25
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
02
de gener
del
2024
a les
10:20h
La llei d'habitatge espanyola va néixer amb la promesa de dificultar els desnonaments de famílies vulnerables quan el propietari és un gran tenidor. Per evitar-ho, la solució escollida políticament va ser obligar a fer una "intermediació o conciliació" entre les dues parts abans d'arribar als jutjats. Més de mig any després que la norma hagi entrat en vigor, la gran figura de la mediació no ha estat capaç de desplegar-se ni tan sols a Catalunya, el primer territori a reivindicar l'eina. De fet, hi ha un bloqueig al principi de tot del tràmit que fa embarrancar el mecanisme de prevenció dels desnonaments. Dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya aportades a Nació evidencien la desfeta inicial: la Generalitat ha rebutjat el 97% de les sol·licituds dels grans propietaris per començar la intermediació. I el problema rau en un document.
Fins al 8 de desembre, l'administració catalana ha rebut 280 peticions de propietaris de pisos amb voluntat de desnonar o d'arribar a un acord previ. Només vuit casos han estat acceptats. "La resta de sol·licituds s'han tancat per no aportar la documentació acreditativa demanada", expliquen fonts de l'agència de la Generalitat.
La informació que només un 3% dels propietaris ha pogut aportar és la clau de tot plegat: el consentiment explícit de l'habitant del pis perquè es pugui comprovar si la família téuna situació de vulnerabilitat econòmica o no. La llei estatal apunta a què aquest permís l'hauria d'aconseguir el propietari. A Catalunya, una vegada es té aquest consentiment, l'Oficina de l'Habitatge de Catalunya és l'encarregada d'esbrinar la situació dels habitants de l'immoble. Si es confirma que és una família amb pocs recursos, en aquell moment s'engega la mediació. Això no assegura que hi hagi cap acord al final del camí, van insistir des del primer moment els moviments pel dret a l'habitatge. Ara bé, obre un espai de diàleg obligatori entre l'administració, els grans propietaris i les famílies en risc de quedar sense llar. I depèn de com es desplegui, pot tenir més o menys incidència en el futur de l'habitatge.
Sigui com sigui, els grans tenidors no estan aportant el consentiment reclamat per la Generalitat. Els motius poden ser diversos. I això desfà tot el pla posterior. Fonts dels moviments per l'habitatge apunten, d'entrada, a una desconfiança normalitzada de les famílies cap a uns propietaris que sovint no els ha volgut renovar el lloguer o fer un arrendament que puguin pagar. També l'advocat especialitzat en matèria immobiliària Josep Maria Espinet veu "sense sorpreses" que qui "acumula un deute per un lloguer" o altres situacions "no sigui col·laborador" del tràmit de la intermediació prèvia al desnonament. A l'altra banda, per contra, encara no queda clar quins esforços o amb quines vies els grans propietaris estan intentant contactar les famílies. "L'Agència triga a respondre, després et contesta que falta alguna coseta i els mesos van passant", apuntava a aquest diari recentment Sergi Llagostera, president de l'Associació de Propietaris de Catalunya.
Ara bé, malgrat la llei contempli que han de passar uns mesos entremig, aquesta disfunció a l'hora d'iniciar la conciliació està portant, de retruc, que als propietaris se'ls obri una via més directa: anar als jutjats i demanar el desnonament. En aquest escenari, poden defensar que han intentat seguir el canal de l'administració, però que s'han trobat un atzucac per la manca de consentiment i pel rebuig expressat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Això exposen des del sector immobiliari.
De fet, el delegat dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros, en una trobada digital organitzada per la Generalitat, va reconèixer recentment que quan comencin a arribar casos de grans tenidors que assegurin que no han pogut aconseguir el permís dels habitants per valorar la vulnerabilitat, hi haurà jutjats que potser accepten a a tràmit la demanda. Això provocaria que el procediment s'activés ja sense la intermediació prèvia. Es consideraria que la part privada ja ha fet tot el que podia. Des de la Generalitat reconeixen l'existència d'aquest maldecap, però remarquen que és conseqüència de la redacció de la llei estatal. A més, recorden que fa temps que el Govern ha posat en marxa tot un pla -amb nous treballadors dedicats exclusivament a això- per sancionar els propietaris que incompleixin l'obligació d'oferir lloguer social a famílies pobres, tal com marca la llei catalana.
