Opinió
Tribuna

Comprar carn, peix o un llibre a la Barcelona d’avui

«Què pot fer una ciutat per fomentar la literatura en català? M’agradaria parlar aquí almenys d’una idea: garantir una llibreria per barri»

Elisenda Alamany
22 d'abril del 2024
Actualitzat a les 19:29h

Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal, Llúcia Ramis… Totes aquestes veus de tota la vida (i no tota la vida) de Barcelona situen la nostra ciutat com a escenari literari. Cada obra de cadascuna d’aquestes autores ens ha ensenyat una manera d’estimar Barcelona i de gaudir-la. També de maleir-la o de rebel·lar-nos-hi. L’àmplia biblioteca que tenim, amb un ampli ventall de gèneres, ens fa veure les virtuts i els defectes de la nostra ciutat i, sobretot, el gran talent capaç de fabular-los que tenim a casa nostra. Tot plegat, ens ensenya que el passat i el present de la ciutat continua inspirant-nos. I això és perquè Barcelona és una ciutat viva, singular i única.

Sant Jordi és una nova prova d’aquesta autenticitat i de resistència davant d’aquest temps accelerat que ens ha tocat de viure. Perquè a banda dels grans titulars sobre els més venuts, hem decidit que, en un món accelerat i que sembla conduir-nos cap a la individualització, cal celebrar el plaer íntim de la lectura en comunitat. Una jornada de doble resistència perquè, malgrat el retrocés evident en l’ús social del català, tenim al nostre abast literatura en català de gran qualitat i amb una nova generació d’escriptors que ens han demostrat que hi ha futur: Irene Solà, Pol Guasch, Núria Biendicho, Clara Queraltó…

I què pot fer una ciutat per fomentar la literatura en català? M’agradaria parlar aquí almenys d’una: garantir una llibreria per barri. Un fet que avui esdevé una proesa a la capital del país on, en canvi, floreixen altres tipus d’establiments. La Barcelona que volem és aquella on pots trobar al teu barri una carnisseria, una peixateria, una ferreteria i… sí, una llibreria. I actualment no és així perquè més de la meitat dels barris de la ciutat no disposen de cap llibreria o només en tenen una o dues. I el motiu és com construïm la ciutat. Si ens centrem a parlar de llibreries, els motius del degoteig de tancaments, atenent la diversitat de barris que no en tenen, són diversos. Ara bé, és clar que en barris determinats on hi ha cada vegada menys barcelonins, baixen les vendes de llibres i es fa impossible fer front a lloguers de gairebé 3.000 euros mensuals. És el cas del barri de la Barceloneta que aquest any ha vist com tancava la seva última llibreria, la Garba.

Les llibreries juguen un paper fonamental no només en la promoció de la lectura sinó també apropant la cultura als barris, especialment en aquelles zones de la ciutat amb menys recursos, com ho fan les biblioteques, les sales teatrals, els centres cívics o els ateneus. Les llibreries són indubtablement un element que dona identitat i personalitat als barris. Per aquest motiu, si no volem perdre aquests espais culturals i comunitaris, els poders públics han d’innovar en les seves propostes de protecció de la cultura.

En aquest sentit, Barcelona ha de creure en el seu rol de capitalitat cultural i impulsar amb ambició, i no timidesa com fins ara, la protecció del comerç cultural. Ja ho fa, per exemple, París rescatant locals i destinant-los a activitat cultural, plantant-se amb més de 60 llibreries de titularitat municipal molt especialitzades o vinculades a projectes molt concrets i arrelats al seu entorn. Qui sap si així podríem haver salvat una llibreria feminista referent com la llibreria Pròleg, que finalment va haver de tancar el 2023, com tantes d’altres. En aquest sentit, Barcelona pot fer molt més per la cultura i té els mecanismes i els recursos per fer-ho. Ens falta creure-hi i posar-nos a treballar.

Aquest Sant Jordi sortirem al carrer per celebrar una jornada que ens fa únics a ulls del món i que ens singularitza: la passió al voltant de la literatura. Ara bé, res és de franc. Si volem continuar sent una ciutat que aposta per la cultura i la literatura, especialment la literatura en català que és la pròpia del país, caldrà treballar-hi. És una qüestió de cultura, de llengua però també de pervivència dels nostres barris. Visquem on visquem de Barcelona, tindrem una ciutat viva si garantim que al nostre barri es pot comprar peix, carn, arreglar una canonada o una cremallera i… també comprar un llibre.

Arxivat a

Filòloga catalana i, ara, docent a la reserva. Presidenta del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Barcelona.

El més llegit