Torneu-li el tractor. L’heu robat. No li heu fotut un tros de ferro: li heu pispat la seva eina de treball. Fotut i refotut. S’ha de ser... Per robar les mans, la paleta, la baieta, el fonendoscopi, les tisores, el martell, l’ordinador... S’ha de ser... (poseu la paraula que vulgueu). Això li ha passat al pagès, enginyer i enòleg Xavier Figuerola, de Nalec (l’Urgell). Li van prendre (divendres passat), el tractor, en un tres i no res. On és?
Ningú sap res. Ni se sabrà. És fort, bèstia, robar un tractor. Com si fessis volar un gegant enmig del no-res. Txas! Una màgia a granel. Els roben. Com si això fos una pel·li real diària de Perros callejeros dels anys vuitanta. Delinqüents a dojo fent un pont a correcuita i derrapant pels trossos. Després l’amaguen a un lloc segur. Esperen. I el carreguen. Cap a altres països. Amb transportistes pagats. Tots ben confabulats. Rapinyem Tractors SL.
A Lleida hi ha una indústria del robatori de tractors, de maquinària del camp, de tot el que es mou als pobles per treballar, de tot el que tenen persones que tenen més terra que pell a les mans. De tot. I tot això fuig nord enllà, on diuen que la gent és... Tenim els nostres pagesos a la doble intempèrie: a la de l’eterna i capritxosa natura, que fa el que li dona la gana, i a la de les mans invisibles de l’hampa organitzada, estructurada i rumiada a casa. Potser ja n’hi ha prou, no?
Ens roben. Arrabassen. Ens ho foten a tots. Perquè no rapinyen un tractor.Així ens furten els vins que fa la família Figuerola-Mulet. Ens fan esfumar les vinyes, el raïm, l’ampolla, la copa, el paisatge, la terra, les persones, la il·lusió... Lladres que ens pispen el futur. El demà molts ja no el tenim a les mans. Està en mans de miserables, delinqüents, bandits. Quan roben als que fan menjar i beure per a tots, perquè no puguin fer-lo, és que ja no hi ha ganes de viure.
“Sense passió, res té sentit”, diu el lema de la família Figuerola-Mulet. Però podrà continuar sent així si veus que cada dia és més difícil tirar endavant? Que tot ho tens en contra? Que t’ho plomen tot davant dels nassos? Aquesta és la qüestió: no roben un tractor, una eina de treball, ens estan fotent la terra, la vida. Perquè els tractors, les vinyes, el vi... els menen, les treballen, el fan persones. I sense persones res de res. No hi ha res com un gran robatori existencial i de país.
Ningú sap res. Ni se sabrà. És fort, bèstia, robar un tractor. Com si fessis volar un gegant enmig del no-res. Txas! Una màgia a granel. Els roben. Com si això fos una pel·li real diària de Perros callejeros dels anys vuitanta. Delinqüents a dojo fent un pont a correcuita i derrapant pels trossos. Després l’amaguen a un lloc segur. Esperen. I el carreguen. Cap a altres països. Amb transportistes pagats. Tots ben confabulats. Rapinyem Tractors SL.
A Lleida hi ha una indústria del robatori de tractors, de maquinària del camp, de tot el que es mou als pobles per treballar, de tot el que tenen persones que tenen més terra que pell a les mans. De tot. I tot això fuig nord enllà, on diuen que la gent és... Tenim els nostres pagesos a la doble intempèrie: a la de l’eterna i capritxosa natura, que fa el que li dona la gana, i a la de les mans invisibles de l’hampa organitzada, estructurada i rumiada a casa. Potser ja n’hi ha prou, no?
Ens roben. Arrabassen. Ens ho foten a tots. Perquè no rapinyen un tractor.Així ens furten els vins que fa la família Figuerola-Mulet. Ens fan esfumar les vinyes, el raïm, l’ampolla, la copa, el paisatge, la terra, les persones, la il·lusió... Lladres que ens pispen el futur. El demà molts ja no el tenim a les mans. Està en mans de miserables, delinqüents, bandits. Quan roben als que fan menjar i beure per a tots, perquè no puguin fer-lo, és que ja no hi ha ganes de viure.
“Sense passió, res té sentit”, diu el lema de la família Figuerola-Mulet. Però podrà continuar sent així si veus que cada dia és més difícil tirar endavant? Que tot ho tens en contra? Que t’ho plomen tot davant dels nassos? Aquesta és la qüestió: no roben un tractor, una eina de treball, ens estan fotent la terra, la vida. Perquè els tractors, les vinyes, el vi... els menen, les treballen, el fan persones. I sense persones res de res. No hi ha res com un gran robatori existencial i de país.