La política es fa amb les cartes que et donen els ciutadans en forma de vots i escons. No amb les que t’hauria agradat que et donessin, o les que ambiciones que et donin en el futur, sinó amb les que t’han donat. A les Illes Balears, la dreta (PP, Vox i Sa Unió, una coalició del PP formenterer amb un petit grup local) va guanyar les últimes eleccions autonòmiques amb majoria absoluta de vots (50,12%) i d’escons (34 dels 59 possibles). Amb aquestes cartes era impossible formar un govern progressista, i per tant en el món real, l’esquerra només tenia dues opcions: o bé replegar-se a l’oposició, o bé buscar alguna mena d’acord amb el PP que n’evités la dependència de Vox. Per ser investida, Marga Prohens necessitava 30 vots i el PP en tenia 25. Li faltaven cinc vots, i Vox en tenia vuit, el PSOE-IB divuit, i el nacionalisme balear sis.

Prohens s’hauria deixat investir amb els vots de l’esquerra però a canvi de res, i no va mostrar gens d'interès real en arribar a acords. Al PSOE balear ja li anava bé que el PP es retratés pactant amb la ultradreta neofranquista com estava fent a tota Espanya després de les eleccions autonòmiques i municipals. Devia pensar que ja recolliria els fruits al cap de quatre anys, o que els seus votants no els perdonarien un pacte antinatura amb el PP. Només des del nacionalisme es van emetre senyals de vida intel·ligent, a través de la veu de Lluís Apesteguia, en el sentit de facilitar un govern en solitari del PP a canvi de compromisos de mínims en llengua, cultura i llibertats democràtiques. Però davant la manca d’interès de Prohens, els 6 diputats de Mes i MxM van descartar l’opció d’un vot gratis que almenys hauria servit per deixar l’espanyolisme radical de Vox fora de l’equació.

Tothom tenia raons legítimes, fins i tot comprensibles en un context normal de pugna i alternança política. Però el context no és normal. El context, a tots els Països Catalans, és el d’una llengua en retrocés galopant per l’acció dels seus enemics polítics, i també per dècades d’aposta irresponsable pel turisme de masses i l’atracció d’expats i de mà d’obra forana estacional i poc qualificada, sense cap estratègia sòlida d’acollida i integració lingüística i cultural. Òbviament, Vox ha aprofitat la manca de cintura dels partits democràtics balears, i està imposant un programa catalanofòbic que no respon a la realitat social de les Illes, tampoc a la del votant mitjà del PP. Ganivetades profundes a una llengua adolorida que ja no es pot permetre més retrocessos. Conseqüències en el món real de decisions preses amb unes cartes amb les quals s’hauria pogut jugar un altre joc.