Fa només quatre anys que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei que despenalitzava l’eutanàsia en determinats supòsits. Fins aleshores, només Holanda, Bèlgica i Luxemburg ho havien aprovat en el marc de la UE i Canadà, Nova Zelanda i Colòmbia en la resta del planeta. Suïssa permet el suïcidi assistit que no requereix cap intervenció directa dels metges.

Durant aquests anys la seva aplicació ha estat ben acceptada pel sistema sanitari i l’estudi adaptat a les circumstàncies personalíssimes de cada cas s’ha portat en l’àmbit íntim on cal viure aquest tipus de procediments.

Era, però, inevitable que els que no tenen prou representació per impedir que la societat avanci cap a mirades obertes, intentin impedir la normalitat d’acceptació social dels nous conceptes i valors. Per això aquests darrers mesos escoltem com els ultraconservadors Advocats Cristians aprofiten el desconsol d’un pare per intentar discutir la conquesta de morir dignament si així ho desitja i argumenta la persona malalta.

Després que el Tribunal Constitucional no acceptés els arguments de PP i Vox contra la mencionada llei amb el contundent: “No hi ha obligació constitucional de mantenir-se en vida” i deixés clar que l’objecció de consciència només la poden efectuar els professionals a títol individual i no les persones jurídiques en nom de tots els seus professionals, era previsible que aquesta llei acabés en els tribunals de justícia en nom de familiars instrumentalitzats pels ultraconservadors.

Hom pretén fer la sensació pública que hi ha molts problemes en la seva aplicació quan la serena aplicació quotidiana no comporta cap problema. Però també cal entendre aquest camí com un intent desesperat que algun tribunal faci alguna afirmació distinta de la de l’esperit de la llei. Trigaran mesos i el patiment de la jove s’allargarà innecessàriament, però m’agradaria confiar que la jurisprudència que pugui crear aquest cas en referència als motius ideològics sense aportació de cap prova de mala praxi i l’aclariment de que el desconsol no atorga capacitat de decidir sobre la vida dels fills majors d’edat, impedeixi futures accions judicials d’aquestes organitzacions.

Les societats avancen, les mirades es fan més amples i els ultraconservadors no saben com retornar-nos al passat. El fet que l’estat espanyol hagi estat dels primers d’Europa en legislar, amb les garanties necessàries, el reconeixement d’un nou dret, el de demanar la prestació de l’eutanàsia quan els patiments són insuportables, va entrar en vigor el mes de juny de 2021 i aquest cas per injust que sigui no ens hauria de fer perdre la valoració positiva de les més de dues-centes eutanàsies practicades amb sensibilitat i molt d’amor al seu entorn.