19
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
21:57h
No és una frase nova, perquè ERC l'ha declinat cada vegada que ha hagut de negociar qüestions delicades amb el PSOE -la reforma del codi penal, el català a les plataformes audiovisuals, els últims tres pressupostos generals de l'Estat-, però torna a agafar volada als passadissos del Palau de la Generalitat. "Tot costa molt", resolen aquests dies alts càrrecs consultats per Nació a l'hora de referir-se a la investidura de Pedro Sánchez i, sobretot, a les dificultats per falcar avenços en la carpeta que té a veure amb el "benestar per a la ciutadania", on s'inclou el traspàs de Rodalies i el dèficit fiscal. El motiu, segons mantenen les mateixes veus, és el cost pràctic i econòmic que té per a les finances de l'Estat un tracte més ajustat per a Catalunya i un finançament que permeti més recursos.
Així, el cert és que tant l'amnistia com qualsevol avenç per poder parlar del referèndum són "gratuïts" en l'àmbit econòmic, malgrat ser costosos pel que fa al capital polític, però el Govern pretén acabar aquesta negociació amb resultats tangibles en el dia a dia de la ciutadania. Més encara quan ja té coll avall que en la carpeta de l'amnistia serà Carles Puigdemont, líder de Junts, qui amb tota probabilitat s'endugui el protagonisme principal. En la lluita per qui treu més rèdits de la negociació, els juntaires, que són l'element nou i no han volgut anar de la mà d'ERC en la negociació, semblen tenir avantatge. La visita d'aquest dijous del president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Senat per defensar l'amnistia, no es pot destriar d'aquesta pugna.
Per això els republicans necessiten anar més enllà i fer-ho en coherència amb la seva agenda de prioritats, que també són socials. Ara bé, una de les complicacions que estan apareixent en les converses és que, segons diverses fonts, hi ha un marge de temps escàs -la investidura té la data límit del 27 de novembre si es volen evitar noves eleccions- per tancar un traspàs adequat de Rodalies -és a dir, amb els recursos que pertocarien perquè no fos fake- o bé un canvi de model real de finançament.
Quin és el risc que apareix en aquest escenari? Que per desbloquejar la investidura s'arribin a compromisos que, amb el pas del temps, costin de concretar en aquestes carpetes. És el que ha passat cíclicament al Congrés en les successives negociacions de pressupostos, en les quals ERC havia de batallar per incloure-hi qüestions que havien estat prèviament pactades. Del traspàs de Rodalies, per exemple, ja se'n va parlar en els comptes del 2022, sense resultats apreciables. La reunió entre la consellera Ester Capella i la ministra Raquel Sánchez del 13 de setembre tampoc va servir per obrir la carpeta dels trens, que en els últims dies ha tornat a primera línia per les incidències gairebé diàries a la xarxa i també pels incompliments pressupostaris del govern espanyol.
Rodalies va ser fins i tot una de les carpetes que van abordar per via telefònica Oriol Junqueras i Sánchez la setmana passada, en una conversa que es va allargar més de 40 minuts. Era la primera vegada que parlaven des del 2019, quan tots dos van coincidir el dia de la constitució del Congrés. Llavors Junqueras era pres polític. Ara, com a president d'ERC, Junqueras li va insistir a Sánchez sobre Rodalies, però a l'altra banda es va trobar un mur i el PSC tampoc està gens interessat a atiar un debat que el desgasta i que té l'epicentre del problema a l'Àrea Metropolitana, el seu graner de vot. "És el que està sent més dífícil d'obrir. Però per molt difícil que sigui, s'ha d'abordar", remarquen fonts coneixedores de la conversa. Per què és tan complicat? "Traspassar carpetes com els trens o reduir el dèficit fiscal implica una cessió directa de sobirania, cedir un tros d'estat. Són paraules majors per al PSOE", remarquen des del carrer Calàbria.
Per collar Sánchez en Rodalies, una de les estratègies d'Aragonès era celebrar un ple monogràfic. El PSC i Junts, però, es van aliar per endarrerir-lo fins a la setmana del 20 de novembre, a les acaballes de la data límit perquè hi hagi una investidura abans de la repetició electoral. El motiu? Socialistes i juntaires volen evitar que el cap de l'executiu capitalitzi la qüestió de Rodalies en plena negociació per a la investidura i prefereixen endarrerir-ho.
Per què va proposar aquest ple monogràfic el president de la Generalitat? Aragonès de moment no està tenint protagonisme en la negociació. La carpeta política de la investidura la porta Junqueras, i els papers sobre l'amnistia els coordinen Marta Vilaret i el senador Joan Queralt. Aragonès, això sí, ha demanat als consellers el màxim suport en la negociació, amb Laura Vilagrà com a comodí habitual per la seva relació com a homòloga amb el ministre Félix Bolaños. Natàlia Mas, com a titular d'Economia, està aportant documents sobre els incompliments inversors de l'Estat i el dèficit fiscal, que està disparat: "Aquí es calcula tot. Sempre estem fent càlculs", remarquen des del seu equip.
