La cimera dels BRICS a Kazan d'aquest mes d'octubre ha suposat el suport amb matisos al Kremlin, la continuïtat de les converses sobre com fer créixer el nou club i ha reflectit la creixent influència del bloc dels BRICS i els seus països adherits.
En l'anterior Cimera de Johannesburg del 24 d'agost de 2023, tothom estava pendent de les conclusions a les quals arribaria aquella Cimera. Alguns ja esperaven notícies sobre la creació d'una nova moneda que rivalitzés amb el dòlar, d'altres l'aparició d'una plataforma digital entre els seus membres per poder efectuar els pagaments entre ells i evitar el bitllet verd. Moltes expectatives fins a veure l'ordre del dia dels temes a tractar que començaria a suposar un aterratge suau a la realitat. D'alguna manera, la Cimera de Kazan ha estat una continuïtat de la inconcreció de mesures col·lectives, però reafirmant que el club creix i que la multipolaritat mundial va agafant forma amb l'aval de l'ONU.
Els uneix una cosa molt poderosa que va néixer el 1944 amb la signatura de l'acord de Bretton Woods on s'establia el dòlar com a moneda de transacció internacional. Tenia tot el sentit que la potència guanyadora imposés les seves regles de joc durant dècades, però Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica d'avui tenen poc a veure amb el que van ser a finals de la Segona Guerra Mundial. Només els cinc països tenen el 40% de la població mundial i el 20% del flux comercial internacional. Estan farts de finançar als Estats Units havent de comprar dòlars i haver de guardar-los com a divisa de reserva. Aquest és, doncs, el seu objectiu compartit: trobar una alternativa al dòlar. Desdolaritzar-se.
Els líders del bloc han decidit no admetre nous membres en aquest moment, optant per atorgar l'estatus de "soci" a certs països que compleixin amb criteris específics. Aquesta decisió es produeix tot i rebre més de 30 sol·licituds de nacions que volen unir-se als BRICS.
Si mirem la seva composició, veiem règims força diferents, des de democràcies consolidades com Índia, Brasil o Sud-àfrica a estats autoritaris com la Xina i Rússia. Un matrimoni de conveniència. Tenen rols diferents a les seves regions i acords amb Occident, especialment els Estats Units, que poc s'assemblen entre ells. Tenim doncs un club que s'aguanta amb fils tret de la seva voluntat de fer front al gendarme del món i desfer-se de la seva moneda. El que també té clar aquest club és que necessita créixer per guanyar pes i poder davant el germà gran, però els criteris de selecció no són compartits.
A més alguns dels seus membres tenen profundes diferències entre ells, per exemple la Xina i l'Índia per qüestions frontereres o iranianes i Aràbia Saudita per qüestions religioses. Els BRICS, formats pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, van ser fundats el 2006 i des d'aleshores han anat evolucionant amb la inclusió de socis com Egipte, Etiòpia, l'Iran, l'Aràbia Saudí i Emirats Àrabs Units, que es van unir el 2024.
En total són 13 els nous estats membres associats: Algèria, Bielorússia, Bolívia, Cuba, Indonèsia, Kazajistan, Malàisia, Nigèria, Tailàndia, Turquia, Uganda, Uzbekistan i Vietnam. Els països BRICS representen el 30% del territori mundial, el 43% de la població mundial, al voltant del 27% del PIB mundial i el 25% de les inversions estrangeres directes. Quan s'incorpori el primer bloc, el seu pes creixerà notablement amb el control del canal de Suez i el 80% de la producció de petroli del món.
Les xifres impressionen tant com la confluència dels seus perfils i justament això és el que fa que aquest club no pugui créixer i avançar ràpidament. Saben el que volen, però no saben com aconseguir-ho. Demanen uns atributs estructurals que molt pocs practiquen als seus països i així ho veu la resta del món que continua considerant que les seves divises són poc fiables i, per tant, no són acceptades pels intercanvis internacionals.
Per aconseguir el que tots ells volen han de renunciar a la sobirania monetària actual per delegar-la o bé a un banc central de nova creació amb tot el que això comporta o delegar-la en un dels bancs centrals dels cinc membres fundadors i utilitzar la seva divisa (Renminbi, Rupia, etc.) cosa encara més inviable.
Abandonar la sobirania monetària ja sabem de què va a Europa. Sabem el cost que ha tingut i la complexitat de la seva implantació entre països amb forts llaços polítics democràtics i amb voluntat de construir una identitat comuna europea, que poc té a veure amb els BRICS. La seva declaració també parla d'estimular acords bilaterals, en definitiva, bescanvis entre ells de béns i serveis que eviti utilitzar el dòlar i permeti fer servir les divises locals. Una solució més simplista.
Aquest bloc ja és dues vegades i mitja la dimensió econòmica de la UE. Parlant d'Europa: com es posiciona el nostre continent davant d'aquesta situació? Cal seguir l'informe d'Enrico Letta, ex primer ministre italià on subratlla la necessitat de què Europa s'enforteixi i integri les seves economies.
Destaca en el seu recent informe que el Mercat Únic és un espai en què es donen les anomenades quatre llibertats de circulació: circulació de béns, de serveis, de capitals i de persones, però que no acaben de funcionar adequadament per arribar al seu objectiu. No hi ha cap dubte que la reglamentista Europa ha d'eliminar tots els obstacles que encara queden per avançar en aquests àmbits i convida a dissenyar una "nova brúixola" que guiï el mercat únic en el complex escenari internacional actual. Per això inclou propostes com finançar els objectius estratègics de la UE, aconseguir una major integració i permetre a les empreses créixer, garantir la justícia social i la cohesió, millorar el marc regulador i reduir les càrregues burocràtiques i parar atenció a la dimensió exterior del mercat únic.
A més, subratlla tres grans temes que configuraran la UE en la pròxima dècada: la doble transició, l'ampliació i la seguretat de la UE. També crida a reduir, eliminar les barreres existents i reduir la burocràcia, especialment perjudicial per a les PIME. Sobre la normativa relativa al mercat únic aposta per primar l'ús de reglaments enfront del de directives, reivindica l'establiment d'un mercat comú per a la indústria de la seguretat i la defensa, així com la integració de tres sectors que inicialment van quedar fora del mercat les úniques: finances, comunicacions electròniques i energia.
La ruta ja està ben marcada, només n'hi haurà prou que se segueixi i amb celeritat pel bé d'Europa que és el nostre futur.