El pròxim 11 de febrer, prendré possessió com a diputada dels Comuns-Sumar al Congrés dels Diputats a Madrid, en representació del jovent català. És un honor i un orgull dedicar-me plenament al país i defensar la causa de les persones migrades. I, sobretot, és un privilegi poder fer-ho en català.
Amb només 27 anys, entomo un repte immens. No pas perquè em manquin habilitats: estic organitzada en causes polítiques i socials des dels 14, he estat disciplinada en la meva formació acadèmica, he col·laborat amb diferents organismes internacionals i institucions nacionals, i compto amb diversos reconeixements internacionals pel meu activisme.
El repte rau en una altra qüestió: les dones joves i racialitzades som infrarepresentades en totes les esferes de poder. Una injustícia i una pèrdua de talent, més encara quan els estudis mostren que quan nosaltres hi som, les empreses i les institucions funcionen millor. Per això, sé que aquesta oportunitat no és només meva, sinó que obre camí per a moltes altres.
Vull fer valdre la meva formació i experiència en relacions internacionals i seguretat per abordar els grans reptes del nostre país. Sempre busco bones pràctiques globals en la gestió dels béns públics i penso en clau de país, fugint de populismes i clientelismes.
Quan arribi al Congrés, el meu objectiu serà adaptar la millor legislació internacional en qüestions clau com l’habitatge, la gestió migratòria o l’educació, al nostre context. Amb aquestes bases, podrem avançar cap a debats més productius i construir una societat més feliç i cohesionada.
Un dels aspectes que més em defineix és el meu respecte per la participació ciutadana. Abans d’entrar en política institucional, vaig estar molt implicada en processos participatius com la Conferència pel Futur d’Europa. Aquesta experiència, tot i ser criticada, em va demostrar que la ciutadania és la que millor entén què ha de canviar i té molt bones propostes sobre com canviar-ho.
Poc més tard, vaig assumir el repte de redactar un Projecte de País en matèria de migracions amb Sumar, on vaig seguir impulsant mecanismes participatius que aprofiten la intel·ligència col·lectiva. Vaig arribar a una conclusió: els professionals, els estudiants, els aturats o els jubilats del nostre país saben molt. Per tant, si institucions i ciutadania col·laboren, podríem convertir-nos en referents en molts àmbits.
Alhora, la meva trajectòria d’activisme pels drets humans i l’antiracisme m’ha ensenyat que les lleis han d’incloure sempre la perspectiva i necessitats de les persones més vulnerables. Des del Congrés treballaré per desmuntar el racisme estructural i institucional que nega oportunitats a milers de persones i, fins i tot, les condemna de mort. El racisme mata, ja sigui per violència policial, habitatge insalubre, contaminació o malnutrició. Per això, posaré la meva mirada antiracista i descolonial al servei de totes les iniciatives legislatives.
Soc conscient que la meva presència al Congrés generarà crítiques i insults pel meu to de pell o per aquells que negaran que soc una catalana més. Alguns diran que soc una quota o que no tinc prou mèrits per ser aquí.
Vull avançar-me a aquestes crítiques reivindicant que calen més quotes. De fet, demanaré personalment a la ministra de Treball que s'estudiï la implementació d’un cens racial i de quotes en l’ocupació. És injust que els veïns i veïnes catalanes negres tinguin menys oportunitats laborals que els nord-americans.
Estic disposada a enfrontar els odiadors digitals perquè sé que la meva lluita és justa: que els meus fills i nets visquin en un món on les dones, les persones joves, les racialitzades i les classes populars siguin apreciades i respectades en tots els espais.
Aquest és el meu compromís i la feina que els Comuns recolzen que faci al Congrés: que la teva veu sigui la meva veu i el nostre futur.