Maragall congela el debat successori a ERC de Barcelona

Divendres 26 de maig, quarts de deu de la nit.Ernest Maragall és un dels protagonistes de l'escenari de la sala La Paloma de Barcelona, on ERC celebra l'acte final de campanya del 28-M. Hi assisteix acompanyat de la seva dona, la seva filla i un net. Ha pogut passar poca estona amb ells en les últimes setmanes. "Faria un mes més de campanya", exclama convençut. Ho diu de veritat. El 2019, malgrat guanyar les eleccions a Barcelona, no va aconseguir arribar a l'alcaldia i té ben clar que vol tornar-ho a intentar aquest 2023. No ha estat possible. Ni tan sols arribar al govern de la ciutatamb un pacte amb Xavier Trias, desbancat a última hora per Jaume Collboni gràcies als vots dels comuns i el PP. I ara Maragall tornarà, efectivament, a fer un nou mes de campanya. Per al Senat. Suposarà això que el candidat republicà plegui de l'Ajuntament? No és una opció que estigui damunt la taula, "en cap cas", assegura el seu entorn més proper. És per això que malgrat tots els últims moviments, el relleu del cap de files dels republicans a Barcelona està congelat.

Ja ho deia Maragall en campanya, que ser un candidat de 80 anys té avantatges per la "llibertat" que suposa. S'ha reivindicat com el polític sense "cap hipoteca, deute ni compromís" amb ningú altre que amb la ciutat. I ho manté ara que vol continuar a la primera línia d'ERC de Barcelona. "És perfectament compatible", deia aquest dilluns preguntat per si plegaria en cas de ser elegit senador. "Mantindré el compromís amb Barcelona", afegia. Continuar a primera línia és un contrast destacable amb el "que us bombin" de Trias en el ple d'investidura.

Maragall es queda a Barcelona i va al Senat per representar la indignació de l'operació Collboni per evitar un govern independentista a la ciutat. Així ho ha volgut Oriol Junqueras. La decisió de l'executiva d'ERC de presentar-lo a la cambra alta va ser molt sobtada, dilluns, i gran part l'equip dels republicans a Barcelona se'n van assabentar per la premsa. "Plegarà ara?", "deixarà el grup municipal?", "qui s'encarregarà de la campanya, el partit en l'àmbit nacional o Barcelona?". Eren algunes de les preguntes que es repeteixen en les últimes hores entre la militància i els treballadors republicans.

I, efectivament, el Senat no té per què ser el motiu que faci plegar Maragall. Va afrontar les eleccions del 2019 amb 76 anys. Va guanyar, però els vots de Manuel Valls van regalar l'alcaldia a Ada Colau. En aquell moment ja sonava la música sobre si Elisenda Alamany, número dos d'ERC llavors i també ara, agafaria les regnes del grup municipal. Però Maragall es va quedar i el partit li va confiar, de nou, que fos cap de llista. Va arribar el 2023 i la patacada ha estat important: de 10 a 5 regidors. La davallada general d'ERC a tot el país, però, ha fet que el candidat de Barcelona no s'ho hagi pres com una qüestió personal sinó de tendències. Tampoc ha plegat. 
 

Alamany, disposada a liderar

Malgrat que Maragall no plegui ara, tard o d'hora el relleu s'haurà d'activar. I la pugna successòria que hi podia haver fa unes setmanes ja no existeix amb la mateixa intensitat. Fins fa ben poc a la cursa hi eren Alamany, número dos, i Ester Capella, número tres de la candidatura. Capella, però, ha acabat ressituada al Govern de Pere Aragonès per assumir la carpeta de Territori. La número dos de Maragall, que ja ho va ser el 2019 i que prové de l'òrbita dels comuns, en canvi, no ha tancat mai la porta a assumir el relleu. Més aviat, s'hi ha posat bé. "Assumiré la responsabilitat que toqui", deia en una entrevista a Nació ara fa tres anys, en l'equador del mandat passat. La seva idea continua sent la mateixa, i per això va acceptar repetir tàndem en aquestes municipals, com va avançar Nació.


Ho va acceptar malgrat les circumstàncies i adversitats. En un principi, ningú li assegurava que tingués de nou la confiança del partit per repetir com a número dos de la llista. De fet, ERC va intentar fitxar, sense èxit, una independent per ocupar el seu lloc i fer efecte sorpresa, però l'operació no va prosperar. Per això es va acabar apostant per la carta Alamany. I ella ho va acceptar en un moment personal, si més no, complex, com ha reconegut. La campanya començava pocs mesos després d'haver donat a llum, i així resumia el vertigen en una piulada a Twitter: "Estar en una campanya amb un nadó de quatre mesos és com estar caminant per una corda molt fina amb cocodrils a sota. Cada dia salvant cada dia. Ho farem tot i ho farem bé, em diuen. Però que passi ràpid". En l'últim ball dels republicans abans del 28-M a La Paloma, Alamany es va emocionar. Però campanya superada i malgrat que els resultats d'ERC no hagin sigut els esperats, continua disposada a assumir les responsabilitats que pertoquin en el relleu de Maragall. 
 
Però és el partit i les famílies internes les que no tenen clar quin relleu natural hauria de tenir Maragall. Una persona com Alamany, que no prové de les files dels republicans i que pot aportar aire fresc? O un perfil que conegui bé el funcionament i tots els fonaments del partit? Aquesta segona opció estava encarnada, fins fa res, en Capella. De fet, el seu fitxatge com a número tres no era casual. Ja l'any 2019 Maragall l'havia intentada fitxar. Finalment, es va conformar amb el tres -la triple E d'Ernest, Elisenda i Ester, que va proclamar Maragall- fins que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li truqués el dijous 8 de juny per situar-la al capdavant de la conselleria de Territori. Quatre dies després prenia possessió del càrrec.

Exregidora, exconsellera, i delegada del Govern a Madrid, no estava satisfeta amb la campanya feta a les municipals de Barcelona, que va acabar situant ERC de primera a quarta força en només quatre anys. Ho va traslladar en diverses ocasions als òrgans interns del partit. L'entrada a l'executiu és, per ella, una bona notícia. Va acceptar l'encàrrec d'Aragonès la mateixa nit del dijous. No són moments fàcils pel Govern d'ERC, però està convençuda que podrà reforçar les polítiques en matèria d'habitatge. "Si el dret a l'habitatge no està cobert, directament tots els altres drets són inaccessibles", ha anat proclamant durant la campanya. Va tenir un paper clau, també, en la negociació de la llei per limitar el preu del lloguer, primer a Catalunya -tombada pel TC- i després del govern espanyol. 
 
Però ara que Capella ha marxat, qui podria ser, en cas de no ser-ho Alamany, el relleu d'ERC? Just per darrere de Capella, a la llista hi figuren Jordi Castellana i Eva Baró, números 4 i 5. Ja van ser regidors l'últim mandat, però sense un perfil de portaveu. Com a número sis, i que ha entrat un cop Capella ha plegat, s'hi situa Jordi Coronas, que sí que ha estat portaveu republicà durant aquests quatre anys. Totes les opcions estan obertes. Però, de moment, Maragall es queda.