ARA A PORTADA
Ja us podeu imaginar de què parlo. Davant la seva recent proposta d’eliminar alguns “parlaments regionals” (circumstància que, altrament, no ha d’espantar Catalunya, perquè el nostre Parlament és nacional, però ja ens entenem...), no puc evitar comparar aquesta dama tan reaccionària de la política espanyola amb el personatge al·lucinant interpretat per l’incomparable Klaus Kinski, el pare de l’actriu del mateix cognom coneguda per pel·lícules com “París, Texas” (1984). Una pregunta morbosa, altrament, m’assalta aquests últims dies: descendeix, l’Aguirre madrilenya que ens ocupa, del mateix tronc familiar que el colonitzador fracassat Aguirre? Crec que no podem descartar cap opció. Els orígens familiars de l’advocada espavilada del PP són bascos de soca-rel i no enganyen.
En el cas que descendís directament de la família del saquejador Lope de Aguirre, resulta més entenedora la naturalesa de la seva proposta. I en el cas que no fos així, trobo que dir-se Aguirre tampoc no l’afavoreix gens, perquè, com el protagonista desmesurat de la pel·lícula, mostra unes ànsies inequívocament colonitzadores que la deixen a frec del deliri més esperpèntic.
Una altra dama que darrerament també ens irrita molt és la senyora María de los Llanos de Luna, la delegada del Govern espanyol a Catalunya que gaudeix d’un nom preciosíssim que no li escau gens ni mica. Exdiputada al Parlament pel PP, aquesta sevillana de rictus estranyament seriós (les seves congèneres solen riure més) mai no utilitzà la llengua pròpia del país d’acollida en les seves intervencions i, entre altres escomeses a la dignitat dels catalans perpetrades les últimes setmanes en l’exercici del seu nou càrrec, s’ha atrevit a dir que si Catalunya fos independent i, doncs, disposés d’un Estat propi, acabaríem més pobres que una rata, una predicció que no es creu ningú, ni ella mateixa, perquè el que de debò passarà quan Catalunya sigui un nou Estat dins la UE és que Espanya no podrà continuar enriquint-se alegrement a costa de Catalunya i, per tant, començarà una davallada econòmica encara més seriosa –i ja és dir– que la que ja li toca entomar.
Aquestes dues dames tibades comparteixen un desig pervers que ens les torna ingrates: volen que Catalunya segueixi sent una colònia al servei de l’imperialisme ultrat que representen i que perdura en l’imaginari espanyol més ranci des de l’època de la suposada descoberta d’Amèrica. Una colònia covarda incapaç de revoltar-se, això es pensen que és Catalunya, però la seva desmesura i ceguesa polítiques de tombant aguirrenc els impedeix adonar-se del creixement imparable i transversal del sentiment independentista que ha experimentat el nostre país durant els últims anys i, per tant, es quedaran soles defensant l’indefensable.
Sàpiguen, estimades senyores, que Catalunya no és el Dorado, solament una nació mil·lenària que es prepara per fer el gran salt. Facin el favor, mentrestant, de posar-se en fila davant del riu, sense empentar-se, tots i totes les Aguirres del món.
Antoni Pladevall (Taradell, 1961). Escriptor. Doctor en filologia clàssica, actualment imparteix classes de grec i de llatí a l’Institut de Vic (Vic). Ha col·laborat amb articles de tema literari o historiogràfic a revistes com Ausa, Reduccions, Serra d’Or, Els Marges i Revista de Catalunya. Entre altres llibres, ha publicat l’assaig historiogràfic “La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa” (2000), el dietari “La mentida original” (2000), el volum de proses breus “Quadern de Can Garbells” (2002) i les novel·les “La lliça bruta” (2001), “Massey Ferguson 35” (2003), “Terres de lloguer” (2006: premi Pin i Soler 2005 i premi Amat-Piniella 2007), “La papallona negra” (2009: premi Carlemany 2008) i “Tot és possible” (2011), una ficció sociopolítica sobre la primera onada de consultes sobiranistes del diumenge 13-D.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.