29
de juliol
de
2023, 08:15
Actualitzat:
31
de juliol,
12:18h
Hi ha decisions que marquen el rumb de tota una vida, també en política. La investidura de Pedro Sánchez, per a Junts, entra en aquesta categoria. Els resultats del 23-J han concedit, malgrat la pèrdua d'un escó, 140.000 vots i haver quedat cinquens a Catalunya, a la formació fundada per Carles Puigdemont l'oportunitat de tenir a les mans el futur del president espanyol i de condicionar l'activitat de la Moncloa durant quatre anys. Un escenari que n'obre d'altres en clau independentista -l'enèsim retorn a la unitat amb ERC, fins ara condemnada al fracàs- i també de portes endins, perquè facilitar -o no- la reelecció de Sánchez marcarà el futur a llarg termini del partit. El silenci imposat per la direcció -les entrevistes se circumscriuen a Laura Borràs, Jordi Turull i el portaveu Josep Rius- ja prefigura la rellevància de la decisió que haurà de prendre el partit tres anys després de la seva fundació.
En el test d'estrès que afronta Junts hi ha una figura indestriable, que és la de Puigdemont. De la mateixa manera que és una peça clau per entendre totes les decisions de llarg abast que pren el partit -va ser una de les veus amb més ascendència que es va posicionar en contra de reeditar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona-, la seva situació personal, judicial i política fa que en la investidura de Sánchez tingui l'última paraula. Perquè, quasi sis anys després d'aterrar a l'exili, té a les seves mans el futur d'un dirigent que, per acció o per omissió, ha treballat més per aconseguir-ne l'extradició. "No és tant una qüestió de si l'investim o no; és una qüestió de reconeixement", resolen aquests dies a Junts, on preveuen una negociació llarga, discreta i delicada, perquè hi ha -i hi haurà- moltes carpetes obertes sobre la taula.
El seu futur judicial -en això coincideixen totes les veus consultades per Nació- no serà objecte de negociació, segons que afirmen a Junts, perquè les converses "van molt més enllà" d'un eventual retorn de l'expresident de la Generalitat. "Tenim l'oportunitat de demostrar que les coses es poden fer molt diferent del que les ha fet ERC", remarquen fonts del partit. A l'hora de posar el termòmetre als dirigents consultats, es detecten tres grans grups: els qui dubten de la idoneïtat d'investir Sánchez -i que flirtegen obertament amb noves eleccions de resultat incert, també per ells, si no s'avança cap a l'autodeterminació i l'amnistia-; els qui es mostren proclius a obrir negociacions encara que no hi hagi un referèndum en el curt termini, per afermar una posició útil a Madrid en l'actual context amb l'argument que "mai se sap" quan tornarà a donar-se una aritmètica així; i els qui insisteixen en la idea -com fa Turull- que es tracta de recosir la unitat per revigoritzar el moviment independentista. Aquests dos últims escenaris tenen, per a Junts, el risc d'alimentar un quart espai independentista que es nodriria dels seus votants decebuts.
"Tothom sap que no ens fa por prendre decisions, fins i tot les més complicades", recorden a Junts, especialment en referència la sortida del Govern. "Ja hem demostrat que no ens mouen les pressions", sostenen les mateixes fonts des de la nit electoral. La situació recorda a la moció de censura del 2018, perquè els protagonistes són els mateixos -Puigdemont i Sánchez, Sánchez i Puigdemont-, però aquesta vegada el preu serà més alt. En aquell moment es va fer un vot de confiança al líder del PSOE per foragitar Mariano Rajoy de la Moncloa -el record de les càrregues policials de l'1-O i de l'aplicació del 155 era vívid-, però ràpidament l'expresident va acabar penedint-se de la decisió. L'adeu de Marta Pascal de la direcció del PDECat -en aquell moment encara no existia Junts- anava en aquestes coordenades, perquè Pascal va ser una de les arquitectes a l'hora d'obtenir suports a la moció al Congrés.
Dins la discreció -i el convenciment, expressat en privat, que la negociació anirà molt més enllà de la consigna de l'autodeterminació i l'amnistia-, el missatge que trasllada del partit és que la pilota és a la teulada de Sánchez, perquè és l'independentisme qui té ara té la clau. Artur Mas, que en campanya es va significar a favor de la candidata Míriam Nogueras, insistia aquest divendres en la idea que l'independentisme ha de consensuar amb nacionalistes bascos i gallecs el preu de la investidura. L'expresident disposa de bona entrada -en cercles econòmics i de poder- en negociacions com aquesta, i també es dona per fet que hi jugarà un paper Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i, en el seu dia, vincle de la Moncloa amb Palau.
Malgrat el paper decisiu que els set diputats de Junts tindran a Madrid, diverses fonts del partit admeten que el resultat "no és bo". "Gens bo", afegeix un membre de la direcció, en relació amb la pèrdua de vots i al fet que el segon representant per Girona i l'únic per Tarragona s'han obtingut amb un marge només d'uns centenars de paperetes. "Passa com sempre: maquillem una caiguda", ressalta un dels consultats, que posa el retrovisor per indicar que Barcelona, a les municipals, va tapar la pèrdua de la capital gironina o bé el mal resultat a Lleida. En l'ambient també hi sobrevola la gestió dels pactes municipals, que no han afavorit Junts: només formaran part del govern de la Diputació de Girona i l'ajuntament més gran que controlen és el de Sant Cugat del Vallès.
