12
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:44h
Els desnonaments per la via civil amb data oberta, ara sí, serien història. Almenys aquest és el posicionament del delegat dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros. Segons ha expressat el magistrat en una reunió telemàtica amb presència d'ajuntaments i entitats del tercer sector, a la qual ha tingut accés Nació, els desnonaments que es practicaven sense avisar del moment exacte en què es produirien ja no haurien de tenir cabuda a l'estat espanyol. "Podem dir que hem acabat amb aquesta pràctica que s'estava fent servir per alguns jutjats", ha reblat García Ceniceros, en referència als canvis introduïts a la nova llei d'habitatge de l'Estat.
La llei fa temps que situava l'obligació per part dels jutges de concretar "dia i hora exactes" a l'hora d'assenyalar un llançament, habitualment amb presència d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Així ho va fixar la reforma de la llei d'enjudiciament civil (LEC) del 2019.
Ara bé, això suposava un problema per als magistrats que portaven casos on veïns i col·lectius pel dret a l'habitatge donaven suport a una família en risc de quedar desnonada. Es considerava que per facilitar els desallotjaments i satisfer la necessitat de donar compliment a les sentències, es podien continuar dictant expulsions judicials sense cap dia ni hora concreta. S'establia un marge de dues setmanes, generalment. Darrerament, això s'ha vist en diversos casos a Mataró, però anteriorment també s'havien explicat situacions idèntiques a Barcelona.
El titular del jutjat número 30 de primera instància barceloní ha reconegut que, fins ara, aquestes fórmules se seguien fent servir en alguns casos en què els expedients acumulaven "suspensions prèvies" forçades per l'organització de col·lectius socials. Feia referència a les resistències veïnals que s'ubiquen a les portes dels edificis on viuen les famílies que es pretén desnonar.
Ara bé, la nova llei de l'habitatge -la primera a l'estat espanyol- va irrompre la primavera passada amb un anunci que va reivindicar especialment la diputada Pilar Vallugera, d'ERC. "Els desnonaments sense data ni hora predeterminada s'han acabat", deia la republicana el dia de la presentació de l'acord. Però com no era la primera vegada que la part política presentava una llei amb unes ambicions que després la magistratura rebaixava, les entitats pel dret a l'habitatge es mantenien desconfiades. Ara, el jutge Roberto García Ceniceros -qui acostuma a fer de portaveu de la judicatura barcelonina en els posicionaments públics- ha fet un pas endavant i ha valorat la nova eina com un instrument útil per acabar amb els desnonaments oberts. La nova modificació de la LEC es preveu més efectiva que les anteriors. Ara falta que la realitat ho corrobori.
Sigui com sigui, els desnonaments amb data oberta encara queden encabits en un últim supòsit: la via penal. Aquests casos són molt menys freqüents. Ara bé, quan es denuncia una ocupació pel delicte d'usurpació, la judicatura no té previst deixar de plantejar aquesta possibilitat.
En la mateixa trobada digital, s'ha reconegut que encara hi ha disfuncions que no queden clares amb els nous desnonaments. Tal com va explicar aquest diari, la figura de la mediació abans de procedir als llançaments judicials, encara no dona resultats, més de mig any després de la nova llei. A més, García Ceniceros ha apuntat que consten diverses problemàtiques amb un tràmit previ, que és l'aclariment de qui ha d'aconseguir el certificat de vulnerabilitat o no de la família afectada pel possible desnonament. Si depèn de la propietat gran tenidora o de l'administració. Una realitat que encara es complicaria més si la denúncia va adreçada a "ignorats ocupants". De moment, els jutjats asseguren que viuen una certa "calma", a l'espera que s'aclareixi el nou funcionament al voltant del dret a l'habitatge i el dret a la propietat.
La llei fa temps que situava l'obligació per part dels jutges de concretar "dia i hora exactes" a l'hora d'assenyalar un llançament, habitualment amb presència d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Així ho va fixar la reforma de la llei d'enjudiciament civil (LEC) del 2019.
Ara bé, això suposava un problema per als magistrats que portaven casos on veïns i col·lectius pel dret a l'habitatge donaven suport a una família en risc de quedar desnonada. Es considerava que per facilitar els desallotjaments i satisfer la necessitat de donar compliment a les sentències, es podien continuar dictant expulsions judicials sense cap dia ni hora concreta. S'establia un marge de dues setmanes, generalment. Darrerament, això s'ha vist en diversos casos a Mataró, però anteriorment també s'havien explicat situacions idèntiques a Barcelona.
El titular del jutjat número 30 de primera instància barceloní ha reconegut que, fins ara, aquestes fórmules se seguien fent servir en alguns casos en què els expedients acumulaven "suspensions prèvies" forçades per l'organització de col·lectius socials. Feia referència a les resistències veïnals que s'ubiquen a les portes dels edificis on viuen les famílies que es pretén desnonar.
Ara bé, la nova llei de l'habitatge -la primera a l'estat espanyol- va irrompre la primavera passada amb un anunci que va reivindicar especialment la diputada Pilar Vallugera, d'ERC. "Els desnonaments sense data ni hora predeterminada s'han acabat", deia la republicana el dia de la presentació de l'acord. Però com no era la primera vegada que la part política presentava una llei amb unes ambicions que després la magistratura rebaixava, les entitats pel dret a l'habitatge es mantenien desconfiades. Ara, el jutge Roberto García Ceniceros -qui acostuma a fer de portaveu de la judicatura barcelonina en els posicionaments públics- ha fet un pas endavant i ha valorat la nova eina com un instrument útil per acabar amb els desnonaments oberts. La nova modificació de la LEC es preveu més efectiva que les anteriors. Ara falta que la realitat ho corrobori.
Sigui com sigui, els desnonaments amb data oberta encara queden encabits en un últim supòsit: la via penal. Aquests casos són molt menys freqüents. Ara bé, quan es denuncia una ocupació pel delicte d'usurpació, la judicatura no té previst deixar de plantejar aquesta possibilitat.