La competitivitat de la indústria catalana depèn de molts factors, alguns endògens de les mateixes empreses i d'altres exògens i especialment vinculats al funcionament del marc institucional i del bon funcionament i acompanyament de les administracions públiques. Malauradament, al nostre país el marc polític i administratiu no rema a favor de l'activitat industrial des de fa anys i això està penalitzant la nostra economia de forma considerable.
Si analitzem què caldria fer haurem de considerar el sistema industrial com un ecosistema neuronal molt sensible on la disfunció d'alguna de les baules de la cadena o per seguir amb la imatge cerebral, la falla de les connexions entre neurones afecta el funcionament del conjunt. Mirem, en primer lloc, el funcionament dels governs locals. En general, en un país com el nostre ple de polígons industrials fins als poblets més petits, aquests no disposen dels mitjans humans necessaris per gestionar-los i promocionar-los restant mal mantinguts pel fet de no aportar vots a les eleccions.
Els seus departaments d'urbanisme, depauperats des de la crisi del 2008, no poden atendre correctament les demandes de llicències urbanístiques industrials demorant-se “in aeternum” les aprovacions de les sol·licituds. Per ser justos en la cadena d'informes preceptius que el tècnic municipal ha d'empaitar pot arribar a incloure informes de: urbanisme, medi ambient, seguretat i prevenció de riscos laborals, bombers, salut pública, tràfic i mobilitat, patrimoni i cultura, energia i indústria. Estem parlant de com a mínim, 9 direccions generals de 5 conselleries diferents. Com podem imaginar qualsevol endarreriment en algun d'ells alenteix tot el procediment.
Actualment, el temps mitjà per a l'obtenció d'una llicència és superior a un any amb uns costos importants entre les taxes municipals i l'ICIO. Per contra, la legalització de les instal·lacions industrials té uns costos de l'1% respecte als de la llicència, tarden com a molt 4 setmanes a aprovar-ho i, oh casualitat, ho tramiten les ECA en lloc de funcionaris i on fan en règim de comunicació i no de llicència. Segurament aquí ja tenim una primera clau de la resolució del problema. Revisar el règim de llicències i minimitzar-lo en un 90% delegant funcions a entitats col·laboradores de l'administració via comandes de gestió.
Tenim unes administracions totalment descoordinades, organitzades en models de fa 50 anys, departamentalitzades i tancades en si mateixes, geloses de les seves competències i d'un poder imaginari que les allunya de posar al client, la indústria, al centre. Estan mal digitalitzades i amb sistemes no integrats. No saben què vol dir treballar per projectes i molt menys si els projectes són interdepartamentals.
El problema el tenim en els servidors públics? Estic convençut que no. Tenim un gran talent latent esperant bons lideratges organitzatius. El que tenim és un model electoral de quatre anys descompassat dels tempos necessaris per a les grans reformes, per tant, cap partit polític s'atrevirà a impulsar una reforma profunda d'organigrama i de reforma de l'administració pública com reclama el Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració Pública (FERA).
El risc electoral no els compensa. Per tant, dubteu de qualsevol proposta de reforma que no sigui fruit d'un gran consens social i polític on una majoria absoluta de la Cambra legislativa acordi posar les bases pel seu impuls i execució durant una dècada sense que aquest acord sigui motiu de discussió política i electoral. No hi ha dreceres. La resta serà un maquillatge frustrant pel personal de les administracions i per tota la societat.
Tenim el món local mirant els respectius campanars i pensant poc en col·laborar entre ells més enllà d'espais de representació indirecta i poc democràtica, com són els Consells Comarcals i les Diputacions que representen el tercer pressupost en envergadura del país, pressupostos poc alineats amb la resta d'estratègies d'industrialització. Tenim un govern autonòmic que cada legislatura modifica l'estructura de govern i les competències de cada Conselleria sense un criteri d'optimització de funcions sinó marcat per un repartiment de cadires i ambicions personals que no permet consolidar un model alineat i finalment un govern central que intenta recentralitzar competències amb poca fortuna com hem vist en el programa Next Generation.
Com podem fer polítiques industrials de país amb uns territoris amb poques competències per desenvolupar-les? Tenim un mapa territorial polític poc operatiu per arrelar activitat econòmica als territoris, però com proposa Fem Vallès, podem desenvolupar transitòriament una Catalunya metropolitana que no passi per les corones urbanes sinó pensant en un model neuronal amb 7 espais metropolitans i 5 subàmbits, que aglutinarien uns 5.000.000 habitants cada àrea on els eixos d'innovació, coneixement universitari i desenvolupament econòmic existents actualment es veurien potenciats per un marc competencial metropolità com té Barcelona. Evidentment, aquest nou mapa econòmic hauria de relligar-se amb un mapa de mobilitat ferroviària entre tots els pols de creixement. Això potenciaria la indústria per tot el país i arrelaria la població d'una forma equilibrada.
Com podem fer polítiques industrials sense alinear també l'energia, la mobilitat, els espais industrials, l'ensenyament professional, la recerca i innovació? Això és el que tenim avui: centres d'FP ubicats fa 40 anys lluny dels centres productius, noves polaritats econòmiques sense accés al transport col·lectiu, una Direcció General d'Energia escapçada del Departament d'empresa i sense el control de l'ICAEN, diferents organismes adscrits a Territori i no a Empresa sense una estratègia integrada de gestió de sòl industrial i podríem seguir indefinidament.
Volem atreure inversions industrials i ajudar al nostre empresariat? No n'hi haurà prou amb crear més agències interdepartamentals. Cal una veritable revisió de tots els organigrames i processos sense pors ni apriorismes, ens cal coratge polític i un gran pacte entre les forces polítiques majoritàries liderat des de Presidència del Govern. Altrament, viurem una vegada més, un brindis al sol carregat de bones intencions