Caos, cues interminables, un descontrol insuportable i molta indignació. Aquesta és la realitat que ha viscut l'aeroport de Barcelona gràcies a la inacció d'Aena i a la nul·la voluntat de mediació del govern espanyol. De manera incomprensible, tant una com l'altre no han mogut ni un sol dit fins que el conflicte del Prat ha assolit uns nivells insostenibles.
 
Com s'entén que Aena no s'hagi assegut a la taula de negociació fins aquest divendres? Com s'entén que el govern espanyol no hagi mogut un sol dit fins que el conflicte ha esclatat de manera irreversible? Tenint en compte el nivell d'alerta terrorista, és lògic posar en risc la seguretat de la ciutadania d'aquesta manera? Quina mena d'acords i empreses són les responsables d'exercir la tasca de control de seguretat d'un aeroport?

Des d'aquí, la situació produeix una estupefacció enorme, fent que la suposada voluntat de teixir ponts entre Catalunya i l'Estat per resoldre la tensió política sigui pura demagògia barata. No hi ha res a fer-hi, mentre qui té la responsabilitat d'arreglar les coses no vulgui ser part de la solució. La llastimosa realitat d'aquests dies al Prat no és res més que un nou exemple del mal tracte sistemàtic que provoca la indignació dels usuaris afectats i també dels ciutadans que conserven un mínim de dignitat i sensatesa.
 
Aena i l'Estat, grans poders fàctics de la inexistent campanya del "no" que fan tot el possible per esclafar i per anar escapçant drets, amb una impunitat vergonyosa. Així volen "seduir-nos" per evitar l'inevitable. Aquesta setmana ha estat l'aeroport del Prat, però demà podria ser qualsevol altra cosa, mentre els ciutadans seguim obstinats en no callar, en resistir, en denunciar on calgui tots aquests despropòsits. I en mantenir-se carregat de raons per voler canviar-ho tot i ser –per fi– un país on això no passi mai més.