En termes de finançament, el model està caducat des del 2014. Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, i tots els intents per reformar-lo no han arribat a bon port. Catalunya, des que va arrencar el procés, s'ha negat a liderar el debat sobre la reforma. Aquesta vegada, a banda, potencials aliats com el País Valencià i les Balears, que també surten perjudicats del repartiment global. Les dues comunitats estan governades pel PP amb el suport -dins i fora del govern, respectivament- de Vox, de manera que no hi ha cap aliança possible en l'horitzó. Tanmateix, membres de l'executiu com Carles Campuzano, conseller de Drets Socials, sostenen -ho feia entrevistat a Nació- que hi haurà acord per reduir el dèficit fiscal.
Així, el cert és que tant l'amnistia com qualsevol avenç per poder parlar del referèndum són "gratuïts" en l'àmbit econòmic, malgrat ser costosos pel que fa al capital polític, però el Govern pretén acabar aquesta negociació amb resultats tangibles en el dia a dia de la ciutadania. Més encara quan ja té coll avall que en la carpeta de l'amnistia serà Carles Puigdemont, líder de Junts, qui amb tota probabilitat s'endugui el protagonisme principal. En la lluita per qui treu més rèdits de la negociació, els juntaires, que són l'element nou i no han volgut anar de la mà d'ERC en la negociació, semblen tenir avantatge. La visita d'aquest dijous del president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Senat per defensar l'amnistia, no es pot destriar d'aquesta pugna.
Per això els republicans necessiten anar més enllà i fer-ho en coherència amb la seva agenda de prioritats, que també són socials. Ara bé, una de les complicacions que estan apareixent en les converses és que, segons diverses fonts, hi ha un marge de temps escàs -la investidura té la data límit del 27 de novembre si es volen evitar noves eleccions- per tancar un traspàs adequat de Rodalies -és a dir, amb els recursos que pertocarien perquè no fos fake- o bé un canvi de model real de finançament.
Quin és el risc que apareix en aquest escenari? Que per desbloquejar la investidura s'arribin a compromisos que, amb el pas del temps, costin de concretar en aquestes carpetes. És el que ha passat cíclicament al Congrés en les successives negociacions de pressupostos, en les quals ERC havia de batallar per incloure-hi qüestions que havien estat prèviament pactades. Del traspàs de Rodalies, per exemple, ja se'n va parlar en els comptes del 2022, sense resultats apreciables. La reunió entre la consellera Ester Capella i la ministra Raquel Sánchez del 13 de setembre tampoc va servir per obrir la carpeta dels trens, que en els últims dies ha tornat a primera línia per les incidències gairebé diàries a la xarxa i també pels incompliments pressupostaris del govern espanyol.
Rodalies va ser fins i tot una de les carpetes que van abordar per via telefònica Oriol Junqueras i Sánchez la setmana passada, en una conversa que es va allargar més de 40 minuts. Era la primera vegada que parlaven des del 2019, quan tots dos van coincidir el dia de la constitució del Congrés. Llavors Junqueras era pres polític. Ara, com a president d'ERC, Junqueras li va insistir a Sánchez sobre Rodalies, però a l'altra banda es va trobar un mur i el PSC tampoc està gens interessat a atiar un debat que el desgasta i que té l'epicentre del problema a l'Àrea Metropolitana, el seu graner de vot. "És el que està sent més dífícil d'obrir. Però per molt difícil que sigui, s'ha d'abordar", remarquen fonts coneixedores de la conversa. Per què és tan complicat? "Traspassar carpetes com els trens o reduir el dèficit fiscal implica una cessió directa de sobirania, cedir un tros d'estat. Són paraules majors per al PSOE", remarquen des del carrer Calàbria.
Aragonès busca protagonisme en la negociació
Per collar Sánchez en Rodalies, una de les estratègies d'Aragonès era celebrar un ple monogràfic. El PSC i Junts, però, es van aliar per endarrerir-lo fins a la setmana del 20 de novembre, a les acaballes de la data límit perquè hi hagi una investidura abans de la repetició electoral. El motiu? Socialistes i juntaires volen evitar que el cap de l'executiu capitalitzi la qüestió de Rodalies en plena negociació per a la investidura i prefereixen endarrerir-ho.
Per què va proposar aquest ple monogràfic el president de la Generalitat? Aragonès de moment no està tenint protagonisme en la negociació. La carpeta política de la investidura la porta Junqueras, i els papers sobre l'amnistia els coordinen Marta Vilaret i el senador Joan Queralt. Aragonès, això sí, ha demanat als consellers el màxim suport en la negociació, amb Laura Vilagrà com a comodí habitual per la seva relació com a homòloga amb el ministre Félix Bolaños. Natàlia Mas, com a titular d'Economia, està aportant documents sobre els incompliments inversors de l'Estat i el dèficit fiscal, que està disparat: "Aquí es calcula tot. Sempre estem fent càlculs", remarquen des del seu equip.
En termes de finançament, el model està caducat des del 2014. Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, i tots els intents per reformar-lo no han arribat a bon port. Catalunya, des que va arrencar el procés, s'ha negat a liderar el debat sobre la reforma. Aquesta vegada, a banda, potencials aliats com el País Valencià i les Balears, que també surten perjudicats del repartiment global. Les dues comunitats estan governades pel PP amb el suport -dins i fora del govern, respectivament- de Vox, de manera que no hi ha cap aliança possible en l'horitzó. Tanmateix, membres de l'executiu com Carles Campuzano, conseller de Drets Socials, sostenen -ho feia entrevistat a Nació- que hi haurà acord per reduir el dèficit fiscal.