La primera vegada que vaig sentir parlar de Xavier Novell, bisbe de Solsona, va ser per boca d’uns bons amics que tenen una casa a la Segarra. Resulta que els hi havia posat molts problemes per viure tranquils a casa seva, una vella rectoria. Després em vaig adonar que era el famós Pájaro espino, el bisbe més jove d’Espanya, d’ulls penetrants i mans creuades. Famoset per fer d'hoste d'Albert Om. Famós per ser un catòlic conservador, diuen, i conegut per ser indepe. Un personatge estrany en el nostre ecosistema català de progrelandia, certament.

I sa Il·lustríssima ha comès el pecat de dir què pensa. I molts sense saber què ha dit ben bé el bisbe se li han tirat al damunt. En la glossa del full diocesà del bisbat de Solsona de fa dues setmanes el bisbe de Solsona diu: "Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que 'en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?'". Llegeixo 42 paraules que diuen el que diuen. És un pensament del senyor bisbe. De fet, és una pregunta.

No vaig néixer ahir i ja sé com es fabrica una polèmica i els ingredients que calen. Un capellà que parla és un fatxa per defecte. Pot una persona pública expressar les seves opinions? És un bisbe avui un personatge mediàtic? Sabem què opinen els bisbes de Vic o de Sant Feliu de Llobregat sobre aquest particular? Es fan preguntes els bisbes, arquebisbes i cardenals? Jutjar les intencions és quelcom estúpid i malintencionat. No pertany a aquest Regne ni a l'altre.

Anem a pel bisbe! Com si no poguessin parlar. No pot parlar un futbolista o un arquitecte? Si vivim en un país tan laicista com ens intenten fer creure, quin problema hi ha amb Xavier Novell? Els catòlics no poden parlar i les concursants de realities de Tele 5 sí? De què va això? Tornem a fer línies entre suposats bons i dolents, i sempre qui marca la distància és qui té la cua de palla.

Crec que hi ha polèmiques que no són polèmiques. Crec que tenim la pell molt fina i les orelles massa ben tapades. Crec que estem nerviosos com a societat. Però aprofito per denunciar la hipersexualització de la nostra societat i el relativisme moral que ens embolcalla. És un "tant me fot" continuat. Francament, la vida quotidiana a casa nostra està començant a perdre gràcia. I jo crec que el bisbe Novell ha de dir el que cregui, encara que tingui raó.