L'expressió «Qui vigila els vigilants?» pot ser una pregunta retòrica, però sovint té una resposta concreta. I avui, nom i cognoms: Iñaki Rivera, professor de dret penal de la UB i referent en la denúncia d'abusos i maltractaments patits pels interns als centres penitenciaris. Aquest dimecres al matí, Rivera declararà davant del jutge per haver dit, en una entrevista a TV3, que a les presons catalanes s'hi tortura.

Quan algú porta els vigilants als tribunals, la pregunta a fer-nos és una altra: «Qui denuncia els denunciants?». En aquest cas, també té un nom propi com a resposta: Comissions Obreres. L'agrupació del personal penitenciari d'aquest sindicat ha denunciat Rivera per un delicte de calúmnies amb publicitat. CCOO posa així una significativa cirereta a l'hostilitat manifesta amb què, des de fa temps, un sector dels funcionaris de presons es mira els qui lluiten per la defensa dels drets humans en un àmbit, el sistema penitenciari, que segueix massa silenciat i opac.

En l'entrevista pel qual el denuncien, Rivera va posar de manifest les condicions a què són sotmesos els presos i preses en aïllament. L'acompanyava la germana d'una interna que va morir mentre estava en aquest règim penitenciari. L'aïllament manté els presos sols i incomunicats entre 18 i 21 hores al dia, provoca conseqüències psicològiques irreversibles i Nacions Unides no recomana aplicar-lo durant més de 15 dies consecutius, tot i que interns catalans hi han estat mesos acumulant diferents sancions.

El Parlament va reformar fa un parell d'anys el règim d'aïllament per la pressió d'entitats i organismes com els que dirigeix Rivera: l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans i el Sistema de Registre i Comunicació per a la Protecció de la Violència Institucional (SIRECOVI), tots dos de la UB.

Mentre organitzacions nacionals i internacionals contra la tortura i en defensa dels drets humans han donat suport en bloc a Rivera, Comissions Obreres hauria de pensar si el corporativisme ha de passar per davant de la transparència i la fiscalització. Intentar impedir als defensors de drets humans que denunciïn en veu alta –i a la televisió pública– les irregularitats del sistema no és bo per a ningú. Que els sindicats no haurien de ser mai els causants d'atacs contra la llibertat d'expressió ens ho han deixat clar organitzacions que, posant-se la màscara sindical, han provat de fer callar allò que no els agradava. Tant de bo en la lluita pels drets fonamentals, especialment dels més vulnerables, ens hi trobem tots.