Catalunya té una llarga tradició d'associacionisme i una de les seves variants és la constitució de Fundacions que suposa posar un patrimoni a aquestes entitats amb uns objectius concrets d'interès social perquè els seus rendiments es destinin a assolir-los. Doncs bé al nostre país tenim ni més ni menys que 2.100 fundacions actives amb 16.000 patrons compromesos en garantir que aquest patrimoni afecte s'utilitzarà per al que es preveu en els seus estatuts.
Aquest associacionisme cobreix molts objectius d'interès general, des de la cultura, l'esport, la recerca i l'acció social en totes les seves formes. Una mobilització extraordinària de talent, de voluntariat, de recursos econòmics posats al servei de la societat de forma filantròpica, sense esperar cap contraprestació i compensant moltes de les necessitats que els nostres conciutadans precisen i que les administracions no poden prestar.
La responsabilitat social, empresarial i ciutadana, té molt a veure amb la capacitat individual d'identificar l'interès públic i actuar per millorar la societat en conjunt. Penso que en aquestes alçades de deute públic impagable per les futures generacions, no és demanar massa que els nostres poders públics siguin intel·ligents, tinguin lideratges transformadors i siguin capaços de reconèixer el criteri dels seus ciutadans a l'hora d'identificar aquestes necessitats, i capaços de crear el marc per canalitzar aquestes energies creadores de valor social per complementar els serveis que demanda la ciutadania.
Qui creu en el poder de la ciutadania, l'apodera i la responsabilitza en la filantropia i el mecenatge perquè desplegui tot el seu potencial i no voldrà mantenir el monopoli de l'interès públic pel mateix interès del conjunt de la societat. Com fer-ho? Donant veu a empreses i individus sobre el destí d'una part dels beneficis que generen quan es dediquen a entitats reconegudes per la defensa de l'interès públic en àmbits com el cultural, social i de recerca, entre d'altres.
En temps de la dictadura franquista, amb un model fiscal sota mínims i amb moltes necessitats socials no cobertes, la sanitat, l'ensenyament, l'art i la recerca eren finançades, en gran manera, amb donacions de persones i entitats compromeses. Amb la consolidació dels sistemes fiscals moderns, hem delegat a les administracions perquè siguin elles les que, en nom de tots, identifiquin l'interès públic i el gestionin. Cal, però veure diferències substancials entre països, així trobaríem societats on l'apoderament a empreses i ciutadans ha estat molt desenvolupada, com als països anglosaxons, França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya, enfront d'altres on aquesta delegació ha quedat reduïda pràcticament a res.
Si hi posem xifres percentuals, quedarà encara més clara l'anomalia ibèrica. Per l'estat, l'interès públic es concreta a través del sistema de deduccions en l'IRPF i en els diferents pressupostos generals de l'Estat publicats en el BOE. Així, només l'1% del total de les deduccions procedeixen de les donacions de particulars a entitats reconegudes com d'interès públic, el 99% restant de les mateixes les prefiguren els governs. En el mateix sentit, podríem parlar de les deduccions en l'impost de societats i del marge que deixen a les empreses per donar suport a iniciatives culturals, socials o de recerca. Resumint, només ens deixen participar en el 2% de tots els impostos que paguem.
La gravetat de la situació augmenta quan mirem quina capacitat de decisió tenen els ciutadans de les democràcies més avançades, que de mitjana estan en el 5% de la seva aportació fiscal mitjana. Cal, però celebrar que recentment, al Congrés dels Diputats i concretament el 19 de desembre del 2023, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret llei mitjançant el qual modificava la Llei de Mecenatge vigent des de feia vint-i-un anys i que havia quedat desfasada en molts aspectes. Aquest nou Reial decret va entrar en vigor el dia 1 de gener del 2024 i és plenament vigent.
És el marc que voldríem? Doncs no exactament, però suposa un pas endavant molt important que esperem es podrà millorar en tràmit parlamentari en el Projecte de Llei que està tramitant-se. La Fundació Catalunya Cultura (FCC) n'ha estat un dels protagonistes principals acompanyada per altres importants actors catalans i de la resta de l'estat i fa més de 10 anys que treballa per crear un marc espanyol i català del mecenatge, liderant la Plataforma pel Mecenatge que aglutina més de 180 entitats cúpula catalanes de tots els àmbits que s’han sumat a la reivindicació de la reforma de la Llei, i que tenen en comú una mateixa visió pel que fa a la promoció del mecenatge.
No ha estat fàcil, però s'ha fet un pas de gegant que cal aprofitar. En l'àmbit català anem tristament enrere. Sense això, en un país com el nostre, amb una llarga tradició d'iniciativa social com a forma substitutiva de la manca d'instruments de gestió públics propis, ara patim per partida doble. Continuem amb una sobirania limitada en l'autogestió i els nostres governants, angoixats per un dèficit fiscal asfixiant, continuen apujant els impostos i són gasius facilitant i promovent la filantropia a través del mecenatge.
Per a ells som uns subjectes passius tributaris i en cap cas ens veuen com a contribuents. És el preu que hem de pagar per una llarga tradició no democràtica i una cultura de governança pública basada en el monopoli de la presa de decisions i no en models participatius.
Podem esperar una Llei catalana del Mecenatge durant aquest exercici? Hem de ser optimistes. Després de molts anys, hi ha un ampli consens entre les principals forces polítiques catalanes per impulsar-la. Les propostes que ha fet la Fundació Catalunya Cultura han estat ben rebudes i de confirmar-se aquestes bones impressions podríem tindre un marc propi modern i més estimulador del mecenatge que el que preveu la llei espanyola.
L'avançament electoral català va paralitzar moltes iniciatives i sens dubte la de l'impuls d'aquesta Llei, però ben segur que a la tardor, l'agenda filantròpica catalana tornarà amb força per ser una realitat i promoure una ciutadania més responsable i lliure.