El compte enrere per a la posició definitiva del govern espanyol sobre l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell va arrencar aquest dimarts. Això vol dir que ja corren els 30 dies que té el consell de ministres per ampliar o rebaixar els requisits que va establir la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). En tot cas, la llei marca que han de ser diferents dels vinculats a l’àmbit de la competència.
L’escenari està ple d’interrogants i es fa difícil que els experts es posicionin d’una manera clara. Hem demanat al catedràtic Guillem López-Casasnovas, al degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, i a l'accionista del Sabadell Joan Llonch -que també és doctor en Econòmiques- que analitzin el panorama en aquests moments i ens expliquin quin resultat pot ser el més factible en aquests moments.
Guillem López-Casasnovas: "Opa sense fusió"
López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és un coneixedor profund del sistema financer. Va ser conseller del Banc d’Espanya entre el 2005 i el 2017. Ja fa dies que apunta el que creu que serà el resultat de l’oferta del BBVA: "Tot està obert, però ara per ara veig una absorció sense fusió com l’escenari més probable". Segons ell, el BBVA ha anat massa lluny per, simplement, fer-se enrere. "Si l’opa fracassés, la posició del seu president, Carlos Torres, seria insostenible", indica.
El catedràtic considera que estan passant coses "inaudites" en tot aquest procés. Està sorprès pel moviment efectuat per la Comissió Europea, que ha manifestat que no veu raons que justifiquin el bloqueig de l’operació. És cert que el Banc Central Europeu (BCE) va donar llum verda a la proposta d’adquisició, però tot i així troba "molt fort" un pronunciament d’aquest tipus de Brussel·les: "Qui ho deu haver induït?", es pregunta. Però també afegeix: "Trobo igual de fort que tot una vicepresidenta del govern com Yolanda Díaz digui als accionistes que no poden plantejar una modificació de la plantilla dels treballadors".
L’exconseller del Banc d’Espanya considera que la preservació dels llocs de treball té sentit i és molt lloable, però si suposa unes comissions més altes o una reducció de la retribució dels estalviadors, no es pot presentar com un factor d’interès general.
Què implicaria una opa sense fusió? Segons ell, suposaria un Banc de Sabadell que cotitzaria, que no doni dret a eliminar la petjada de l'entitat al territori, que tindria uns directius independents del BBVA, però evidentment ja sense l’actual cúpula. I amb la seva ironia, adverteix: "S’aparentarien moltes coses, hi hauria un manteniment de les línies de crèdit i l’entitat semblaria més nostrada que mai. Durant un temps".
Puig de Travy (CEC): "Hi ha raons d’interès general no contemplades en les 'remedies'"
El Col·legi d’Economistes (CEC) és una de les entitats que van signar una carta adreçada al president espanyol, Pedro Sánchez, exposant arguments crítics amb l’opa. El degà enumera els cinc arguments defensats pel Col·legi: evitar la concentració excessiva (si la mitjana espanyola es considera mitjana-alta, en el cas de territoris com Catalunya o País Valencià, és molt alta); preservar les línies de crèdit; l’afectació sobre els llocs de treball, la perdua de talent i innovació, i la pèrdua de cohesió territorial.
El degà s’ha mostrat crític amb unes declaracions de la comissària de Serveis Financers defensant l’existència de bancs grans per poder competir -"molt ben contestades pel ministre Cuerpo"- i recorda que ara li toca al govern espanyol expressar el seu criteri. "Com l’ha expressat el govern alemany quan Unicredit ha volgut adquirir Commerzbank o el portuguès quan CaixaBank ha volgut fer el mateix a Novobanco", remarca.
Puig de Travy és reaci a dir què creu que succeirà: "No sé què dirà el govern espanyol, però sí que té raons per dir coses i hi ha raons d’interès general que no estan contemplades en les remedies de Competència. És probable que el BBVA millori l’oferta perquè ara mateix no és rendible".
Joan Llonch: "El govern espanyol impedirà acomiadaments i tancament d’oficines"
Doctor en Economia per la UAB, Llonch segueix l’opa amb l’interès afegit de ser fill d’un llinatge que és part de la història del Sabadell. Membre de l’Associació de Socis Minoristes, hereu d’una de les famílies de la burgesia industrial que van crear l'entitat, Llonch també és prudent però es mostra convençut que el consell de ministres "endurirà" les condicions al BBVA.
Per Llonch, els dos temes més sensibles són l’ocupació i la inclusió financera: "En el primer, crec que l’executiu impedirà els acomiadaments i, pel que fa a la inclusió, crec que també dificultarà el tancament d’oficines. Si després de l’operació es tanquessin sucursals, molts clients es trobarien amb més dificultats per accedir als serveis financers". El desenllaç, a finals de juny.
