27
de desembre
de
2023, 10:30
Actualitzat:
10:32h
El nou govern espanyol que tot just fa unes setmanes que camina aprova aquest dimecres al Consell de Ministres una de les grans mesures que l'han caracteritzat en la passada legislatura: el paquetanticrisi. La nova bateria social per al 2024 es presenten amb propostes que es mantindran de manera inequívoca, però amb d'altres que fins a última hora han generat discrepàncies entre el PSOE i Sumar, i els seus aliats sobiranistes al Congrés.
El també anomenat "escut social" es va posar en marxa per les conseqüències de la Covid i la guerra a Ucraïna. L'estancament del conflicte juntament amb el de Gaza i la situació d'inflació i encariment de les matèries l'ha prolongat durant ja més de dos anys. Habitatge, transport públic i serveisbàsics són els focus on l'executiu estatal ha decidit intervenir de manera més clara. El darrer Consell de Ministres de l'any també aprovarà, en compliment dels acords entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès la setmana passada, transferir a la Generalitat la reclamada gestió de l'Ingrés Mínim Vital, que l'any passat ja va assumir Euskadi.
On tampoc hi ha cap dubte és en la rebaixa de l'IVA en els aliments bàsics. Ho va anunciar el mateix Sánchez en el seu debat d'investidura i se certificarà en el paquet anticrisi que es presentarà aquest dimecres: el pa, la farina, la llet, els ous o els formatges passen del 4% al 0% mentre que l'oli i la pasta disminueixen del 10% al 5% fins al juny de 2024. Durant el període en què s'ha aplicat, segons l'Agència Tributària s'han deixat de recaptar 1.573 milions d'euros al conjunt de l'Estat.
En energia també hi ha hagut una topada resolta entre socis d'executiu. Els anteriors paquets anticrisi del govern espanyol han inclòs una rebaixa al 5% de l'IVA en electricitat o en gas -que ha deixat de recaptar 728 milions d'euros- i ara l'executiu es decantarà pel 10%, encara lluny del 21% previ a la crisi. De la mateixa manera que hi havia un topall per a la bombona de butà, malgrat que ara ha disminuït els elevadíssims preus de finals del 2022. Per aclarir aquests dubtes, els ministeris d'Hisenda i Treball mantenen negociacions "intenses" també pel que fa a l'impost a energètiques i la banca.
Tot plegat, precisament davant una Europa que vol tornar a les polítiques prepandèmia i demana frenar la despesa pública iniciada arran de la pandèmia i mantinguda per les guerres que afecten el context econòmic i social. El paquet anticrisi de 2022 va costar 22.000 milions d'euros i el de 2023 va rondar els 15.000 milions d'euros, i laComissió Europea ja ha tocat el crostó a Espanya: o redueix el dèficit i el deute o la situació fiscal serà "molt difícil".
El també anomenat "escut social" es va posar en marxa per les conseqüències de la Covid i la guerra a Ucraïna. L'estancament del conflicte juntament amb el de Gaza i la situació d'inflació i encariment de les matèries l'ha prolongat durant ja més de dos anys. Habitatge, transport públic i serveisbàsics són els focus on l'executiu estatal ha decidit intervenir de manera més clara. El darrer Consell de Ministres de l'any també aprovarà, en compliment dels acords entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès la setmana passada, transferir a la Generalitat la reclamada gestió de l'Ingrés Mínim Vital, que l'any passat ja va assumir Euskadi.
Blindatge en habitatge i en l'IVA dels aliments bàsics
Pel que fa a ajuts o bonificacions socials, es mantindrà la prohibició dels desnonaments a persones i famílies vulnerables gràcies a un pacte de Bildu amb la Moncloa aquest mateix dimarts. Un acord que no està clar, però, que resolgui les llacunes de la llei constatades per Nació. Per altra banda, també seguirà prohibit tallar els subministraments bàsics -aigua, llum i gas- i s'estendrà l'ampliació en els descomptes del bo social elèctric. Les ajudes a empreses també es mantindran.On tampoc hi ha cap dubte és en la rebaixa de l'IVA en els aliments bàsics. Ho va anunciar el mateix Sánchez en el seu debat d'investidura i se certificarà en el paquet anticrisi que es presentarà aquest dimecres: el pa, la farina, la llet, els ous o els formatges passen del 4% al 0% mentre que l'oli i la pasta disminueixen del 10% al 5% fins al juny de 2024. Durant el període en què s'ha aplicat, segons l'Agència Tributària s'han deixat de recaptar 1.573 milions d'euros al conjunt de l'Estat.
Transport públic i energia, a debat fins a última hora
El transport públic ha estat un dels aspectes de debat fins a última hora. Cal recordar que l'Estat, de la mà de les comunitats, ha mantingut un descompte del 50% en els títols i bitllets que finalment s'allargarà. Un nou repte superat per al nou ministre Óscar Puente -al qual li agrada treure pit dels seus moviments d'última hora com ara l'acord per evitar la vaga a Renfe i Adif pel traspàs de Rodalies- combinat amb els requisits que encara s'han de conèixer per al transport públic gratuït. Sánchez ho va anunciar al debat d'investidura per a menors, joves i aturats, però sense especificar ni condicions ni marges d'edat.En energia també hi ha hagut una topada resolta entre socis d'executiu. Els anteriors paquets anticrisi del govern espanyol han inclòs una rebaixa al 5% de l'IVA en electricitat o en gas -que ha deixat de recaptar 728 milions d'euros- i ara l'executiu es decantarà pel 10%, encara lluny del 21% previ a la crisi. De la mateixa manera que hi havia un topall per a la bombona de butà, malgrat que ara ha disminuït els elevadíssims preus de finals del 2022. Per aclarir aquests dubtes, els ministeris d'Hisenda i Treball mantenen negociacions "intenses" també pel que fa a l'impost a energètiques i la banca.
Les mesures que cauen definitivament
El que segur que caurà el 2024 és l'excepció ibèrica. Aquell mecanisme que ha contingut l'increment de la factura de la llum a Espanya i Portugal desapareixerà perquè la Unió Europea entén que ja no és necessària davant una relativa relaxació en els preus de l'energia en comparació al 2022 i al primer tram de 2023. El descompte de 20 cèntims en els carburants, que ara ja només es mantenia per a transportistes, també dirà adeu amb l'entrada del nou any.Tot plegat, precisament davant una Europa que vol tornar a les polítiques prepandèmia i demana frenar la despesa pública iniciada arran de la pandèmia i mantinguda per les guerres que afecten el context econòmic i social. El paquet anticrisi de 2022 va costar 22.000 milions d'euros i el de 2023 va rondar els 15.000 milions d'euros, i laComissió Europea ja ha tocat el crostó a Espanya: o redueix el dèficit i el deute o la situació fiscal serà "molt difícil".