A mi em costa molt d'entendre aquesta fal·lera que els agafa a alguns per ser alcalde de Barcelona, que fins i tot baixen de França, com el Manuel Valls, o aterren des dels Estats Units, com el Jordi Graupera, per presentar-s'hi. M'imagino que això de ser batlle de la capital deu ser com ser president de l'escala, però durant quatre anys i multiplicat per mil.
Qualsevol que hagi assistit a una reunió de veïns ja sap que és un infern latent i que en el millor dels casos la sang no arriba al riu perquè la majoria som civilitzats i comptem fins a deu. Al consistori les emprenyades deuen ser com si cada dia s'hagués de prendre la decisió de posar l'ascensor o d'arreglar la façana. I, ara, a Barcelona, tot és encara més complex perquè l'ampliació del tramvia es barreja amb la immigració mantera i amb l'independentisme.
Suposo que si un es presenta a aquest càrrec, és perquè té molta vocació de servei o moltes ànsies de poder. A l'Ernest Maragall, que és gat vell, li va costar acceptar ser alcaldable perquè ja sabia què s'hi jugava en la vida personal, però després va dir que sí perquè precisament era conscient de ser una bona opció per al seu partit. Sospito que durant aquests anys amb la vara, l'Ada Colau ha enyorat sovint la seva època d'activista, malgrat la ràbia i els plors que va haver de vessar. No es pot dir que li ho hagin posat gens fàcil en aquest període en què ha hagut de governar en solitari i a redós d'unes dinàmiques ja molt solidificades. Els altres alcaldables també hauran tingut moments de dubte: no són robots (confiem).
Tot això ho he tornat a pensar per les reunions que estan mantenint els veïns i l'Ajuntament per l'eterna reforma de la plaça de les Glòries que sembla que ja s'està accelerant. Els veïns demanen pocs carrils de cotxes per evitar el soroll i la contaminació, però és evident que la plaça és un dels punts de la ciutat que no es pot congestionar. Què ha de fer un bon alcalde? Com en tot, escoltar als urbanistes que en saben i pensar en clau de futur.
El d'alcalde és el càrrec polític que demana més seny i més valentia perquè ben sovint les decisions afecten la vida quotidiana dels votants i han de ser, per força, molt impopulars. Segur que si es generen cues a les Glòries, els conductors diran el nom del porc al governant i seran més majoritaris que els qui no volen respirar fums. Aquest serà un exemple més en què el governant haurà de recordar aquella màxima tant punyetera en democràcia: ser majoria no vol dir tenir raó. Ecologia, oblige. Així és que necessitem alcaldes prou valents per acceptar la impopularitat.
Qualsevol que hagi assistit a una reunió de veïns ja sap que és un infern latent i que en el millor dels casos la sang no arriba al riu perquè la majoria som civilitzats i comptem fins a deu. Al consistori les emprenyades deuen ser com si cada dia s'hagués de prendre la decisió de posar l'ascensor o d'arreglar la façana. I, ara, a Barcelona, tot és encara més complex perquè l'ampliació del tramvia es barreja amb la immigració mantera i amb l'independentisme.
Suposo que si un es presenta a aquest càrrec, és perquè té molta vocació de servei o moltes ànsies de poder. A l'Ernest Maragall, que és gat vell, li va costar acceptar ser alcaldable perquè ja sabia què s'hi jugava en la vida personal, però després va dir que sí perquè precisament era conscient de ser una bona opció per al seu partit. Sospito que durant aquests anys amb la vara, l'Ada Colau ha enyorat sovint la seva època d'activista, malgrat la ràbia i els plors que va haver de vessar. No es pot dir que li ho hagin posat gens fàcil en aquest període en què ha hagut de governar en solitari i a redós d'unes dinàmiques ja molt solidificades. Els altres alcaldables també hauran tingut moments de dubte: no són robots (confiem).
Tot això ho he tornat a pensar per les reunions que estan mantenint els veïns i l'Ajuntament per l'eterna reforma de la plaça de les Glòries que sembla que ja s'està accelerant. Els veïns demanen pocs carrils de cotxes per evitar el soroll i la contaminació, però és evident que la plaça és un dels punts de la ciutat que no es pot congestionar. Què ha de fer un bon alcalde? Com en tot, escoltar als urbanistes que en saben i pensar en clau de futur.
El d'alcalde és el càrrec polític que demana més seny i més valentia perquè ben sovint les decisions afecten la vida quotidiana dels votants i han de ser, per força, molt impopulars. Segur que si es generen cues a les Glòries, els conductors diran el nom del porc al governant i seran més majoritaris que els qui no volen respirar fums. Aquest serà un exemple més en què el governant haurà de recordar aquella màxima tant punyetera en democràcia: ser majoria no vol dir tenir raó. Ecologia, oblige. Així és que necessitem alcaldes prou valents per acceptar la impopularitat.