Poques hores després que el consell de ministres aprovés la LOMCE la Consellera Rigau refermava la seva voluntat de no acatar la nova llei per ser, entre d’altres coses, “predemocràtica”. La fermesa del Govern en aquest tema és de celebrar, i segurament cal remuntar-nos a les emissions al·legals dels inicis de TV3 per trobar un precedent que s’hi acosti.
Si bé el Govern i el Parlament tenen tota la legitimitat política per no complir una llei que es carrega la immersió, no tinc clar que aquesta vegada la voluntat faci la força i que hi hagi opcions factibles de frenar-ne els seus efectes a Catalunya, si més no veient l’aplicació que en preveu el govern de Rajoy i els moviments que s’han produït immediatament després del vistiplau del consell de ministres.
Per una banda, el cost d’escolaritzar en castellà els fills de les famílies sol·licitants es descomptarà de les transferències que l’Estat hagués de fer a la Generalitat l’any següent. Tant és, doncs, que aquí no vulguem rascar-nos la butxaca per pagar una educació a la carta als qui tot i viure a Catalunya volen fer com si no ho fessin. Obligar la Generalitat a fer-ho no tindrà cap complicació tècnica ni estarà subjecte a negociació política: prendran les factures de les escoles privades, les descomptaran del que hagin de transferir a la Generalitat l’any vinent i aquí ni els veurem passar.
Tampoc sembla clar de quina manera es deixarà d’aplicar la LOMCE pel que fa a la intromissió de l’Estat en els continguts curriculars. El president de la comissió del llibre de text del Gremi d’Editors explicava fa uns dies que les editorials estaven renovant els llibres a contrarellotge per tenir-ho tot llest quan arribi el curs 2014-2015. Sembla que aquests sí que tenen pressa.
Quines vies hi ha per no acatar la Llei Wert? N’hi ha? Fins a quin punt es pot garantir el blindatge del model educatiu català si el desacatament acaba arribant fins on arribi la consciència i la responsabilitat de cada mestre? Es fa difícil imaginar en quins aspectes notarem la insubmissió que pretén dur a terme la Generalitat si a les editorials no els falta temps per córrer i cada mes cal seguir parant la mà per pagar mestres i farmacèutics. Potser el més predemocràtic de tot no sigui la llei sinó la nostra manca de capacitat institucional per incomplir-la.
Si bé el Govern i el Parlament tenen tota la legitimitat política per no complir una llei que es carrega la immersió, no tinc clar que aquesta vegada la voluntat faci la força i que hi hagi opcions factibles de frenar-ne els seus efectes a Catalunya, si més no veient l’aplicació que en preveu el govern de Rajoy i els moviments que s’han produït immediatament després del vistiplau del consell de ministres.
Per una banda, el cost d’escolaritzar en castellà els fills de les famílies sol·licitants es descomptarà de les transferències que l’Estat hagués de fer a la Generalitat l’any següent. Tant és, doncs, que aquí no vulguem rascar-nos la butxaca per pagar una educació a la carta als qui tot i viure a Catalunya volen fer com si no ho fessin. Obligar la Generalitat a fer-ho no tindrà cap complicació tècnica ni estarà subjecte a negociació política: prendran les factures de les escoles privades, les descomptaran del que hagin de transferir a la Generalitat l’any vinent i aquí ni els veurem passar.
Tampoc sembla clar de quina manera es deixarà d’aplicar la LOMCE pel que fa a la intromissió de l’Estat en els continguts curriculars. El president de la comissió del llibre de text del Gremi d’Editors explicava fa uns dies que les editorials estaven renovant els llibres a contrarellotge per tenir-ho tot llest quan arribi el curs 2014-2015. Sembla que aquests sí que tenen pressa.
Quines vies hi ha per no acatar la Llei Wert? N’hi ha? Fins a quin punt es pot garantir el blindatge del model educatiu català si el desacatament acaba arribant fins on arribi la consciència i la responsabilitat de cada mestre? Es fa difícil imaginar en quins aspectes notarem la insubmissió que pretén dur a terme la Generalitat si a les editorials no els falta temps per córrer i cada mes cal seguir parant la mà per pagar mestres i farmacèutics. Potser el més predemocràtic de tot no sigui la llei sinó la nostra manca de capacitat institucional per incomplir-la.