Recordo que als anys cinquanta del passat segle, amb la primera entrada massiva de visitants estrangers, es multiplicaren a la costa i en algunes viles de l’interior les places de toros. Les feien de fusta, que no hi havia temps per al formigó. A Sant Feliu de Guíxols, on jo vivia, es va muntar precipitadament una estructura més o menys adequada on s’engegaren els espectacles corresponents; els toreros ni de lluny eren primeres figures, però els turistes s’ho empassaven tot, el cas era fer la foto i després presumir al seu país que havien sobreviscut a la barbàrie: al temps del rodatge de Pandora, la presència a l’Hostal de la Gavina de Mario Cabré, fent guàrdia -o fent-ho veure- al peu de la finestra de la senyora Ava Gardner, completava el quadre. Els ganxons (gentilici popular de guixolencs) es miraven el fenomen taurí com el que era, un número més per als de fora.
La corrida es va anar diluint, i a Catalunya del tot. Ara: persisteixen les botigues de menudalla que expenen banderilles, “capotes”, “bailaores”, toreros, panderetes i “monteras". La plaça de bous de Tarragona s’ha mantingut en actiu, per a concerts, mítings i diades castelleres.
Les generacions joves no se senten atretes pels toros, per raons diverses, entre les quals perquè ho consideren cosa de quatre jubilats, i perquè si no se li renova el públic, qualsevol festa decau. No hi ha remei, l’anomenada "fiesta nacional" és vigent només en altres latituds. Aquí les places més o menys improvisades les van derruir en un buf a raó de la seva estructura fràgil. Cal reconèixer que a Catalunya, especialment a Barcelona, sempre hi havia un determinat públic que anava als toros. L’Institut Gallup, especialista en enquestes, n’ha fet una segons la qual el 81% dels joves no se senten gens interessats pels toros; a tot el territori de l’Estat les “corridas” han decrescut un terç des de 2007. Com a anècdota un xic pallassa, recordarem que els Beatles van actuar a la Monumental vestits de torero! Quant devien cobrar de plus? Els van regalar banyes?
Cal parlar-ne tant, al capdavall? Queda una romanalla d’histèria a la resta del territori estatal. La gent, aquí, cridava independència, malgrat que alguns, a Madrid, pretenien forçar una llei, passada pel Congrés i el Senat, per la qual els toros serien declarats festa d’interès cultural general i no podrien suprimir-se enlloc d’Espanya. Però sobre aquest mapa en forma de pell de brau i amb una opinió pública espanyola atiada en contra de la gent de la sardana, es poden esperar milers de despropòsits. Tot amb tot, hi ha també, al Centre, públic no gens partidari dels toros, els consideren un espectacle retrògrad. Ho expressava molt bé en un seu acudit el dibuixant Forges a El País. El dibuix presenta un toro i un ase dialogant. El toro diu: "Gracias". I el ruc respon: "De res".
La corrida es va anar diluint, i a Catalunya del tot. Ara: persisteixen les botigues de menudalla que expenen banderilles, “capotes”, “bailaores”, toreros, panderetes i “monteras". La plaça de bous de Tarragona s’ha mantingut en actiu, per a concerts, mítings i diades castelleres.
Les generacions joves no se senten atretes pels toros, per raons diverses, entre les quals perquè ho consideren cosa de quatre jubilats, i perquè si no se li renova el públic, qualsevol festa decau. No hi ha remei, l’anomenada "fiesta nacional" és vigent només en altres latituds. Aquí les places més o menys improvisades les van derruir en un buf a raó de la seva estructura fràgil. Cal reconèixer que a Catalunya, especialment a Barcelona, sempre hi havia un determinat públic que anava als toros. L’Institut Gallup, especialista en enquestes, n’ha fet una segons la qual el 81% dels joves no se senten gens interessats pels toros; a tot el territori de l’Estat les “corridas” han decrescut un terç des de 2007. Com a anècdota un xic pallassa, recordarem que els Beatles van actuar a la Monumental vestits de torero! Quant devien cobrar de plus? Els van regalar banyes?
Cal parlar-ne tant, al capdavall? Queda una romanalla d’histèria a la resta del territori estatal. La gent, aquí, cridava independència, malgrat que alguns, a Madrid, pretenien forçar una llei, passada pel Congrés i el Senat, per la qual els toros serien declarats festa d’interès cultural general i no podrien suprimir-se enlloc d’Espanya. Però sobre aquest mapa en forma de pell de brau i amb una opinió pública espanyola atiada en contra de la gent de la sardana, es poden esperar milers de despropòsits. Tot amb tot, hi ha també, al Centre, públic no gens partidari dels toros, els consideren un espectacle retrògrad. Ho expressava molt bé en un seu acudit el dibuixant Forges a El País. El dibuix presenta un toro i un ase dialogant. El toro diu: "Gracias". I el ruc respon: "De res".