12
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
14
de juliol
a les
10:52h
"El divendres 16 de juny, el pacte estava fet. Tancat". Qui parla és un alt dirigent de Junts coneixedor de les negociacions entre el PSC i la formació que lideren Jordi Turull i Laura Borràs. Es refereix a una entesa encarrilada per reeditar l'acord a la Diputació de Barcelona. Menys de 24 hores després, la maniobra per descavalcar Xavier Trias de l'alcaldia de la capital catalana va fer saltar pels aires totes les previsions, i al quarter general de Junts van decidir que el millor era buscar una alternativa amb ERC i Tot per Terrassa per governar l'ens supramunicipal. Una alternativa que aquest dimecres s'ha tornat inviable quan s'ha confirmat que la formació liderada per Jordi Ballart sumarà els seus vots als del PSC i als dels comuns per convertir Lluïsa Moret en la nova presidenta de la Diputació. Dos representants díscols de Junts faran el mateix.
Tot plegat dibuixa un escenari complex per a Junts, que en poques setmanes s'ha vist al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona i formant part de l'executiu de l'ens supramunicipal, dues places rellevants pel que fa a poder institucional, especialment cobejades després que el partit abandonés voluntàriament el Govern la tardor de l'any passat. Davant d'això, hi havia dues posicions contraposades. Una, com resumeix un dirigent consultat per Nació, és la següent: "Hem demostrat que no ens mouen les cadires". L'altra, més pragmàtica, la comentava en veu alta un responsable del partit: "A vegades sembla que renunciem a ocupar els espais de poder". En aquest context s'ha hagut de moure Turull com a secretari general.
Un Turull que aquest dimecres a la tarda admetia en roda de premsa -convocada després que transcendís el pacte que donarà als socialistes la Diputació- que entre alcaldes i la direcció nacional del partit hi ha "discrepàncies en les prioritats". Per exemple, amb els dos diputats díscols -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Sergi Vallès, de Torrelles de Foix-, que van presentar-se en coalició amb Junts a les municipals i ara oferiran el seu suport al PSC al ple de l'ens provincial d'aquest dijous. Turull també ha confirmat que Junts va oferir la presidència de la Diputació a Tot per Terrassa per assegurar-se una aliança que li permetés ser al govern de la institució.
El mapa que surt dels pactes posterior a les municipals del 28-M dibuixa un partit que queda submergit en la intempèrie institucional tot i haver evitat al màxim la pèrdua de vots -a diferència d'ERC, que es va dessagnar amb 300.000 sufragis menys que el 2019- i que ha perdut places clau. A banda de no haver culminat amb l'arribada a l'alcaldia el triomf de Trias, Junts quedarà ara fora de la Diputació de Barcelona, el mateix que li ha passat a les de Lleida i Tarragona, on els republicans s'han garantit la presidència gràcies a dos acords simultanis amb el PSC. El partit de Borràs i Turull només disposarà del lideratge a la Diputació de Girona, on repetirà com a president Miquel Noguer. Aquesta vegada, a banda, Junts també ha d'assumir que ha perdut l'alcaldia de la capital gironina, tot i que Gemma Geis és la número dos de Lluc Salellas.
Per tant, una ullada al mapa permet detectar que l'ajuntament més rellevant que governaran és el de Sant Cugat del Vallès, com en l'etapa del segon tripartit, l'anomenada travessa pel desert amb Artur Mas al comandament de l'extingida Convergència. En les últimes setmanes, han proliferat -sempre en privat- dos tipus de crítiques cap a l'estratègia de Turull després del 28-M. La primera, provinent del sector més partidari de la confrontació, que considera que la via més pragmàtica ha resultat un "fracàs" perquè no ha comportat més poder. "Ni presentant Trias, ni guanyant, l'Estat dona marge", reflexionava fa uns dies un alt dirigent consultat.
El segon grup de crítiques prové de les files del sector més pragmàtic, precisament, perquè hi ha veus amb responsabilitats que indiquen que no s'ha estat prou "valent" a l'hora d'anar a buscar aliances amb el PSC -especialment a la Diputació de Barcelona- per tenir més presència a les institucions. "I cal tenir una cosa en compte: no sempre és el mateix Turull que el turullisme", remarca un dels consultats, bon coneixedor de les dinàmiques internes. Això vol dir, en essència, que els aliats tradicionals del secretari general -el món municipal i el sottogoverno dels últims deu anys- no sempre avalen el rumb de la cúpula. Dirigents locals, per exemple, van reclamar pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona, com Xavier Trias.