Sobre aquest supòsit de nous casos que arribin als jutjats sense la intermediació, hi ha dubtes i exigències. "Entenem que no és possible, o no ho hauria de ser, que els jutges acceptin demandes de desnonament. La llei marca que cal una intermediació prèvia i que el gran tenidor ha d'aconseguir el consentiment. Potser estaria bé que la Generalitat preguntés al propietari què ha fet realment per aconseguir el document de la família. Cal ser exigents, també els jutges", defensa Guillem Domingo, del grup promotor de la llei 24/2015 i membre de les PAH catalanes.
Des d'una perspectiva diferent, l'advocat Josep Maria Espinet subratlla que la llei ja contempla que el propietari pugui anar a la justícia aportant "una declaració responsable" que ha fet tot el que havia de fer amb l'administració. "Aquesta declaració implica conseqüències penals, si després es demostra que el propietari no ha fet el que tocava", matisa el lletrat. Per tot, considera que "els jutges no poden entrar a fer de verificadors", sinó que han de fer avançar els tràmits segons allò que els arriba.
Aquesta mirada sobre els tribunals queda a les antípodes del que reclamen des dels moviments socials, que fan una petició als jutges. "Que no tergiversin la voluntat d'una llei que es diu "pel dret a l'habitatge". No es diu "llei del dret a desnonar" o "llei del dret a especular". El que fa la nova norma és modificar la llei d'enjudiciament civil per introduir una mesura d'intervenció prèvia amb objectiu molt clar, que és evitar el desnonament", remarca Guillem Domingo.
Així, mentre que Espinet -en diàleg amb el sector immobiliari- considera que la Generalitat busca fer pressió als propietaris que entrin en la intermediació perquè facin lloguer social als ocupants dels pisos, des de la PAH defensen que aquest és el camí que hauria de normalitzar-se en el futur. "És el que diu la llei catalana vigent. No tindria cap sentit que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya obrís una intermediació amb gran fons com Divarian o Blackstone i no els demanés el lloguer social obligatori", insisteix el tècnic especialitzar en dret a l'habitatge.
Més endavant, s'haurà d'aclarir com seran aquestes intermediacions, quan arribin. Un dels grans debats a resoldre és si seran presencials o no. Hi ha una gran diferència entre enviar un correu electrònic o haver de seure en una mateixa taula, propietari -sigui un gran fons voltor o una família amb cartera immobiliària- i habitants del pis. La màquina està començant a funcionar, però encara predominen les incerteses. De moment, la gran fuita és al principi de tot, al consentiment.
Fins al 8 de desembre, l'administració catalana ha rebut 280 peticions de propietaris de pisos amb voluntat de desnonar o d'arribar a un acord previ. Només vuit casos han estat acceptats. "La resta de sol·licituds s'han tancat per no aportar la documentació acreditativa demanada", expliquen fonts de l'agència de la Generalitat.
La informació que només un 3% dels propietaris ha pogut aportar és la clau de tot plegat: el consentiment explícit de l'habitant del pis perquè es pugui comprovar si la família téuna situació de vulnerabilitat econòmica o no. La llei estatal apunta a què aquest permís l'hauria d'aconseguir el propietari. A Catalunya, una vegada es té aquest consentiment, l'Oficina de l'Habitatge de Catalunya és l'encarregada d'esbrinar la situació dels habitants de l'immoble. Si es confirma que és una família amb pocs recursos, en aquell moment s'engega la mediació. Això no assegura que hi hagi cap acord al final del camí, van insistir des del primer moment els moviments pel dret a l'habitatge. Ara bé, obre un espai de diàleg obligatori entre l'administració, els grans propietaris i les famílies en risc de quedar sense llar. I depèn de com es desplegui, pot tenir més o menys incidència en el futur de l'habitatge.
Sigui com sigui, els grans tenidors no estan aportant el consentiment reclamat per la Generalitat. Els motius poden ser diversos. I això desfà tot el pla posterior. Fonts dels moviments per l'habitatge apunten, d'entrada, a una desconfiança normalitzada de les famílies cap a uns propietaris que sovint no els ha volgut renovar el lloguer o fer un arrendament que puguin pagar. També l'advocat especialitzat en matèria immobiliària Josep Maria Espinet veu "sense sorpreses" que qui "acumula un deute per un lloguer" o altres situacions "no sigui col·laborador" del tràmit de la intermediació prèvia al desnonament. A l'altra banda, per contra, encara no queda clar quins esforços o amb quines vies els grans propietaris estan intentant contactar les famílies. "L'Agència triga a respondre, després et contesta que falta alguna coseta i els mesos van passant", apuntava a aquest diari recentment Sergi Llagostera, president de l'Associació de Propietaris de Catalunya.
