Durant aquesta darrera setmana, s’han multiplicat per cinc les cerques a internet sobre intel·ligència artificial (IA) a l’estat espanyol. Al mateix temps, dins les escoles, les universitats i els mitjans de comunicació s’ha encetat un debat sobre la IA, com no vèiem des dels temps en què al campió mundial d’escacs Garri Kaspàrov era derrotat per la supercomputadora Deep Blue en un ja llunyà 1997. El motiu d’aquesta sobtada convulsió no és altre que la popularització de Chat GPT, una app desenvolupada pel laboratori Open AI que permet respondre a tota mena de preguntes, i que és capaç de produir textos de gran qualitat indistingibles dels que faria qualsevol ésser humà. Prova de Turing superada.
Tanmateix, no estem davant d’un nou descobriment tecnològic. De fet, ni la idea ni els models (aprenentatge profund, aprenentatge automàtic, processament de llenguatge natural...) en què es basa el llenguatge GPT-3 son nous. La gran diferència respecte als anteriors és la seva capacitat de processament, la seva usabilitat i el fet que a través de l’app sigui accessible a qualsevol persona que la vulgui provar.
A més a més, els seus desenvolupadors afirmen que ha estat programada amb criteris ètics per evitar seguir el camí de les seves predecessores, Tay i Ask Delphi, que van haver de ser retirades del mercat després de convertir-se en “intel·ligències” racistes, masclistes i homòfobes. Tanmateix, la incorporació de “criteris ètics” no significa que l’algorisme no estigui esbiaixat políticament, tal com qualsevol persona lectora pot fàcilment comprovar introduint una pregunta sensible de política internacional.
Més enllà del fet de si estem o no davant d’una innovació radical, cal celebrar que finalment s’obri el debat públic sobre l’IA. En aquest sentit, una de les qüestions recurrents ha estat la pèrdua de llocs de treball. Segons l’OCDE, l’automatització de determinats sectors productius comportaria la destrucció del voltant del 16% dels llocs de treball, els quals corresponien als sectors menys intensius en coneixement. Amb el desenvolupament de la IA, segurament aquestes projeccions s’hauran de revisar a l’alça ja que ara mateix qualsevol sector és virtualment substituïble: advocats/des, analistes financers, administratius/ves, metges/ses, il·lustradors/es, professorat... De fet, ja seria possible editar un diari creat íntegrament amb IA, i possiblement la majoria de les persones lectores no trobaria la diferència.
Enfront d’aquests reptes tecnològics, han aparegut dos grans paradigmes enfrontats. D’una banda, el solucionisme tecnològic i les seves derives neoreaccionàries, defensat per les grans corporacions de Silicon Valley i que té en Elon Musk un dels seus principals divulgadors, segons el qual el desenvolupament tecnològic és capaç de donar resposta als grans reptes socials sense importar-ne els costos ambientals i humans; i de l’altra, l’humanisme tecnològic que defensa la Unió Europea i l’OCDE com a camí per assolir un capitalisme tecnològic de rostre humà.
Tanmateix, ni l’un ni l’altre són capaços de donar una resposta adequada als reptes polítics i socials que planteja el desenvolupament de la IA pel conjunt de la població, en tant són incapaços de veure més enllà d’un capitalisme dominat pels interessos de les grans companyies tecnològiques, que operen apropiant-se dels avenços generats des de la intel·ligència col·lectiva (models matemàtics, llenguatges de programació, textos generats a internet). Allò que necessitem és generar iniciatives tecnopolítiques que apostin per una reapropiació de la IA al servei d’un potencial emancipador, que serveixin per generar alternatives crítiques amb l’existent i reparar injustícies. Tal com va passar el 6 de juliol de 2022, quan la cançó Ai-Lalelo creada íntegrament amb IA que representava a Galícia al festival AI Song Contest, anomenat l’Eurovisió de la intel·ligència artificial va quedar en segona posició i primera en votació popular. De moment, el jurat encara està format per humans, caldrà veure que passa quan votin les màquines.
Tanmateix, no estem davant d’un nou descobriment tecnològic. De fet, ni la idea ni els models (aprenentatge profund, aprenentatge automàtic, processament de llenguatge natural...) en què es basa el llenguatge GPT-3 son nous. La gran diferència respecte als anteriors és la seva capacitat de processament, la seva usabilitat i el fet que a través de l’app sigui accessible a qualsevol persona que la vulgui provar.
A més a més, els seus desenvolupadors afirmen que ha estat programada amb criteris ètics per evitar seguir el camí de les seves predecessores, Tay i Ask Delphi, que van haver de ser retirades del mercat després de convertir-se en “intel·ligències” racistes, masclistes i homòfobes. Tanmateix, la incorporació de “criteris ètics” no significa que l’algorisme no estigui esbiaixat políticament, tal com qualsevol persona lectora pot fàcilment comprovar introduint una pregunta sensible de política internacional.
Més enllà del fet de si estem o no davant d’una innovació radical, cal celebrar que finalment s’obri el debat públic sobre l’IA. En aquest sentit, una de les qüestions recurrents ha estat la pèrdua de llocs de treball. Segons l’OCDE, l’automatització de determinats sectors productius comportaria la destrucció del voltant del 16% dels llocs de treball, els quals corresponien als sectors menys intensius en coneixement. Amb el desenvolupament de la IA, segurament aquestes projeccions s’hauran de revisar a l’alça ja que ara mateix qualsevol sector és virtualment substituïble: advocats/des, analistes financers, administratius/ves, metges/ses, il·lustradors/es, professorat... De fet, ja seria possible editar un diari creat íntegrament amb IA, i possiblement la majoria de les persones lectores no trobaria la diferència.
Enfront d’aquests reptes tecnològics, han aparegut dos grans paradigmes enfrontats. D’una banda, el solucionisme tecnològic i les seves derives neoreaccionàries, defensat per les grans corporacions de Silicon Valley i que té en Elon Musk un dels seus principals divulgadors, segons el qual el desenvolupament tecnològic és capaç de donar resposta als grans reptes socials sense importar-ne els costos ambientals i humans; i de l’altra, l’humanisme tecnològic que defensa la Unió Europea i l’OCDE com a camí per assolir un capitalisme tecnològic de rostre humà.
Tanmateix, ni l’un ni l’altre són capaços de donar una resposta adequada als reptes polítics i socials que planteja el desenvolupament de la IA pel conjunt de la població, en tant són incapaços de veure més enllà d’un capitalisme dominat pels interessos de les grans companyies tecnològiques, que operen apropiant-se dels avenços generats des de la intel·ligència col·lectiva (models matemàtics, llenguatges de programació, textos generats a internet). Allò que necessitem és generar iniciatives tecnopolítiques que apostin per una reapropiació de la IA al servei d’un potencial emancipador, que serveixin per generar alternatives crítiques amb l’existent i reparar injustícies. Tal com va passar el 6 de juliol de 2022, quan la cançó Ai-Lalelo creada íntegrament amb IA que representava a Galícia al festival AI Song Contest, anomenat l’Eurovisió de la intel·ligència artificial va quedar en segona posició i primera en votació popular. De moment, el jurat encara està format per humans, caldrà veure que passa quan votin les màquines.