El dilema que afronta la direcció el resumeix un dels consultats: "Ser els més coherents o bé assumir contradiccions". No és una tria senzilla, i resumeix la cruïlla que ha afrontat Junts des de la seva fundació: beure de l'herència postconvergent -llavor del sector pragmàtic, tradicionalment arrenglerat amb Turull tot i que, com ja és mantra al partit, "ja no és el mateix Turull que els turullistes"- o bé bascular cap a l'ànima dels independents que es van sumar a Junts sota l'influx de Puigdemont. De moment, això sí, l'arrenglerament és total: cal aprofitar l'oportunitat, sostenen tots els sectors, i no rebaixar les pretensions. Si això ha de passar, que sigui en el transcurs de la negociació. Sense pressa i amb la vista posada al setembre.
En el test d'estrès que afronta Junts hi ha una figura indestriable, que és la de Puigdemont. De la mateixa manera que és una peça clau per entendre totes les decisions de llarg abast que pren el partit -va ser una de les veus amb més ascendència que es va posicionar en contra de reeditar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona-, la seva situació personal, judicial i política fa que en la investidura de Sánchez tingui l'última paraula. Perquè, quasi sis anys després d'aterrar a l'exili, té a les seves mans el futur d'un dirigent que, per acció o per omissió, ha treballat més per aconseguir-ne l'extradició. "No és tant una qüestió de si l'investim o no; és una qüestió de reconeixement", resolen aquests dies a Junts, on preveuen una negociació llarga, discreta i delicada, perquè hi ha -i hi haurà- moltes carpetes obertes sobre la taula.
El seu futur judicial -en això coincideixen totes les veus consultades per Nació- no serà objecte de negociació, segons que afirmen a Junts, perquè les converses "van molt més enllà" d'un eventual retorn de l'expresident de la Generalitat. "Tenim l'oportunitat de demostrar que les coses es poden fer molt diferent del que les ha fet ERC", remarquen fonts del partit. A l'hora de posar el termòmetre als dirigents consultats, es detecten tres grans grups: els qui dubten de la idoneïtat d'investir Sánchez -i que flirtegen obertament amb noves eleccions de resultat incert, també per ells, si no s'avança cap a l'autodeterminació i l'amnistia-; els qui es mostren proclius a obrir negociacions encara que no hi hagi un referèndum en el curt termini, per afermar una posició útil a Madrid en l'actual context amb l'argument que "mai se sap" quan tornarà a donar-se una aritmètica així; i els qui insisteixen en la idea -com fa Turull- que es tracta de recosir la unitat per revigoritzar el moviment independentista. Aquests dos últims escenaris tenen, per a Junts, el risc d'alimentar un quart espai independentista que es nodriria dels seus votants decebuts.
Antoni Castellà, Míriam Nogueras i Josep Rius durant la nit electoral del 23-J Foto: Ricard Novella
"Tothom sap que no ens fa por prendre decisions, fins i tot les més complicades", recorden a Junts, especialment en referència la sortida del Govern. "Ja hem demostrat que no ens mouen les pressions", sostenen les mateixes fonts des de la nit electoral. La situació recorda a la moció de censura del 2018, perquè els protagonistes són els mateixos -Puigdemont i Sánchez, Sánchez i Puigdemont-, però aquesta vegada el preu serà més alt. En aquell moment es va fer un vot de confiança al líder del PSOE per foragitar Mariano Rajoy de la Moncloa -el record de les càrregues policials de l'1-O i de l'aplicació del 155 era vívid-, però ràpidament l'expresident va acabar penedint-se de la decisió. L'adeu de Marta Pascal de la direcció del PDECat -en aquell moment encara no existia Junts- anava en aquestes coordenades, perquè Pascal va ser una de les arquitectes a l'hora d'obtenir suports a la moció al Congrés.
Dins la discreció -i el convenciment, expressat en privat, que la negociació anirà molt més enllà de la consigna de l'autodeterminació i l'amnistia-, el missatge que trasllada del partit és que la pilota és a la teulada de Sánchez, perquè és l'independentisme qui té ara té la clau. Artur Mas, que en campanya es va significar a favor de la candidata Míriam Nogueras, insistia aquest divendres en la idea que l'independentisme ha de consensuar amb nacionalistes bascos i gallecs el preu de la investidura. L'expresident disposa de bona entrada -en cercles econòmics i de poder- en negociacions com aquesta, i també es dona per fet que hi jugarà un paper Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i, en el seu dia, vincle de la Moncloa amb Palau.
Malgrat el paper decisiu que els set diputats de Junts tindran a Madrid, diverses fonts del partit admeten que el resultat "no és bo". "Gens bo", afegeix un membre de la direcció, en relació amb la pèrdua de vots i al fet que el segon representant per Girona i l'únic per Tarragona s'han obtingut amb un marge només d'uns centenars de paperetes. "Passa com sempre: maquillem una caiguda", ressalta un dels consultats, que posa el retrovisor per indicar que Barcelona, a les municipals, va tapar la pèrdua de la capital gironina o bé el mal resultat a Lleida. En l'ambient també hi sobrevola la gestió dels pactes municipals, que no han afavorit Junts: només formaran part del govern de la Diputació de Girona i l'ajuntament més gran que controlen és el de Sant Cugat del Vallès.
El dilema que afronta la direcció el resumeix un dels consultats: "Ser els més coherents o bé assumir contradiccions". No és una tria senzilla, i resumeix la cruïlla que ha afrontat Junts des de la seva fundació: beure de l'herència postconvergent -llavor del sector pragmàtic, tradicionalment arrenglerat amb Turull tot i que, com ja és mantra al partit, "ja no és el mateix Turull que els turullistes"- o bé bascular cap a l'ànima dels independents que es van sumar a Junts sota l'influx de Puigdemont. De moment, això sí, l'arrenglerament és total: cal aprofitar l'oportunitat, sostenen tots els sectors, i no rebaixar les pretensions. Si això ha de passar, que sigui en el transcurs de la negociació. Sense pressa i amb la vista posada al setembre.