Deixar que un jove de 26 anys mori al carrer, de fred i de malaltia, és mostrar al món que els valors i els drets humans dels quals tant fem bandera a Catalunya i Europa són paper mullat. Què hem fracassat, i que estem caminant cap a l’abisme.
Aquest matí, la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT) i SOS Racisme han emès un comunicat de condol per la mort de Bakary Diba, un jove Senegàmbia de tan sols 26 anys que ha mort per la deixadesa institucional i sanitària. En Bakary es trobava malalt, encara de causes desconegudes, i necessitava un sociosanitari des d'on poder fer la recuperació i un seguiment adequat de la seva malaltia. Tot i això, va haver de dormir sota el fred gèlid, fent que el seu cos no aguantés més i ens deixés al migdia de dimarts, esperant a un aixecament durant hores.
Denuncien les entitats que “aquesta pèrdua és una conseqüència directa del maltractament institucional i la discriminació sistemàtica que afecta especialment les persones immigrades i, de manera més severa, la comunitat negroafricana”. L’Ajuntament compta amb equipaments que només activa quan es dona una prealerta, és a dir unes temperatures de gairebé 0° durant 48 h. D’aquesta manera obren 80 llits que, tot i no donar cobertura a les necessitats de la ciutat, restarien tancades d’una altra manera. Com si amb una temperatura de 10 graus es pogués dormir a gust. Mentrestant, els Fons voltor continuen tenint milers de pisos buits, robant els estalvis a la població i condemnant a què cada dia hi hagi més persones al carrer.
En Bakary era estimat i conegut per la comunitat del parc. Una comunitat que no deixa a cap enrere, que comparteixen el menjar i inclouen els que tenen un problema de salut mental visible. Una comunitat de sobrevivents de les envestides d’un sistema racista que el 2024 ens ha deixat 10.457 morts a les fronteres, i dolor a milers més de persones a través del dol per un familiar, el treball semiesclau o la inseguretat de la irregularitat administrativa.
Aquest no és un cas aïllat. També explica la comunitat com el desembre es van viure el desallotjament de l’edifici Muntaner 28, on van deixar més de 50 persones sense llar, i a més d’una vintena al carrer, inclosa una dona embarassada. És culpa de la manca d’alternatives i també de l’exclusió del padró que Orriols va posar de moda i Collboni va comprar.
Cal que la ciutadania sigui conscient que aquestes situacions van en augment, i que les classes populars tenim més probabilitats d’acabar al carrer que de tenir una segona residència. Jo no m’imagino ara mateix tenint una residència pròpia. El jovent no podem llogar un pis, imagineu comprar-lo!
El cas de Bakary no és un repte d’una persona immigrada, tot i que és cert que les persones d’orígens diversos, i en particular les persones negroafricanes, es troben sobrerepresentades en els índexs de pobresa i en totes les situacions d’exclusió social, amb índexs d’ensurt enfront de qualsevol altra nacionalitat. Però com deia, no és el repte d’una persona immigrada, també moren al carrer homes i dones catalans que van perdre el pis durant la crisi de 2008 o per causes diverses. Que encara no hi hagi una llei que asseguri un desplegament de recursos adequats per fer-hi front. Que al segle XXI, a occident, en una ciutat tan bonica com Barcelona, tinguem tan normalitzats aquests casos, és de jutjat de guàrdia!
Com acaba el comunicat, “Ja n’hi ha prou de necropolítiques que ens maten. No podem permetre que el futur dels nostres joves sigui enterrat pel racisme institucional.” En Bakary hauria d’haver estat un jove que aconseguís els seus somnis, tenir una feina digna a Catalunya. Que pogués sortir de festa com qualsevol altra persona de la seva edat, i enviar remeses per millorar la vida de la seva família. I en comptes d’això, les institucions ens l’han arrabassat. No oblideu el seu nom.