El refranyer és, en totes les cultures, l’expressió de la saviesa popular acumulada durant anys i anys d’experiències contrastades. Els proverbis reprodueixen històries viscudes i compartides, però també tòpics i prejudicis que són un retrat del context polític, econòmic, cultural i religiós de cada comunitat nacional. En manifesten, doncs, els valors, les prioritats i els llocs comuns de cada cultura. Ben sovint, el refranyer reacciona de forma ben semblant davant d’un mateix fet, sobretot en llengües i cultures properes geogràficament, però també en les més allunyades. Així i tot, els matisos particulars són el tret diferencial que retrata la idiosincràsia d’un poble enfront de la mateixa situació. Un comportament quasi idèntic a tot arreu és el relatiu a les suposades bondats de matinar, pels beneficis que aquesta pràctica hom entén que comporta.
Quan, el 2011, Pep Guardiola va rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, va fer famosa aquesta frase: “Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora i penquem, aquest país és imparable”. Aixecar-se aviat, doncs, o bé prest, prompte o tost, que de totes aquestes maneres es pot dir en català, sembla ser una pràctica que ve acompanyada de presumptes guanys, com ara disposar de més temps per a l’acció, la reflexió o el lleure i poder-te mirar tota la jornada en perspectiva i preparar-la adequadament, sense les presses d’una agenda atapeïda, en lluita permanent amb el pas inevitable de les hores. També Antoni Rovira i Virgili, escriptor i polític, tenia una predilecció particular per matinar i anomenava “l’hora lleu” les primeres hores del dia, quan, a trenc d’alba, començava a escriure els seus articles, enmig d’un paisatge plàcid de quietud i silenci.
En català tenim, si més no, un parell de refranys en relació a aquest tema: “Qui matina, domina” i també “qui matina fa farina”. Com pot veure’s, delaten la pràctica col·lectiva d’anar per feina sense gaires floritures de cap mena, de tal manera que, llevar-se d’hora, et dona el control del dia i et permet de ser productiu, tot guanyant-te el pa de cada dia. Els avantatges de la matinada es recullen en francès en dites com “premier levé, premier chaussé” (primer llevat, primer calçat), “se lever tôt ne vieillit pas” (llevar-se prest no envelleix), “le lever matin enrichit, et le lever tard appauvrit” (llevar-se d’hora enriqueix i aixecar-se tard empobreix), “coucher à dix, lever à six” (colgar-se a les deu, llevar-se a les sis) i, encara, “coucher de poule et lever de corbeau, préserve l'homme du tombeau” (anar a dormir com les gallines i aixecar-se com els corbs preserva l’home de la tomba).
Les bondats de la matinada es lloen també en altres llengües, com ara el portuguès, “deitar cedo e cedo erguer, dá saúde e faz crescer” (colgar-se d’hora i d’hora llevar-se, dona salut i fa créixer); l’italià, “il mattino ha l’oro in bocca” (el dematí duu l’or a la boca) i “il buongiorno si vede dal matino” (el bon dia es veu al dematí) ; el romanès, “cine se trezeste de dimineata, departe ajunge” (qui es lleva d'hora arriba lluny); “l’hongarès, “qui es lleva aviat trobarà or” o el proverbi libi “lleveu-vos de bon matí que en traureu profit”. No tothom ho veu, igual, tanmateix. Crida l’atenció aquest refrany gal·lès, ben contrari al posicionament general, però, irònicament, ben comprensible també: “més val tenir sort que llevar-se d’hora”.
Si bé la paremiologia, branca de la lingüística que estudia els refranys, és força coincident en els avantatges de la matinada per raons pràctiques, també hi ha idiomes que donen una dimensió religiosa a aquest fet, assegurant-ne una protecció divina als usuaris d’aquesta pràctica. És el cas de l’espanyol, “a quien madruga, Dios le ayuda” ( Déu ajuda qui matina); el portuguès, “Deus ajuda a quem muito madruga” (Déu ajuda qui matina molt); el francès, “avec bonté Dieu tend la main à qui sait se lever matin” (Déu allarga la mà bondadosament als que saben aixecar-se de matí”); el rus, “a qui es lleva de bona hora, Déu li dona el que li cal” o l’eslovac, “qui es lleva d’hora al dematí és beneït per Déu”. Haurem de matinar, doncs, no fos cas...