Les cúpules de "comuns" i podemites, molt més que la seva militància o els seus votants, viuen amb autèntica incomoditat el procés d'autodeterminació de Catalunya. Ho vivien així quan es desenvolupava en paràmetres aparentment democràtics i, lamentablement, encara ho viuen així quan l'estat espanyol s'ha alliberat de totes les caretes, i ha demostrat sense angúnia la seva falta de respecte als principis democràtics essencials i als drets humans.
Hi ha línies vermelles, però, que mai s'haurien d'haver trepitjat i que, malauradament, es travessen.
El dia 16 d'octubre vam saber del segrest i empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Deu dies després -com podeu veure gràcies a l'usuari de Twitter @tsankaram-, el balcó de l'Auntament de Barcelona lluïa la pancarta "Llibertat Presos Polítics". Poc després de les 12 del migdia, el mateix usuari immortalitzava com els operaris retiraven la pancarta per ordre de l'alcaldessa, Ada Colau, sotmesa a la pressió dels socis de govern de la ciutat: el PSC.
Dies més tard, el 2 de novembre, es va produir un nou segrest i empresonament: aquesta vegada les víctimes van ser el vicepresident Junqueras, les conselleres Bassa i Borràs, i els consellers Romeva, Rull, Forn, Turull i Mundó.
En aquest punt, l'omissió de l'Ajuntament de Barcelona ja es convertia en doblement ignominiosa i immediatament els regidors de PDECat, ERC i la CUP es van posar d'acord per garantir que la protesta tornés al balcó sense marxa enrere. Aquesta coordinació va permetre, tal com van informar fons de la mateixa CUP -amb filmació inclosa-, que a les 7 d'aquell vespre, la pancarta tornés a ser a lloc, penjada per regidors de totes tres formacions polítiques.
No és una qüestió menor. Gens. Perquè la manera d'actuar submisa i genuflexa als desigs de l'Estat -via govern espanyol, via PSC, via el 155 o via el Constitucional- són una constant des del món dels "comuns".
Cal recordar la gestió política del referèndum per part de l'Ajuntament. Va ser vergonyosa i les barcelonines i els barcelonins haurem d'agrair sempre la valentia de la consellera Ponsatí que no va tenir problema a assumir tota la responsabilitat política i administrativa, i regalar a la foto a Colau. Perquè l'objectiu era votar, no la foto.
En el tram que arriba i encarem, seran imprescindibles les complicitats i la valentia de les persones que van votar i es van esperançar amb els "comuns". Ja tenen prou elements per saber com actuen i quins són els seus principis (variables). Perquè bandejant el debat independentista s'han trobat bandejant la qualitat democràtica de la mateixa formació política.
El fet que Catalunya en Comú no doni suport a la vaga de dimecres, o la depuració d'Albano-Dante Fachin, demostra que podemites i "comuns", protegint la finca minúscula del partit, malmeten la democràcia interna i els principis pel qual va ser creat.
"Comuns", no tingueu por a rectificar, no tingueu por a pensar en gran, no tingueu por als principis republicans. Ni ho teníeu previst ni era la primera de les vostres lluites. Però és aquí, és ara i no us podeu amagar més. Com deia el savi, només mirant els agressors n'hi hauria d'haver prou per restar al costat els oprimits i dels qui posen els presos.
(I per cert, i fins que surtin, llibertat presos polítics!)
Hi ha línies vermelles, però, que mai s'haurien d'haver trepitjat i que, malauradament, es travessen.
El dia 16 d'octubre vam saber del segrest i empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Deu dies després -com podeu veure gràcies a l'usuari de Twitter @tsankaram-, el balcó de l'Auntament de Barcelona lluïa la pancarta "Llibertat Presos Polítics". Poc després de les 12 del migdia, el mateix usuari immortalitzava com els operaris retiraven la pancarta per ordre de l'alcaldessa, Ada Colau, sotmesa a la pressió dels socis de govern de la ciutat: el PSC.
Dies més tard, el 2 de novembre, es va produir un nou segrest i empresonament: aquesta vegada les víctimes van ser el vicepresident Junqueras, les conselleres Bassa i Borràs, i els consellers Romeva, Rull, Forn, Turull i Mundó.
En aquest punt, l'omissió de l'Ajuntament de Barcelona ja es convertia en doblement ignominiosa i immediatament els regidors de PDECat, ERC i la CUP es van posar d'acord per garantir que la protesta tornés al balcó sense marxa enrere. Aquesta coordinació va permetre, tal com van informar fons de la mateixa CUP -amb filmació inclosa-, que a les 7 d'aquell vespre, la pancarta tornés a ser a lloc, penjada per regidors de totes tres formacions polítiques.
No és una qüestió menor. Gens. Perquè la manera d'actuar submisa i genuflexa als desigs de l'Estat -via govern espanyol, via PSC, via el 155 o via el Constitucional- són una constant des del món dels "comuns".
Cal recordar la gestió política del referèndum per part de l'Ajuntament. Va ser vergonyosa i les barcelonines i els barcelonins haurem d'agrair sempre la valentia de la consellera Ponsatí que no va tenir problema a assumir tota la responsabilitat política i administrativa, i regalar a la foto a Colau. Perquè l'objectiu era votar, no la foto.
En el tram que arriba i encarem, seran imprescindibles les complicitats i la valentia de les persones que van votar i es van esperançar amb els "comuns". Ja tenen prou elements per saber com actuen i quins són els seus principis (variables). Perquè bandejant el debat independentista s'han trobat bandejant la qualitat democràtica de la mateixa formació política.
El fet que Catalunya en Comú no doni suport a la vaga de dimecres, o la depuració d'Albano-Dante Fachin, demostra que podemites i "comuns", protegint la finca minúscula del partit, malmeten la democràcia interna i els principis pel qual va ser creat.
"Comuns", no tingueu por a rectificar, no tingueu por a pensar en gran, no tingueu por als principis republicans. Ni ho teníeu previst ni era la primera de les vostres lluites. Però és aquí, és ara i no us podeu amagar més. Com deia el savi, només mirant els agressors n'hi hauria d'haver prou per restar al costat els oprimits i dels qui posen els presos.
(I per cert, i fins que surtin, llibertat presos polítics!)