Un any després de la investidura a Barcelona, cap càrrec de govern a l'ajuntament de la capital catalana ha gosat fer cap declaració sobre la revalidació d'Ada Colau com a alcaldessa. Un fet que reflecteix la incomoditat més que evident que va suposar comptar amb els vots de Manuel Valls per barrar el pas a un alcalde independentista i progressista. Però més enllà de càrrecs i investidures, ens hem de preguntar d'on venim i cap a on anem com a ciutat. Quines conclusions podem dibuixar ja després d’un any de govern bipartit entre comuns i PSC a Barcelona?
Des de fa força anys, Barcelona es ressent de la falta de projecte i d'un relat de ciutat esgotat. D'un horitzó que costa de veure, d'un sentit que orienti el rumb del dia a dia del govern de la nostra ciutat. A aquesta situació s'hi ha de sumar una percepció generalitzada de despossessió o pèrdua de control de la ciutat. Això és el que explica l'arribada d'un nou projecte a la ciutat el 2015 que va ser rebut amb esperança com la possibilitat de "recuperar la ciutat"; garantir unes institucions que governessin pensant en la seva ciutadania, i no en els negocis; i oferir una resposta a la falta de projecte arrossegada en els darrers anys.
Ara bé, després de cinc anys, avui la percepció en una part important de la ciutat és que malgrat l'optimisme inicial s'ha estat incapaç d'anar més enllà de les bones intencions, de fer-se les preguntes correctes o de les accions simbòliques. I en el primer any d'aquest nou mandat, el govern Colau-Collboni s'està mostrant desconnectat de les demandes de la ciutadania, poc disposat a arromangar-se per treballar de la mà d'altres institucions i incapaç d'oferir respostes efectives a qüestions com l'accés a l'habitatge, el model turístic, la mobilitat, la seguretat, l'economia, el comerç, etc. Així, avui ens seguim preguntant quin és el projecte per a Barcelona? Cap a on va la capital de Catalunya? Què vol ser?
L'escenari post-Covid dibuixa un panorama complex de governar. Haurem de gestionar els efectes d'una nova crisi quan encara arrossegàvem els impactes sense resposta de la crisi de fa una dècada. Les ciutats hauran de ser capaces de definir estratègies que donin respostes integrals als reptes que planteja la nova realitat. I es farà més necessari que mai oferir noves respostes, innovar en les formes de governança i disposar d'un lideratge institucional que, els darrers anys, Barcelona no ha tingut. En aquest sentit, serà imprescindible la col·laboració entre institucions, governs i actors de la societat. Formes de governar híbrides i en xarxa, amb un fort lideratge institucional, però allunyades dels plantejaments tancats, desconfiats i curts de mires que hem vist fins ara.
Barcelona és una ciutat que pot triar què vol ser. Té potencial per ser capital de la diplomàcia científica, per ser una capital de logística mediterrània (que connecta nord-sud i que esdevé un pol de connexió), per ser capital d'avantguarda (amb atracció d'esdeveniments relacionats amb el coneixement i la cultura), etc. A diferència d'altres ciutats, Barcelona té opcions per escollir oportunitats, però és important que qui governi en triï una i que es posi a treballar per generar prou consensos per impulsar un projecte clar.
És evident que la pandèmia ha impactat amb força a la nostra ciutat. Com també ho és que no ens podem permetre caure en els mateixos errors de la gestió de la crisi de 2008. Per això, la reactivació de Barcelona és el millor moment per repensar la ciutat, superar la desorientació i marcar un nou rumb. Ara més que mai, la ciutat necessita anar més enllà de proclames i disposar de noves respostes: noves polítiques en turisme, comerç, habitatge, mobilitat o seguretat.
En moments complicats com els que vivim, necessitem unes institucions que estiguin a l'altura dels reptes del moment. La ciutadania ja no admet ni excuses ni promeses incomplertes; ens demana ambició per poder protegir i recuperar la vida dels barcelonins i barcelonines. Avui la capital de Catalunya sap què no vol ser. Però ha d'encarar el repte més important: decidir què vol ser i reconstruir la ciutat a partir d'un nou model. Si tenim clar cap on anem com a ciutat i quines són les nostres aspiracions, serem capaços de governar el dia a dia. Malauradament, el balanç del darrer any ens deixa amb més preguntes i incerteses que no pas respostes.
