La veritat, no hi ha gaires persones a qui mai hagi tocat de visitar el dentista, o com tothom diu avui, l’odontòleg. Un meu parent pagès es menjava els ocells amb ossos i tot, no mirava ni el que mossegava, tenia una dieta amplíssima, vegetal, de fulles, tany i arrels, de carn de tota bèstia, caragols. I tot el que queia. Mai no va menester el dentista i el vaig tractar fins que fou molt vell. Es netejava la dentadura amb el raig violent del vi de la bota, resseguint els alvèols amb fruïció. Paral·lelament, en temps de postguerra hom podia veure per les fires i mercats el parament i actuació de l’arrenca-queixals, sense anestèsia... espectacle quasi medieval.
Medieval, diu? Si aneu a Odontologia de la Seguretat Social, l’especialista que hi trobareu té per missió arrencar peces dentàries. Jo hi he anat, i el jove professional va enllestir la feina amb velocitat de prestidigitador, perfecta asèpsia i gens de dolor subsegüent. Tot i la correcció en el tracte, feia l’efecte que em volia perdre de vista. Ara, tot s’ha de dir, no li demaneu res altre. Ells són odontòlegs-arrencòlegs, extirpadors. D’aquí no passen. O, a tot estirar, us atendran per detectar una infecció, o poc més, coses de cita única.
Per què passa, això? Un familiar meu s’ha hagut de revisar bona part de les seves molars i altres peces i li ha tocat acudir a una clínica odontològica particular. No vegeu com han proliferat! N’hi ha mitja dotzena a cada barri. A la Seguretat Social no li ho podien fer. O sigui que, com a usuari, vós podeu ingressar en un Hospital i sotmetre-us a una operació d’hèrnia, o de cor, obstrucció intestinal, càlculs renals, vesícula biliar, tumors de tota mena, trasplantaments, i us surt gratuït. Però si se us corca una peça de la boca, o us cal fer-vos un retoc, prepareu la butxaca, acció explicable si heu de raure en la medicina privada.
Costa d’entendre que el servei públic no faci ortodòncia ni implants, ni radiografies, ni neteja bucal: ningú li demanarà, en canvi, que faci intervencions d’estètica bucal. Necessitem que s’obri a més serveis que els escassos que realitza. En altres països europeus hi ha algun servei més, segons quin amb un petit pagament estipulat, però les possibilitats són més.
Sabem que escrits com aquest han sortit ben sovint als mitjans. Una Seguretat Social tan bona com tenim hauria de cobrir si no tot almenys un ventall més obert de condicions del panorama dentari, tan variat i comprensiblement estès, perquè afecta tota la població. I la sanitat pública porta aquest nom perquè vol abraçar tots els ciutadans. Potser semblo massa crític, ves a saber. Ja diuen que qui té boca s’equivoca.
Medieval, diu? Si aneu a Odontologia de la Seguretat Social, l’especialista que hi trobareu té per missió arrencar peces dentàries. Jo hi he anat, i el jove professional va enllestir la feina amb velocitat de prestidigitador, perfecta asèpsia i gens de dolor subsegüent. Tot i la correcció en el tracte, feia l’efecte que em volia perdre de vista. Ara, tot s’ha de dir, no li demaneu res altre. Ells són odontòlegs-arrencòlegs, extirpadors. D’aquí no passen. O, a tot estirar, us atendran per detectar una infecció, o poc més, coses de cita única.
Per què passa, això? Un familiar meu s’ha hagut de revisar bona part de les seves molars i altres peces i li ha tocat acudir a una clínica odontològica particular. No vegeu com han proliferat! N’hi ha mitja dotzena a cada barri. A la Seguretat Social no li ho podien fer. O sigui que, com a usuari, vós podeu ingressar en un Hospital i sotmetre-us a una operació d’hèrnia, o de cor, obstrucció intestinal, càlculs renals, vesícula biliar, tumors de tota mena, trasplantaments, i us surt gratuït. Però si se us corca una peça de la boca, o us cal fer-vos un retoc, prepareu la butxaca, acció explicable si heu de raure en la medicina privada.
Costa d’entendre que el servei públic no faci ortodòncia ni implants, ni radiografies, ni neteja bucal: ningú li demanarà, en canvi, que faci intervencions d’estètica bucal. Necessitem que s’obri a més serveis que els escassos que realitza. En altres països europeus hi ha algun servei més, segons quin amb un petit pagament estipulat, però les possibilitats són més.
Sabem que escrits com aquest han sortit ben sovint als mitjans. Una Seguretat Social tan bona com tenim hauria de cobrir si no tot almenys un ventall més obert de condicions del panorama dentari, tan variat i comprensiblement estès, perquè afecta tota la població. I la sanitat pública porta aquest nom perquè vol abraçar tots els ciutadans. Potser semblo massa crític, ves a saber. Ja diuen que qui té boca s’equivoca.