Al llarg d’aquests dos anys i mig de mandat, he tingut l’oportunitat de conversar amb gent diversa sobre Barcelona. M’expliquen que fer pel·lícules a Barcelona és massa difícil, m’expliquen que és difícil assolir un permís o organitzar esdeveniments d’impacte a la ciutat, m’expliquen que ningú cuida gaire la cultura, m’expliquen que la política dels barris està descuidada, m’expliquen que hi ha un estadi que cau a trossos, m’expliquen que els que no tenien veu, no en tenen més ara. En totes aquestes converses defenso Barcelona, l’allunyo de les visions apocalíptiques i interessades sobre el fet que la capital de Catalunya està en decadència. M’oposo a aquesta visió negativa que només pot acabar funcionant com una profecia d’autocompliment, com un temor que acabi en sentència per a tothom, fins i tot per aquells que l’estenen.
Però també he de dir que som molts als que ens agradaria no haver d’esmerçar-nos tant per defensar Barcelona d’aquesta visió. Perquè és veritat que és difícil que passin coses a Barcelona. Em sap greu dir que, en molts casos, es tracta d’una qüestió de manca d’actitud, de confiança i de lideratge per part dels governants. Ens ho diu, precisament, el darrer baròmetre que mesura l’estat d’opinió de la ciutat. Falta il·lusió i visió de futur.
Sincerament, costa de veure una actitud emprenedora per reactivar la ciutat sense prejudicis, confiant en les virtuts que aquesta ciutat té. Molts exemples els trobaríem en l’àmbit del coneixement i de la cultura. Per exemple, l’estudi barceloní, Barozzi Veiga, construirà l’edifici a la “Ciutadella del coneixement”, un projecte que transformarà el centre de la ciutat en un pol de coneixement urbà de referència al sud d’Europa en biomedicina i biodiversitat i que estaria bé de lligar amb una obertura total del parc. I al seu costat tindrà una gran aliada d’aquest pol de coneixement i cultural, la Superbiblioteca, que podria ser un referent contemporani del món del llibre, equiparable al model de biblioteques de Dinamarca i Finlàndia, i que fa justícia a la categoria de Barcelona com a ciutat literària de la UNESCO.
Barcelona és ciutat de grans esdeveniments, però caldrà establir-ne un model per assolir l’equilibri que la ciutadania demana. Ho hem vist amb la reacció al festival Primavera Sound, que aquests dies amenaçava amb el seu comiat. Estic convençuda que caldrà acompanyament i reforçament d’altres que van escalant i aportant molt de valor afegit a Barcelona i Catalunya, com ho és el Cruïlla. I encara més, d’aquesta escena cultural, d’indústries visuals i creatives caldrien projectes concrets que donessin peu a noves professions a la ciutat, llocs de treball de qualitat que poden situar Barcelona amb un segell propi dins d’aquest ecosistema en l’àmbit europeu i mundial.
N’hi ha prou per copsar quants altres exemples en altres àmbits poden aparèixer. Un seguit d’elements que fan pensar en tots els actius socials, culturals, econòmics que té aquesta ciutat i als que el govern actual no ha sabut donar-hi sortida. No caldria defensar tant Barcelona amb esforços aquí i allà, si hi hagués capacitat per endreçar les oportunitats i els reptes i donar-los una visió de futur. El 2023 arribarà i la sensació és que serà l’any per posar les bases del que vol ser la Barcelona del futur. No hauria de ser tan difícil.
Però també he de dir que som molts als que ens agradaria no haver d’esmerçar-nos tant per defensar Barcelona d’aquesta visió. Perquè és veritat que és difícil que passin coses a Barcelona. Em sap greu dir que, en molts casos, es tracta d’una qüestió de manca d’actitud, de confiança i de lideratge per part dels governants. Ens ho diu, precisament, el darrer baròmetre que mesura l’estat d’opinió de la ciutat. Falta il·lusió i visió de futur.
Sincerament, costa de veure una actitud emprenedora per reactivar la ciutat sense prejudicis, confiant en les virtuts que aquesta ciutat té. Molts exemples els trobaríem en l’àmbit del coneixement i de la cultura. Per exemple, l’estudi barceloní, Barozzi Veiga, construirà l’edifici a la “Ciutadella del coneixement”, un projecte que transformarà el centre de la ciutat en un pol de coneixement urbà de referència al sud d’Europa en biomedicina i biodiversitat i que estaria bé de lligar amb una obertura total del parc. I al seu costat tindrà una gran aliada d’aquest pol de coneixement i cultural, la Superbiblioteca, que podria ser un referent contemporani del món del llibre, equiparable al model de biblioteques de Dinamarca i Finlàndia, i que fa justícia a la categoria de Barcelona com a ciutat literària de la UNESCO.
Barcelona és ciutat de grans esdeveniments, però caldrà establir-ne un model per assolir l’equilibri que la ciutadania demana. Ho hem vist amb la reacció al festival Primavera Sound, que aquests dies amenaçava amb el seu comiat. Estic convençuda que caldrà acompanyament i reforçament d’altres que van escalant i aportant molt de valor afegit a Barcelona i Catalunya, com ho és el Cruïlla. I encara més, d’aquesta escena cultural, d’indústries visuals i creatives caldrien projectes concrets que donessin peu a noves professions a la ciutat, llocs de treball de qualitat que poden situar Barcelona amb un segell propi dins d’aquest ecosistema en l’àmbit europeu i mundial.
N’hi ha prou per copsar quants altres exemples en altres àmbits poden aparèixer. Un seguit d’elements que fan pensar en tots els actius socials, culturals, econòmics que té aquesta ciutat i als que el govern actual no ha sabut donar-hi sortida. No caldria defensar tant Barcelona amb esforços aquí i allà, si hi hagués capacitat per endreçar les oportunitats i els reptes i donar-los una visió de futur. El 2023 arribarà i la sensació és que serà l’any per posar les bases del que vol ser la Barcelona del futur. No hauria de ser tan difícil.