Des de fa força anys, Barcelona es ressent de la falta de projecte i d'un relat de ciutat esgotat. D'un horitzó que costa de veure, d'un sentit que orienti el rumb del dia a dia del govern de la nostra ciutat. A aquesta situació s'hi ha de sumar una percepció generalitzada de despossessió o pèrdua de control de la ciutat. Això és el que explica l'arribada d'un nou projecte a la ciutat el 2015 que va ser rebut amb esperança com la possibilitat de "recuperar la ciutat"; garantir unes institucions que governessin pensant en la seva ciutadania, i no en els negocis; i oferir una resposta a la falta de projecte arrossegada en els darrers anys.
Ara bé, després de cinc anys, avui la percepció en una part important de la ciutat és que malgrat l'optimisme inicial s'ha estat incapaç d'anar més enllà de les bones intencions, de fer-se les preguntes correctes o de les accions simbòliques. I en el primer any d'aquest nou mandat, el govern Colau-Collboni s'està mostrant desconnectat de les demandes de la ciutadania, poc disposat a arromangar-se per treballar de la mà d'altres institucions i incapaç d'oferir respostes efectives a qüestions com l'accés a l'habitatge, el model turístic, la mobilitat, la seguretat, l'economia, el comerç, etc. Així, avui ens seguim preguntant quin és el projecte per a Barcelona? Cap a on va la capital de Catalunya? Què vol ser?
L'escenari post-Covid dibuixa un panorama complex de governar. Haurem de gestionar els efectes d'una nova crisi quan encara arrossegàvem els impactes sense resposta de la crisi de fa una dècada. Les ciutats hauran de ser capaces de definir estratègies que donin respostes integrals als reptes que planteja la nova realitat. I es farà més necessari que mai oferir noves respostes, innovar en les formes de governança i disposar d'un lideratge institucional que, els darrers anys, Barcelona no ha tingut. En aquest sentit, serà imprescindible la col·laboració entre institucions, governs i actors de la societat. Formes de governar híbrides i en xarxa, amb un fort lideratge institucional, però allunyades dels plantejaments tancats, desconfiats i curts de mires que hem vist fins ara.
Barcelona és una ciutat que pot triar què vol ser. Té potencial per ser capital de la diplomàcia científica, per ser una capital de logística mediterrània (que connecta nord-sud i que esdevé un pol de connexió), per ser capital d'avantguarda (amb atracció d'esdeveniments relacionats amb el coneixement i la cultura), etc. A diferència d'altres ciutats, Barcelona té opcions per escollir oportunitats, però és important que qui governi en triï una i que es posi a treballar per generar prou consensos per impulsar un projecte clar.
És evident que la pandèmia ha impactat amb força a la nostra ciutat. Com també ho és que no ens podem permetre caure en els mateixos errors de la gestió de la crisi de 2008. Per això, la reactivació de Barcelona és el millor moment per repensar la ciutat, superar la desorientació i marcar un nou rumb. Ara més que mai, la ciutat necessita anar més enllà de proclames i disposar de noves respostes: noves polítiques en turisme, comerç, habitatge, mobilitat o seguretat.
En moments complicats com els que vivim, necessitem unes institucions que estiguin a l'altura dels reptes del moment. La ciutadania ja no admet ni excuses ni promeses incomplertes; ens demana ambició per poder protegir i recuperar la vida dels barcelonins i barcelonines. Avui la capital de Catalunya sap què no vol ser. Però ha d'encarar el repte més important: decidir què vol ser i reconstruir la ciutat a partir d'un nou model. Si tenim clar cap on anem com a ciutat i quines són les nostres aspiracions, serem capaços de governar el dia a dia. Malauradament, el balanç del darrer any ens deixa amb més preguntes i incerteses que no pas respostes.