el que va passar fa uns dies al parc de bombers de Manresa. Un d'ells es va posar malalt i els altres es van anar aïllant. Es va explicar que el parc es desinfectaria el diumenge abans de reobrir-lo. Però qui ho va fer? Doncs la persona que fa habitualment la neteja. Tota sola, sense formació especifica, sense mitjans suficients, i que cada dia està en contacte diari i permanent amb tot el personal de tots els torns. Dilluns ella tampoc va anar a treballar ja. Per llogar-hi cadires.

Vist i llegit

El Departament de Salut de la Generalitat ha habilitat per aquests dies hospitals de campanya a la Fira a l'Hospitalet i a Sabadell a més d'annexos als centres ja existents a Igualada i en alguns establiments hotelers a Barcelona. A Madrid ja fa dies que funciona a Ifema un hospital temporal. El periodista Quino Petit hi ha estat i ha parlat amb pacients i personal sanitari en aquest reportatge a El País. És propi d'una sanitat en guerra (els responsables polítics prefereixen dir-ne "tensionada") amb totes les mancances que us pugueu imaginar.

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 81 anys va acabar formalment la Guerra Civil espanyola. Catalunya havia estat totalment ocupada al mes de febrer i els darrers focus de resistència republicans a Madrid i al País Valencià es van acabar de vèncer durant el mes de març. La derrota militar va donar pas a 40 anys de dura repressió i dictadura. Podeu llegir el reportatge que va fer Pep Martí amb el funest "parte oficial de guerra".

 L'aniversari

L'1 d'abril de 1964, avui fa 56 anys, va néixer el polític Joaquim Forn. Va ser conseller de l'Interior al govern de Carles Puigdemont i fa més de dos anys que és en presó preventiva, condemnat per sedició. Forn va ser escollit diputat el 21-D, però va renunciar a l'escó i a la carrera política en un intent de recuperar la llibertat però el maig de l'any passat va ser cap de llista de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona. De fet abans de passar al Govern, Forn era portaveu del grup a l'ajuntament. Abans havia estat tinent d'alcalde i és un polític de la màxima confiança de Xavier Trias i Artur Mas. Forn tenia permís per sortir de la presó i treballar al gabinet jurídic de Mediapro.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l