Ara bé, malgrat la llei contempli que han de passar uns mesos entremig, aquesta disfunció a l'hora d'iniciar la conciliació està portant, de retruc, que als propietaris se'ls obri una via més directa: anar als jutjats i demanar el desnonament. En aquest escenari, poden defensar que han intentat seguir el canal de l'administració, però que s'han trobat un atzucac per la manca de consentiment i pel rebuig expressat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Això exposen des del sector immobiliari.
La via que s'obre cap als jutjats
De fet, el delegat dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros, en una trobada digital organitzada per la Generalitat, va reconèixer recentment que quan comencin a arribar casos de grans tenidors que assegurin que no han pogut aconseguir el permís dels habitants per valorar la vulnerabilitat, hi haurà jutjats que potser accepten a a tràmit la demanda. Això provocaria que el procediment s'activés ja sense la intermediació prèvia. Es consideraria que la part privada ja ha fet tot el que podia. Des de la Generalitat reconeixen l'existència d'aquest maldecap, però remarquen que és conseqüència de la redacció de la llei estatal. A més, recorden que fa temps que el Govern ha posat en marxa tot un pla -amb nous treballadors dedicats exclusivament a això- per sancionar els propietaris que incompleixin l'obligació d'oferir lloguer social a famílies pobres, tal com marca la llei catalana.Sobre aquest supòsit de nous casos que arribin als jutjats sense la intermediació, hi ha dubtes i exigències. "Entenem que no és possible, o no ho hauria de ser, que els jutges acceptin demandes de desnonament. La llei marca que cal una intermediació prèvia i que el gran tenidor ha d'aconseguir el consentiment. Potser estaria bé que la Generalitat preguntés al propietari què ha fet realment per aconseguir el document de la família. Cal ser exigents, també els jutges", defensa Guillem Domingo, del grup promotor de la llei 24/2015 i membre de les PAH catalanes.
Des d'una perspectiva diferent, l'advocat Josep Maria Espinet subratlla que la llei ja contempla que el propietari pugui anar a la justícia aportant "una declaració responsable" que ha fet tot el que havia de fer amb l'administració. "Aquesta declaració implica conseqüències penals, si després es demostra que el propietari no ha fet el que tocava", matisa el lletrat. Per tot, considera que "els jutges no poden entrar a fer de verificadors", sinó que han de fer avançar els tràmits segons allò que els arriba.
Els jutges, una figura decisiva
Aquesta mirada sobre els tribunals queda a les antípodes del que reclamen des dels moviments socials, que fan una petició als jutges. "Que no tergiversin la voluntat d'una llei que es diu "pel dret a l'habitatge". No es diu "llei del dret a desnonar" o "llei del dret a especular". El que fa la nova norma és modificar la llei d'enjudiciament civil per introduir una mesura d'intervenció prèvia amb objectiu molt clar, que és evitar el desnonament", remarca Guillem Domingo. Així, mentre que Espinet -en diàleg amb el sector immobiliari- considera que la Generalitat busca fer pressió als propietaris que entrin en la intermediació perquè facin lloguer social als ocupants dels pisos, des de la PAH defensen que aquest és el camí que hauria de normalitzar-se en el futur. "És el que diu la llei catalana vigent. No tindria cap sentit que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya obrís una intermediació amb gran fons com Divarian o Blackstone i no els demanés el lloguer social obligatori", insisteix el tècnic especialitzar en dret a l'habitatge.
Més endavant, s'haurà d'aclarir com seran aquestes intermediacions, quan arribin. Un dels grans debats a resoldre és si seran presencials o no. Hi ha una gran diferència entre enviar un correu electrònic o haver de seure en una mateixa taula, propietari -sigui un gran fons voltor o una família amb cartera immobiliària- i habitants del pis. La màquina està començant a funcionar, però encara predominen les incerteses. De moment, la gran fuita és al principi de tot, al consentiment.