Opinió

La mort, els impostos... i la inseguretat jurídica

«Benjamin Franklin afirmava que la mort i els impostos són les dues úniques coses completament segures a la vida. Avui afegiria una tercera: la inseguretat jurídica»

David Garrofé
30 de novembre de 2024, 19:00
Actualitzat: 19:48h

Benjamin Franklin afirmava que la mort i els impostos són les dues úniques coses completament segures a la vida i, amb tota humilitat, jo afegiria que si Benjamin haguera viscut avui dia al nostre país afegiria un tercer element: la inseguretat jurídica. 

Aquesta inseguretat no la denuncien només les empreses sinó que la corrobora el Banc Mundial, que situa Espanya en el lloc 25 de 30 països enquestats pel que fa a la qualitat reguladora, i en el lloc 23 sobre 30 en matèria de seguretat jurídica. I, bàsicament, és degut als següents elements:

Sobre regulació jurídica. Les normes que ens regulen en tots els àmbits creixen exponencialment en totes les administracions, dificultant el seu coneixement i sense un esperit anglosaxó de One In, One Out. És a dir, per cada nova llei que aprovin, n'han de treure una altra per simplificar el sistema jurídic. 

Ambigüitat en les normes. En alguns casos, les lleis aplicables a les activitats empresarials no estan ben definides o són massa generals, cosa que dificulta a les empreses saber amb certesa quines conductes poden ser penalitzades. Això genera incertesa en la planificació i operació de les seves activitats.

Interpretació variable. Sovint, les normes són interpretades de forma diferent pels tribunals o autoritats. Això pot resultar en una disparitat de criteris, on conductes similars siguin sancionades de manera diferent segons el lloc o el jutjat que analitzi el cas. La falta d'un criteri unificat fa que les empreses enfrontin un major risc per culpa d'una “Doctrina Fluctuant”.

Canvis freqüents en la normativa. Les lleis que regulen les obligacions de les empreses tendeixen a canviar molt ràpidament i amb massa freqüència  amb un deteriorament de la nostra qualitat normativa. 

Fiscalització i aplicació selectiva. La inseguretat també es pot incrementar quan les autoritats apliquen les sancions de manera desigual o amb biaixos, cosa que fa que algunes empreses enfrontin un major escrutini que d'altres. Des del 2008, diferents informes apunten a un deteriorament progressiu en alguns d'aquests aspectes per un cert grau d'activisme judicial.  

Ús excessiu del Decret Llei  per part dels governs com a forma de legislar evitant la seva discussió i millora en tràmit parlamentari.

Lentitud en la resolució de conflictes. Com deia Sèneca: "Justícia retardada, justícia denegada". I el món econòmic tremola de tindre plets i els evita pagant sobrecostos i externalitats injustes, fet que ve agreujat per la baixa qualitat i imprevisibilitat de moltes sentències.

Tot això causa un impacte en la reputació i en la presa de decisions importants. La inseguretat jurídica pot portar al fet que les empreses prenguin decisions massa conservadores o fins i tot abandonin certs mercats o projectes per evitar possibles sancions. Això no només afecta la competitivitat, sinó que també pot afectar el creixement i la innovació  i alhora genera un impacte negatiu en l'estabilitat de la inversió i l'ocupació. Les empreses que s'enfronten a un entorn legal incert tendeixen a ser més cauteloses en la contractació i poden limitar el seu creixement. 

Sense ànim d'exhaustivitat, la nostra seguretat jurídica es veu amenaçada per unes normatives i sentències que tendeixen a sobre protegir la part més “feble” generant una creixent desprotecció dels drets de la propietat i les llibertats econòmiques. Mireu si no, per exemple, el fenomen de les okupacions. Fer pagar als privats, la ineficiència de les administracions públiques, o en l'àmbit laboral la imprevisibilitat d'algunes magistratures, perjudicant al final  als que  pretenen protegir o en l'àmbit tributari,  la creixent litigiositat que col·lapsa els tribunals i alenteix la justícia. 

En l'actualitat, existeixen més de 300.000 assumptes tributaris sense resoldre en els tribunals economicoadministratius, i els recursos contenciosos administratius tributaris estan col·lapsant els nostres tribunals.  Tornem a ocupar una posició molt endarrerida en l'Índex Internacional de Drets de Propietat (IIDP) que elabora la Property Rights Alliance 2023 que ens situa en el lloc 22 d'un total de 37 economies desenvolupades.

Aquesta congestió judicial afecta també negativament el sistema empresarial espanyol. Amb un nivell de descongestió judicial, es podria aconseguir que la mida mitjana de les empreses s'incrementés. Perdem fins a un 7% d'emprenedors només per no estar en l'estàndard judicial ,ens adverteixen els experts com  Mora-Sanguinetti. La seguretat jurídica incrementaria a més la taxa d'entrada de les empreses del 8,8% al 9,5% i el creixement de les empreses passaria de l'1,1% al 2,8% segons el seu criteri.

A més, Sigma Dos i el Consell General Procuradors d'Espanya (CGPE) han presentat un informe sobre L'Execució de les Sentències Judicials que fa feredat. Els resultats de l'estudi mostren que s'han deixat d'ingressar gairebé 11.000 milions d'euros pel retard en l'execució de sentències a Espanya. Un dels grans problemes de la justícia espanyola és el tràmit en l'execució de les decisions judicials, i són molts els casos en què, després d'obtenir una sentència favorable, aquesta execució pateix un gran retard. 
Només el 25% de les sentències dels tribunals que impliquen el pagament de diners acaben complint-se, segons aquest informe. Aquesta comparativa deixa Espanya com el país del seu entorn amb els nivells més baixos d'implantació de mitjans digitals per a l'execució de sentències.

Mireu doncs la seqüència diabòlica: imagineu-vos que voleu crear una empresa aquí, després d'intentar identificar el marc normatiu aplicable en totes les seves àrees, comenceu a tramitar el viacrucis de llicències de tota mena, amb administracions i organismes descoordinats i  lents, plens d'incerteses per poder construir la seu de la companyia. Després entrareu al marasme laboral quan contracteu als col·laboradors posant un ciri a Sant Pancraç perquè no tingueu problemes laborals i acabeu a l'albir d'un magistrat profeble. Prepareu un altre ciri per estar atents a les notificacions d'embarg dels ens locals que, sense haver de comunicar-vos que heu de liquidar les taxes i impostos del municipi, poden procedir contra vosaltres. Aprofiteu el mateix ciri i que no s'apagui, per platejar amb la Hisenda Pública per criteris interpretatius subjectius de l'inspector i sobretot no tingueu plets amb els clients o proveïdors que com diu la maledicció popular “plets tinguis i els guanyis”.

Amb aquest panorama, què cal fer? En primer lloc, fer un monument gegantí als empresaris que continuen fent empresa malgrat l'entorn. Al cèsar el que és del cèsar.
En segon lloc, parar en sec de generar més normatives i posar ordre i simplificar les existents. En tercer lloc, identificar els culs de sac en la justícia i desbloquejar-los (digitalització i incorporació dels recursos humans necessaris). En quart lloc, fer una reforma profunda de l'administració segons proposa el Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració. I, en cinquè lloc, retornar la capacitat normativa al Parlament per poder generar marcs legals més consistents i consensuats.

Empresari. He estat secretari general de la patronal Cecot (1988-2021) i membre de Fem Vallès i de la junta directiva de Mútua de Terrassa.

El més llegit