Per ser sincer, no en tinc ni idea i a partir d'aquí algú em preguntarà per què vull parlar d'un tema que no en tinc ni idea i tindrà tota la raó del món, però sí que apropant-nos a finals d'any m'agradaria fer algunes reflexions més enllà de les anàlisis politicoeconòmiques interessades o de l'èmfasi que es fa de determinades magnituds i paràmetres econòmics amb què arrencarem el 2025.
Si mirem les incerteses i la geopolítica mundial, podem veure amenaces heretades del 2024 i que caldrà veure com evolucionen l'any vinent. La guerra d'Ucraïna, el canvi de règim de Síria, el conflicte israelià amb el Líban, les reaccions de l'Iran, els moviments radicals de vinculats a l'estat islàmic, els conflictes a l'Àfrica i a Àsia i els canvis de règim en molts països on els partits més autoritaris van guanyant posicions davant la incapacitat dels partits tradicionals de trobar solucions a una majoria social que ha vist trencat l'ascensor social i la millora del seu benestar. Molts d'ells són moviments de fons que van bellugant les capes tectòniques que creiem ben assentades i que no hauríem cregut mai que les veuríem canviar, però tot i que els humans anhelem l'ordre, l'únic cert a l'univers és la mutabilitat, el canvi per inestabilitat. Darrerament, ens han afegit a la llista d'incerteses una “pandèmia flotant” avui aviària i demà de qualsevol altra cosa que els humans siguem capaços de generar. Davant d'aquests fets i d'altres que es generaran l'any que ve poca cosa podem fer individualment, però ben segur impactaran en l'esdevenir econòmic col·lectiu.
On també que hem d'estar alerta i tenim senyals molt clars de risc és el deute dels estats. Estem normalitzant una anomalia en la praxi econòmica que és gastar molt més del que generes per acabar sent presoner dels tipus d'interès per poder els interessos del deute gegantí, ja que el principal ningú es planteja com es podrà tornar. Hem doblat el deute des del 2.008. El què passa al final amb aquestes maneres de fer és que si la majoria dels veïns ho fan, sembla que ens legitima a fer el mateix... Si ha de petar ja petarà per tots i veurem com ens en sortim. Però la realitat és que el deute no decreix i la fiscalitat puja any rere any per finançar la bombolla de la despesa pública i el marge de maniobra dels estats per fer polítiques expansives en cas de necessitat s'ha esgotat.
D'altra banda, cal estar molt amatents al comportament dels mercats borsaris. En els darrers 30 anys els rendiments del treball, pràcticament no han crescut mentre que els rendiments del capital han pujat un 8% de mitjana anual. No cal ser de ciències per veure i entendre que les classes mitjanes treballadores s'han empobrit molt i que els gestors dels capitals s'han emportat els guanys del període esmentat. Una inequitat com una catedral que castiga a la base de la societat. Ens distreuen dient que som l'economia que més creix d'Europa i que tots els indicadors pugen... I és cert, però de què estem parlant? Tenim en compte que creixem en sectors de baix valor afegit? Som conscients que creixem perquè creix desmesuradament la població per una arribada massiva d'immigració? És el que volem i necessitem? Créixer per créixer? La veritat és que la renda per càpita espanyola creix 3 vegades menys que l'europea en els darrers 20 anys. I al final, el que la gent mira és el que li queda a finals de mes i cada cop és més reduït.
Mentrestant la borsa puja i molt. Tenim una bombolla borsària que ja dura 42 anys. Des del 1982. L'últim any ha pujat un disbarat i el 90% en els darrers 5 anys. Si agafem de referència l'any 1982, parlaríem que els mercats de capital han crescut 60 vegades!
Quan es parla del preu de les companyies es fa servir l'indicador del PER, un índex multiplicador dels beneficis, així, si diem que una empresa té un PER 5 vol dir que el mercat paga per ella 5 vegades el benefici obtingut. Doncs bé el PER borsari ha passat de pagar un PER 16 de mitjana a pagar un PER 30. Paguem 30 vegades el benefici del darrer any per comprar-la i, per tant, a beneficis constants tardaríem 30 anys a recuperar la inversió. Podem dir amb rotunditat que la borsa en conjunt està valorada pel doble del que val i com tothom sap, tard o d'hora les correccions arriben i el sentit comú fa tornar les coses al seu lloc i més veient que els beneficis de les companyies, en general estan força plans.
Les màquines d'imprimir paper moneda FIAT no paren, mentre tinguin cel·lulosa i tinta continuaran fent el que cridava en Grouxo Marx a la mítica pel·lícula Els germans Marx a l'oest: "Més llenya!". Doncs així estem, però una gran part d'aquestes injeccions de bitllets van a parar als mercats borsaris, inflant encara més la bombolla en temps d'interessos baixos. Estiguem alerta, fa dos anys esperàvem un crack i no va arribar.Molts estem convençuts que no pot tardar i que els preus han de tornar a ser raonables.
Sense fer gaire soroll, els bancs centrals de molts països van acaparant per fer créixer les seves reserves. Alguns inversors també estan seguint aquests passos i entre tots van fent pujar el preu de l'or i de les primeres matèries. Com sempre, abans d'un crack i d'anunciar molt bones notícies i perspectives econòmiques, sempre es veuen aquests moviments anticipats dels més espavilats preparant-se per no sortir escaldats. Altres creients de les criptomonedes també s'han llançat a comprar bitcoins com a posseïts i en poc més d'un any han fet multiplicar per cinc el seu valor. Sense anar gaire lluny, a aquest país prop de quatre milions de persones han comprat aquesta criptomònada misteriosa. Valor refugi? Ja en parlarem. Massa liquiditat en l'àmbit mundial que circula en mil·lèsimes de segons sota les ordres d'algoritmes especulatius que poden fer saltar pels aires l'economia financera.
Molta atenció també amb molts productes financers que circulen fruit de la inventiva d'executius ben remunerats per fer-la ben grossa. Per posar un exemple, entre desenes d'altres que podríem mencionar, si us ofereixen plata “paper”, un document que diu que equival a la plata física, no us ho cregueu pas, la plata física real avui és 250 menor a la plata “paper”. És a dir, que si tothom vol vendre aquests paperets a l'hora, només us podrien donar quatre grams per quilogram documentat.
Aquestes amenaces són clares, evidents i contrastables. No depenen de boles de vidre imprevisibles, estan en mig de nosaltres i potser tenim productes borsaris o financers d'aquests tipus. Anem amb compte, perquè la bombolla no podrà aguantar massa més i com sempre, els professionals sortiran el minut abans i els pobres estalviadors no hi seran a temps i es quedaran amb bitcoins comprats en plena pujada, amb accions inflades o productes financers sense base sòlida.
Ara toca ser-ne conscients, revisar on tenim els estalvis i amb prudència estar molt alerta i bellugar-los cap a llocs més segurs. No sabem que passarà a Síria ni a Israel, ni com els estats gestionaran el que s'ha anomenat deute perpetu, però el que sí que podem fer és actuar amb tot allò que estigui a la nostra butxaca.