Quantes associacions del-que-sigui-queden-per-crear? Moltes. Però en falta una: Associació Dels Que Volen Marxar de Barcelona Però no Poden o No en Saben. Certament, és complicat tocar el dos de la ciutat. No pas ara: sempre! Carles Soldevila (1892-1967), cronista oficial del cap i casal, periodista, escriptor, educador de les classes barcelonines, professional del civisme, amant a mort de Barcelona, escrivia que “El barceloní només marxa –i encara de mala gana- quan sap que el persegueixen personalment per matar-lo. Totes les demés calamitats de direcció menys precisa no aconsegueixen desarrelar-lo; les suporta, amb paciència o sense ella, però sense passar-li pel cap mai la idea de canviar de domicili”. Però no creieu que això s’ha capgirat? Eh?
Sí, clar, les raons per les quals molts barcelonins i no barcelonins volen guillar de Barcelona són infinites, il·limitades, immesurables: turisme, habitatge, preus, brutícia, inseguretat, més preus, contaminació, soroll, caos circulatori, esgotament vital, més preus i preus, desorientació vegetal, alteració del son assilvestrat, impossibilitat de relacionar-se amb l’espai exterior... No sé, hi ha mil coses. No les volem inventariar. Però hi ha alguna cosa. Alguna cosa sobrevola la ciutat. Hi ha un aire. Una olor. Com si fos un repel·lent de mosquits. O un líquid d’ensulfatar. Una bafarada d’allioli. Un hàlit que tira enrere. Com un botó de rewind pitjat i no deixat anar. Què és? Què deu ser? Ho sabeu vosaltres? Ho ensumeu? Oi que hi ha alguna cosa a l’aire?
Si voleu respostes heu de llegir el llibre 2048 x 100 = Barcelona. Cent barcelonins d’edats, professions, barris, vinculacions amb la ciutat, mides... diferents. Els cent reflexionen com serà Barcelona el 2048. El llibre no surt fins al novembre, però... les opinions són pur Oppenheimer. Sí, el de la bomba atòmica. Caldria que tot humà, animal, vegetal o sideral que habita aquesta ciutat el llegeixi. Fins i tot els illetrats i les rates de les clavegueres. El llibre el pensa, el promou, l’edita l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447. Que són uns paios que continuen a Barcelona des de 1447. Respecte total, absolut, ple. Repetim: 1447. Clar, com no recordar aquell any quan Nicolau V va succeir com a Papa a Eugeni IV. O l’enlluernadora boda entre Isabel de Portugal i Joan II de Castella. Eh? Com si fos ahir. Però continuen aquí. Respecte. Escoltem. Sentim.
Només vull avançar una cosa del llibre que em va deixar (com alguns testimonis van poder presenciar mentre degustàvem un porc senglar després de caçar-lo a la tradicional manera de no donar-li menjar i pelar-lo abans que se’t foti a tu) en estat bum-bum. Hi ha una visió d’un dels participants de la Barcelona del demà on es veu com es construeix una Barcelona clonada davant del mar. La ciutat de terra i la de mar. Copy-paste. Dues Barcelones. I una estesa sense límits a les faldilles pervertides del Mediterrani.
A la Barcelonawaterworld hi podria campar, residir, viure tot aquest aire humà, inhumà, físic, espiritual, orgànic, atòmic... Què no agrada de la ciutat. Poseu el que us molesta, el que us fa basarda, el que odieu, el que us fa vomitar, el que us estarrufa els pèls de les orelles, del nas... Aquí. Sí, en aquests punts suspensius. Un gran parc temàtic, una illa de taurons, un Jurassic Park, un Alcatraz de Tómbola de núvols de sucre rosat, un desert de Mojave camp d’explosions nuclears. Un piromusical bum-bum. Divertim-nos fins a morir... ofegats. El futur davant del mar. Bum-bum...
Sí, clar, les raons per les quals molts barcelonins i no barcelonins volen guillar de Barcelona són infinites, il·limitades, immesurables: turisme, habitatge, preus, brutícia, inseguretat, més preus, contaminació, soroll, caos circulatori, esgotament vital, més preus i preus, desorientació vegetal, alteració del son assilvestrat, impossibilitat de relacionar-se amb l’espai exterior... No sé, hi ha mil coses. No les volem inventariar. Però hi ha alguna cosa. Alguna cosa sobrevola la ciutat. Hi ha un aire. Una olor. Com si fos un repel·lent de mosquits. O un líquid d’ensulfatar. Una bafarada d’allioli. Un hàlit que tira enrere. Com un botó de rewind pitjat i no deixat anar. Què és? Què deu ser? Ho sabeu vosaltres? Ho ensumeu? Oi que hi ha alguna cosa a l’aire?
Si voleu respostes heu de llegir el llibre 2048 x 100 = Barcelona. Cent barcelonins d’edats, professions, barris, vinculacions amb la ciutat, mides... diferents. Els cent reflexionen com serà Barcelona el 2048. El llibre no surt fins al novembre, però... les opinions són pur Oppenheimer. Sí, el de la bomba atòmica. Caldria que tot humà, animal, vegetal o sideral que habita aquesta ciutat el llegeixi. Fins i tot els illetrats i les rates de les clavegueres. El llibre el pensa, el promou, l’edita l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447. Que són uns paios que continuen a Barcelona des de 1447. Respecte total, absolut, ple. Repetim: 1447. Clar, com no recordar aquell any quan Nicolau V va succeir com a Papa a Eugeni IV. O l’enlluernadora boda entre Isabel de Portugal i Joan II de Castella. Eh? Com si fos ahir. Però continuen aquí. Respecte. Escoltem. Sentim.
Només vull avançar una cosa del llibre que em va deixar (com alguns testimonis van poder presenciar mentre degustàvem un porc senglar després de caçar-lo a la tradicional manera de no donar-li menjar i pelar-lo abans que se’t foti a tu) en estat bum-bum. Hi ha una visió d’un dels participants de la Barcelona del demà on es veu com es construeix una Barcelona clonada davant del mar. La ciutat de terra i la de mar. Copy-paste. Dues Barcelones. I una estesa sense límits a les faldilles pervertides del Mediterrani.
A la Barcelonawaterworld hi podria campar, residir, viure tot aquest aire humà, inhumà, físic, espiritual, orgànic, atòmic... Què no agrada de la ciutat. Poseu el que us molesta, el que us fa basarda, el que odieu, el que us fa vomitar, el que us estarrufa els pèls de les orelles, del nas... Aquí. Sí, en aquests punts suspensius. Un gran parc temàtic, una illa de taurons, un Jurassic Park, un Alcatraz de Tómbola de núvols de sucre rosat, un desert de Mojave camp d’explosions nuclears. Un piromusical bum-bum. Divertim-nos fins a morir... ofegats. El futur davant del mar. Bum-bum...