Ja fa temps que patim una pandèmia d'opinatitis. En la societat de la informació (per no dir de la desinformació) sembla que tots estiguem obligats a dir la nostra sobre qualsevol tema. Si, per exemple, ens pregunten si estem d'acord amb els nous tractaments en contra del càncer de matriu, potser serem capaços de dir que no en sabem res, però quan es tracta d'una qüestió més social o política, el més probable és que no callem, quan, de fet, seria el més sensat. Amb tanta tertúlia és com si se'ns hagués encomanat la dèria d'opinar sense fonament i a les escoles més progres fins i tot es fomenta que els nanos hi diguin la seva, en lloc de callar quan parla el mestre: més adult, més preparat i, esperem, més savi.
Què n'opinem de la crisi dels refugiats? O de la contaminació marina? O de les diferències nord-sud? O de la gestió a les presons? O dels programes per prevenir l'assetjament sexual? Així com en la qüestió del càncer acceptem que no hem cursat sis anys de medicina ni quatre de MIR i que val més estar calladets, en aquests altres temes ens veiem capaços d'obrir la boca per, en el millor dels casos, haver llegit un article al diari (en el pitjor, haver ullat un tuit).
És així, com a poc a poc, es va creant un estat d'opinió fonamentat, no en fets, sinó en altres opinions normalment magnificades o esbiaixades perquè provenen d'un mitjà de comunicació i no d'uns estudis fonamentats. De tot això és del que ens adverteix Hans Rosling a Factfulness, que a partir d'avui tenim a les llibreries de la mà de La Campana.
Només ens hauríem d'atrevir a opinar basant-nos en dades i aquestes dades molts cops no són tan difícils de trobar. Navegant per Internet i anant a parar a les pàgines d'organismes com l'ONU o altres institucions, les tenim ben a l'abast en pocs segons. Per què allargar les discussions sobre si podem aturar el canvi climàtic o podem enfrontar-nos a la pobresa, si amb les dades en mà aquestes discussions es poden desencallar amb fets objectius?
De vegades sembla que ens agradi més remenar la perdiu que no pas celebrar els triomfs que ha aconseguit la humanitat en la seva lluita en contra de les injustícies. Sí, ho estic dient: els triomfs. Un exemple: la vacunació ha aconseguit acabar amb malalties que abans es creien incurables. Si ho tinguéssim més present, no seria tan difícil que els qui fan recerca aconseguissin finançament. El percentatge de nens menors d'un any vacunats d'alguna malaltia al món és del 80%. Oi que us esperàveu una xifra molt més baixa? I és que la negativitat ven molt més que les bones notícies. No ens hi podem conformar: ens hi juguem l'esperança.
Què n'opinem de la crisi dels refugiats? O de la contaminació marina? O de les diferències nord-sud? O de la gestió a les presons? O dels programes per prevenir l'assetjament sexual? Així com en la qüestió del càncer acceptem que no hem cursat sis anys de medicina ni quatre de MIR i que val més estar calladets, en aquests altres temes ens veiem capaços d'obrir la boca per, en el millor dels casos, haver llegit un article al diari (en el pitjor, haver ullat un tuit).
És així, com a poc a poc, es va creant un estat d'opinió fonamentat, no en fets, sinó en altres opinions normalment magnificades o esbiaixades perquè provenen d'un mitjà de comunicació i no d'uns estudis fonamentats. De tot això és del que ens adverteix Hans Rosling a Factfulness, que a partir d'avui tenim a les llibreries de la mà de La Campana.
Només ens hauríem d'atrevir a opinar basant-nos en dades i aquestes dades molts cops no són tan difícils de trobar. Navegant per Internet i anant a parar a les pàgines d'organismes com l'ONU o altres institucions, les tenim ben a l'abast en pocs segons. Per què allargar les discussions sobre si podem aturar el canvi climàtic o podem enfrontar-nos a la pobresa, si amb les dades en mà aquestes discussions es poden desencallar amb fets objectius?
De vegades sembla que ens agradi més remenar la perdiu que no pas celebrar els triomfs que ha aconseguit la humanitat en la seva lluita en contra de les injustícies. Sí, ho estic dient: els triomfs. Un exemple: la vacunació ha aconseguit acabar amb malalties que abans es creien incurables. Si ho tinguéssim més present, no seria tan difícil que els qui fan recerca aconseguissin finançament. El percentatge de nens menors d'un any vacunats d'alguna malaltia al món és del 80%. Oi que us esperàveu una xifra molt més baixa? I és que la negativitat ven molt més que les bones notícies. No ens hi podem conformar: ens hi juguem l'esperança.