Som al metro, a la línia groga, de Verdaguer a la Barceloneta. 11 de desembre, cap a les 11.30h. Entren dues noies, intueixo que romaneses, i intenten obrir la bossa d'una altra noia, diria que japonesa. Un noi, puc assegurar que català, els indica amb un gest, que parin, que les està veient. Al seu costat, un home més gran, també els avisa que les ha pescat. La senyora del meu costat, em diu que les té molt vistes, que cada dia passa igual. A la següent parada, baixen indignades perquè, entre tots, els hem llençat el negoci enlaire.
Parlo de dimarts, però podria ser qualsevol altre dia. Parlo d'aquestes dues noies, però també podria parlar de l'home calb que jo també he vist mil vegades actuant en la mateixa línia. Parlo de romaneses perquè no vull dir dues noies del sud d'Europa amb aspecte de discapacitades econòmiques, com de la japonesa no en dic asiàtica no identificada amb una economia per sobre de la mitjana. Els eufemismes, que els bombin. Les coses pel seu nom: pobres que roben i rics confiats. Ha passat sempre.
No és que, de sobte, em faci pena que la turista es quedi sense moneder, tot i que és un trasbals quedar-te sense documentació a l'estranger. De fet, jo mateixa he estat víctima de carteristes dues vegades i totes dues vaig consolar-me pensant que potser necessitaven més els diners que no pas jo. Em vaig imaginar una família nombrosa vivint en una barraca del Potosí i em vaig oblidar dels 50 euros que m'estava a punt de gastar en vés a saber què. Són mecanismes de compensació per evitar les enrabiades. No és aquest, el problema.
El que m'ha fumut és que, ha estat veure l'escena diària, i pensar en tots aquests polítics populistes d'ala dreta que estan proliferant com bolets amb discursos xenòfobs. Si la gent del metro reconeixem als qui roben, com no els coneixerà la policia? Per què no els detenen? Si ho fan, per què surten i tornen a actuar? És aquesta injustícia el que fa que medrin els qui es presenten amb discursos de mà dura.
Ja sé que la injustícia inicial és la desigualtat entre pobres i rics que genera aquest sistema, però mentre no donem una resposta a aquest problema greu, què fem? Deixem que ens robin? No fotem. Els discursos pietosos i estovats són ideals per donar ales als qui carreguen les culpes de la inseguretat ciutadana a la immigració. És tan fàcil posar tots els diferents al mateix sac! Les carteristes romaneses amb els manters africans, els traficants pakistanesos amb els refugiats de les pasteres i que no ens faltin els de les bandes llatines. És el que passa quan es parla de col·lectius i no pas de persones, agafades d'una en una, perquè compleixin els seus deures i, per descomptat, perquè no se'ns oblidin mai els seus drets.
Parlo de dimarts, però podria ser qualsevol altre dia. Parlo d'aquestes dues noies, però també podria parlar de l'home calb que jo també he vist mil vegades actuant en la mateixa línia. Parlo de romaneses perquè no vull dir dues noies del sud d'Europa amb aspecte de discapacitades econòmiques, com de la japonesa no en dic asiàtica no identificada amb una economia per sobre de la mitjana. Els eufemismes, que els bombin. Les coses pel seu nom: pobres que roben i rics confiats. Ha passat sempre.
No és que, de sobte, em faci pena que la turista es quedi sense moneder, tot i que és un trasbals quedar-te sense documentació a l'estranger. De fet, jo mateixa he estat víctima de carteristes dues vegades i totes dues vaig consolar-me pensant que potser necessitaven més els diners que no pas jo. Em vaig imaginar una família nombrosa vivint en una barraca del Potosí i em vaig oblidar dels 50 euros que m'estava a punt de gastar en vés a saber què. Són mecanismes de compensació per evitar les enrabiades. No és aquest, el problema.
El que m'ha fumut és que, ha estat veure l'escena diària, i pensar en tots aquests polítics populistes d'ala dreta que estan proliferant com bolets amb discursos xenòfobs. Si la gent del metro reconeixem als qui roben, com no els coneixerà la policia? Per què no els detenen? Si ho fan, per què surten i tornen a actuar? És aquesta injustícia el que fa que medrin els qui es presenten amb discursos de mà dura.
Ja sé que la injustícia inicial és la desigualtat entre pobres i rics que genera aquest sistema, però mentre no donem una resposta a aquest problema greu, què fem? Deixem que ens robin? No fotem. Els discursos pietosos i estovats són ideals per donar ales als qui carreguen les culpes de la inseguretat ciutadana a la immigració. És tan fàcil posar tots els diferents al mateix sac! Les carteristes romaneses amb els manters africans, els traficants pakistanesos amb els refugiats de les pasteres i que no ens faltin els de les bandes llatines. És el que passa quan es parla de col·lectius i no pas de persones, agafades d'una en una, perquè compleixin els seus deures i, per descomptat, perquè no se'ns oblidin mai els seus drets.