Turull, després de la maniobra de Collboni, va prioritzar entendre's amb ERC i buscar els vots de Tot per Terrassa. De fet, com ha avançat La Vanguardia i confirmen fonts de les negociacions a Nació, se li va oferir la presidència de l'ens a Jordi Ballart, operació que també implicava l'abstenció del PP. Amb la carpeta de la Diputació tancada, ara Junts té una prioritat absoluta: quedar per sobre d'ERC a les eleccions espanyoles del 23-J. Un escenari que, després de la gestió dels pactes, permetria aïllar durant unes setmanes la intempèrie institucional.
Tot plegat dibuixa un escenari complex per a Junts, que en poques setmanes s'ha vist al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona i formant part de l'executiu de l'ens supramunicipal, dues places rellevants pel que fa a poder institucional, especialment cobejades després que el partit abandonés voluntàriament el Govern la tardor de l'any passat. Davant d'això, hi havia dues posicions contraposades. Una, com resumeix un dirigent consultat per Nació, és la següent: "Hem demostrat que no ens mouen les cadires". L'altra, més pragmàtica, la comentava en veu alta un responsable del partit: "A vegades sembla que renunciem a ocupar els espais de poder". En aquest context s'ha hagut de moure Turull com a secretari general.
Un Turull que aquest dimecres a la tarda admetia en roda de premsa -convocada després que transcendís el pacte que donarà als socialistes la Diputació- que entre alcaldes i la direcció nacional del partit hi ha "discrepàncies en les prioritats". Per exemple, amb els dos diputats díscols -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Sergi Vallès, de Torrelles de Foix-, que van presentar-se en coalició amb Junts a les municipals i ara oferiran el seu suport al PSC al ple de l'ens provincial d'aquest dijous. Turull també ha confirmat que Junts va oferir la presidència de la Diputació a Tot per Terrassa per assegurar-se una aliança que li permetés ser al govern de la institució.
El mapa que surt dels pactes posterior a les municipals del 28-M dibuixa un partit que queda submergit en la intempèrie institucional tot i haver evitat al màxim la pèrdua de vots -a diferència d'ERC, que es va dessagnar amb 300.000 sufragis menys que el 2019- i que ha perdut places clau. A banda de no haver culminat amb l'arribada a l'alcaldia el triomf de Trias, Junts quedarà ara fora de la Diputació de Barcelona, el mateix que li ha passat a les de Lleida i Tarragona, on els republicans s'han garantit la presidència gràcies a dos acords simultanis amb el PSC. El partit de Borràs i Turull només disposarà del lideratge a la Diputació de Girona, on repetirà com a president Miquel Noguer. Aquesta vegada, a banda, Junts també ha d'assumir que ha perdut l'alcaldia de la capital gironina, tot i que Gemma Geis és la número dos de Lluc Salellas.
Jordi Turull, en l'arrencada de campanya de Junts. Foto: Junts
Per tant, una ullada al mapa permet detectar que l'ajuntament més rellevant que governaran és el de Sant Cugat del Vallès, com en l'etapa del segon tripartit, l'anomenada travessa pel desert amb Artur Mas al comandament de l'extingida Convergència. En les últimes setmanes, han proliferat -sempre en privat- dos tipus de crítiques cap a l'estratègia de Turull després del 28-M. La primera, provinent del sector més partidari de la confrontació, que considera que la via més pragmàtica ha resultat un "fracàs" perquè no ha comportat més poder. "Ni presentant Trias, ni guanyant, l'Estat dona marge", reflexionava fa uns dies un alt dirigent consultat.
El segon grup de crítiques prové de les files del sector més pragmàtic, precisament, perquè hi ha veus amb responsabilitats que indiquen que no s'ha estat prou "valent" a l'hora d'anar a buscar aliances amb el PSC -especialment a la Diputació de Barcelona- per tenir més presència a les institucions. "I cal tenir una cosa en compte: no sempre és el mateix Turull que el turullisme", remarca un dels consultats, bon coneixedor de les dinàmiques internes. Això vol dir, en essència, que els aliats tradicionals del secretari general -el món municipal i el sottogoverno dels últims deu anys- no sempre avalen el rumb de la cúpula. Dirigents locals, per exemple, van reclamar pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona, com Xavier Trias.
Turull, després de la maniobra de Collboni, va prioritzar entendre's amb ERC i buscar els vots de Tot per Terrassa. De fet, com ha avançat La Vanguardia i confirmen fonts de les negociacions a Nació, se li va oferir la presidència de l'ens a Jordi Ballart, operació que també implicava l'abstenció del PP. Amb la carpeta de la Diputació tancada, ara Junts té una prioritat absoluta: quedar per sobre d'ERC a les eleccions espanyoles del 23-J. Un escenari que, després de la gestió dels pactes, permetria aïllar durant unes setmanes la intempèrie institucional.