Som enmig d’un gran canvi. Un canvi com el que vam estudiar a l’escola, quan Europa passava d’una economia agrícola a una d’industrial. Avui, enfrontem la revolució tecnològica, la coneguda com a “tercera revolució industrial”. I ho fem, ni més ni menys, enmig d’una crisi mediambiental que ens obliga també a fer una transició energètica. El món com el coneixem ha de canviar.
L’escenari en què ho fem tampoc és fàcil: una competició geopolítica creixent, la multipolaritat, i la fragmentació del sistema jurídic internacional. Apareixen nous competidors amb millors ofertes – no només econòmiques, sinó d’aliança política - en els mercats de compra dels minerals que necessitem per a la transició.
Com si fossin pocs els reptes, cada dia tenim menys treballadors. Els pronòstics insisteixen que, tot i que ja tenim manca en certs sectors, s’espera que el 2060 hi hagi un dèficit de 60,2 milions de treballadors a tota la Unió Europea. Tot i això, tancar fronteres i expulsar immigrants està sostenint l’extrema dreta arreu d’Europa. Com a societat, tenim un repte de comprensió lectora i de context.
A mesura que aprenc sobre la magnitud dels reptes que tenim davant, passo més temps preguntant-me què hem de fer per frenar-ho, i m’adono que desenvolupar un model educatiu i pedagògic adaptat serà imprescindible per sortir-ne més forts. Hem d’aconseguir un model educatiu capaç d’assolir dos objectius principals: primer, formar a la societat catalana per adquirir les habilitats i saber usar les eines necessàries per a la tercera revolució industrial. Segon, cal desenvolupar models educatius per aprofitar el talent de les persones migrades, preparar-les per a la nostra societat i facilitar-los la inclusió al país perquè puguin tenir vides més que dignes.
Enmig d’aquest procés de reflexió, em vaig trobar amb el llibre de Nicolas Sadirac L’éducation recodée, on s’aborda la pedagogia d’escoles de programació mundialment famoses – normalment per a adults-, i s’expliciten experiències adaptades a l’educació primària i secundària, amb grans resultats. Això em va fer adonar que Catalunya i el món tenen experiències educatives innovadores més que provades a l’escola concertada i privada, i que és hora de democratitzar per a tot l’alumnat del sistema educatiu català.
Sadirac, mostra com l’ús de metodologies participatives, basades en el model d’Acadèmia 42, aconsegueix millorar la qualificació dels estudiats i l’adquisició de competències. Ho fa explicant la metodologia de “la piscina”. Un centenar de persones sense coneixements de programació es troben durant diverses setmanes amb una sèrie de reptes. No tenen llibres ni professors, sinó que a través de prova i error, i de l’ajuda mútua i l’intercanvi entre companys, (alguns) aconsegueixen resoldre els reptes i adquirir les competències bàsiques de programació.
Tot i que a l’edat adulta aquesta piscina descarta les persones amb la capacitat creativa i autoresolutiva menys treballada, o amb menys habilitats socials, quan s’implementa a la infància ajuda precisament a desenvolupar aquestes habilitats i a formar una ciutadania cooperativa, amb comprensió del valor que cada persona pot aportar, i podria millorar la cohesió social donat que és un model que promou un sentiment de seguretat en comptar amb el treball en grup, i que construeix la consciència que depèn de seguir les normes del grup, d’una bona identitat col·lectiva, i sentiment d’igualtat que contraposa els efectes nefastos del sentiment d’injustícia.
És clar que no es tracta d’eliminar els llibres de text i els professors. Cal que els infants puguin tenir material de consulta, adquireixin competències bàsiques i referents educatius. Però també és clau que visquin metodologies àgils i adaptades a les necessitats de la societat.
Vivim en una societat molt diferent, d’estímuls constants i sobredosis d’informació. I no sembla que hagi d’anar a menys, sinó al contrari. Però hi ha una part positiva, l’estimulació diversa i continuada desenvolupa l’aprenentatge, en particular, les competències metacognitives, que normalment estan poc desenvolupades pel sistema educatiu clàssic. A més, la informació cada cop serà més accessible, pública i disponible en tot moment, canviant inclús la manera en què les noves generacions entenguin el coneixement. Per què he de memoritzar coses que puc trobar en mig minut a internet? Cal ensenyar a cercar, seleccionar, processar i modelar la informació. Cal un canvi qualitatiu del model educatiu, sense arriscar els coneixements clàssics i la identitat comuna.
El sistema educatiu s’ha d’adaptar als canvis lligats a les novetats tecnològiques i a l’emergència de la intel·ligència artificial. Cal que l’escola s’obri sense por als reptes dle demà (intel·ligència artificial, ciències cognitives, robòtica, impressió 3D, nanotecnologies o biotecnologies). Anem cap a un model productiu en què no importa quant de temps treballis, sinó un model centrat en els resultats. I per aconseguir els millors resultats, cal diversitat, cooperació i coneixement.