Fins que les persones immigrades i racialitzades no siguin subjectes polítics, i comptin amb tots els drets assegurats, continuarem patint violacions greus dels drets humans. En les darreres setmanes, s'ha fet molt soroll per diversos desallotjaments que han afectat persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Aquests desallotjaments sovint arriben sense previ avís ni un seguiment adequat per part dels serveis socials, deixant famílies i joves expulsats directament al carrer.
L’habitatge torna a situar-se com la principal preocupació dels catalans, però aquesta problemàtica és especialment greu per a les persones migrants. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals formes de discriminació racial, ja que molts llogaters parteixen de prejudicis segons els quals les persones migrants provoquen impagaments, manca de cura de l'habitatge o sobreocupació. Aquests prejudicis, sumats als preus desorbitats dels lloguers, forcen moltes famílies a conviure —una profecia autocomplerta— i deixen moltes persones en situació d’exclusió social.
Les persones en situació administrativa irregular són les més afectades. Es veuen obligades a viure en assentaments precaris, naus abandonades, garatges, cotxes o directament al carrer. Els serveis socials, sovint saturats i amb recursos insuficients, no poden oferir el suport necessari, cosa que cronifica la seva situació de vulnerabilitat.
Cal accelerar l'aprovació de la ILP de Regularització Ja, que no només serà positiva per la nostra societat incrementant la recaptació pública i facilitant els procediments de contractació, sinó que és de justícia social per a persones amb qui convivim, de qui ens beneficiem, però que no tenen drets.
Un exemple recent d’aquesta situació va tenir lloc dijous passat al Poblenou, on es va desallotjar un assentament de persones que vivien en una gasolinera abandonada. Aquest desallotjament es va executar sense oferir alternatives ni seguiment social. L’endemà, la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) va tornar a expulsar aquestes persones del lloc on havien trobat refugi temporal.
Davant d’aquesta situació, una comitiva ciutadana es va manifestar davant del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), aconseguint finalment una orientació tècnica. Tot i això, la GUB va continuar seguint els joves i el grup de suport fins al lloc on pretenien dormir aquella nit. Quina alternativa els queda? No es pot simplement expulsar joves que ja pateixen.
A aquest cas se suma un altre desallotjament recent al carrer Muntaner, on un edifici ocupat per 80 persones va ser desallotjat, també deixant-les al carrer. Durant aquest operatiu, quatre persones van ser detingudes i traslladades al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, on les ONG notifiquen violacions sistemàtiques de drets.
Segons SOS Racisme, aquestes detencions es van fer sense informe oficial, i sense oposició ni emmanillament per part dels joves. Cheikh Dramane, president de l’organització, denuncia que els detinguts eren precisament els membres del sindicat d’habitatge que coordinaven la resta de residents per millorar les seves condicions. Cap d’ells va rebre visita dels serveis socials.
La manca de recursos i personal als serveis socials és evident. L’administració no està destinant els recursos necessaris per respondre a les necessitats de les persones més vulnerables, que no són només les desallotjades, sinó també més d’un 10% de la població que viu al llindar de la pobresa. És urgent incrementar el pressupost destinat a serveis socials, garantir alternatives residencials i promoure habitatges assequibles per a tothom, especialment per a les persones immigrades que pateixen situacions extremes com aquestes.
Alhora, aquestes violacions de drets afecten persones que no compten amb una base social o influència política significativa. Hi ha molt pocs representants públics d’origen immigrant, especialment d’origen africà. Sense que les persones immigrades i racialitzades siguin considerades subjectes polítics amb una base de suport social suficient, continuaran sent instrument de la política i víctimes d’un sistema que criminalitza la negritud i limita el seu potencial d’aportació social.
Cal una reflexió profunda sobre el concepte de seguretat ciutadana, situant els drets humans i la inclusió per damunt de la intimidació i la repressió. També és fonamental empoderar les comunitats immigrades perquè defensin els seus drets i esdevinguin no només representants d’elles mateixes, sinó també del conjunt de la ciutadania. Només amb aquest canvi estructural es podran garantir els drets bàsics de totes les persones. Tot això comença per una regularització extraordinària!